Carta a la senyora Colau: ajuntaments, llaços i incoherències

El passat dissabte 15 de juny de 2019 es va celebrar la constitució dels nous ajuntaments. A Barcelona, un ambient trist, més propi d'un funeral que d'una celebració, va ser la nota dominant de l'acte. I la seva cara, senyora Colau, era tot un poema, només vostè sap quins eren els seus pensaments i sentiments.

En un moment donat va manifestar que no era ni independentista ni antiindependentista, però les paraules se les emporta el vent. No varen passar ni dos dies que el llaç groc ja tornava a estar penjat al balcó del seu ajuntament. Això,  senyora Colau, no és ser coherent. Diguem les coses clares: el llaç groc és pels independentistes, tot un símbol que, per cert, no contribueix gens a millorar la cohesió social, tot el contrari.

Els que són a la presó, ni són presos polítics -Espanya no viu en una dictadura- ni tampoc hi són per les seves idees, ja que si fos així, els que continuen manifestant-se de la mateixa manera també hi serien. Si són a la presó és perquè es varen saltar les legalitats de l'Estatut i de la Constitució i, en un vestit fet a mida, varen imposar les lleis que els va donar la gana, trepitjant a la resta de la càmera i sense tenir ni el suport social ni parlamentari suficient.

Una altra cosa és analitzar si és just o no el fet que faci tant de temps que estan en presó preventiva, però respecte a això, a qui han de donar les gràcies és, en part, als que varen marxar, que no són exiliats sinó simplement fugits de la justícia.

Tampoc hi ha ajudat el fet que cap d'ells hagi fet la més mínima autocrítica, al contrari, es reiteren en què tornarien a fer el mateix.

Pel que fa a mi, cada vegada que veig un llaç groc em fa recordar certs aspectes del 'procés' i de què ha suposat pel poble català: actualment estem dividits en dues meitats, l'una ha estat menystinguda i l'altra il·lusionada, alhora que enganyada. S'han cobert de glòria. I tot plegat, per què?

No oblidem mai que per ser un bon republicà primer cal ser un bon demòcrata, i fins ara, el respecte pels valors democràtics no s'ha vist. Les imposicions són pròpies de sistemes totalitaris.

Senyora Colau, li desitjo tota la sort i encert com alcaldessa de Barcelona i que un altre dia se la recordi com la persona que va estar al servei de tots i per a tots.