Carta a l'home que va insultar a la meva mare: "Et vas comportar com un animal"

El dissabte 14 de juliol, la meva mare i el meu fill petit esperaven l’autobús al passeig Pere III de Manresa.

El nen estava jugant a un banc de pedra, quan de sobte, un gos que anava deslligat va pujar sobre el banc. El nen es va espantar i la meva mare li va dir a l’amo que hauria de dur el gos lligat per la ciutat.

A partir d’aquí l’home va començar a insultar a la meva mare: insults a la seva edat, a la seva condició de dona, a la seva intel·ligència, a la seva persona, una violència verbal en tota regla! I no content amb això encara va insinuar si el meu fill patia alguna mena de discapacitat. I m’agradaria adreçar-me personalment a ell.

Jo no sé si el teu cervell pot assumir que hi ha nens que tenen pors, respectables totes elles: uns, a la foscor; altres, als monstres; altres, als gossos (com el meu fill, propiciat precisament per un d’aquells “gossos que mai fan res i només volen jugar”, cosa que no va ser el cas).

Que mil homes ets! Que grans la teva educació i el teu civisme! Vergonya t’hauria de fer comportar-te així amb una dona de 72 anys i un nen de 6.

El teu deure era portar el gos lligat, i el que no et perdonaré (entre d’altres coses) és l’enorme disgust que va tenir el meu fill, veient com un energumen com tu insultava, escridassava i amenaçava a la seva iaia davant seu.

Diuen que hi ha animals que amb el seu comportament semblen persones, i no ho dubto, però també s’hauria de dir que hi ha persones que és comporten com animals.