Catalunya i el finançament que hagués pogut ser

Segons el president Pujol, "quan el 1979 vam redactar l'Estatut d'autonomia, CIU i ERC volíem incloure el concert econòmic, però la iniciativa no va prosperar pel rebuig que de manera conjunta van fer el PSC, el PSUC i la UCD. Catalunya no va demanar el concert, però sí el nacionalisme català".

Miquel Roca va reconèixer que "ens vam equivocar en no demanar el concert perquè no hi havia la majoria suficient", però ara afirmà que "reclamar el pacte fiscal és un acte de responsabilitat, ja que el concert econòmic seria plenament constitucional". És per tenir-ho en compte.

El setembre del 1980 s'aprovà la  Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes, però abans què aquesta llei s'aprovés es van reunir el ministre d'hisenda Jaime García Añoveros (UCD), Ramón Trias Fargas, conseller d'Economia i Finances (CiU) i Pedro Luis Uriarte (PNV), conseller basc d'Economia i Hisenda, per cert aquest últim és l'únic testimoni viu.

Segons el senyor Uriarte, "el llavors ministre Añoveros va oferir de manera explícita a Trias Fargas un règim de finançament diferenciat i semblant al del concert del País Basc, que precisament aquells dies s'estava negociant; el vostre representant va rebutjar l'oferiment".

Les raons per les quals Trias Fargas va dir que no eren de tipus pràctic: en no haver de recaptar nosaltres els impostos, encara que el sistema de finançament depengués de l'Estat, en podríem treure més profit negociant amb Madrid quan ens fes falta.

Han canviat els temps i les circumstàncies però estic plenament convençut què si nosaltres haguéssim acceptat l'oferta del ministre Añoveros (1980) o si el senyor Rajoy hagués estat més receptiu a la proposta que li va plantejar el president Mas (2012), l'independentisme estaria reduït a menys de la meitat, si no més.

Cal recordar que el president Mas va reconèixer que "si no vam tenir concert va ser per errors nostres".

Tot això ja és aigua passada, ara ens toca pensar en el futur, però primer hem de superar el present. Catalunya està passant per uns moments crítics, jo diria que dramàtics. Tenim una societat fracturada, i ens hem perdut fins i tot el respecte.

Per aconseguir reptes hem d'estar units, si no fem pinya no anirem enlloc. Però quins reptes?