Carta d'una mestra: "No tenen prou patiment els 'menas' com per suportar el menyspreu?"

Sóc mestra d'una escola de Sitges des de fa molts anys. Com a qualsevol professional del sector de l'ensenyança, impartint l'assignatura que sigui, en moltíssimes ocasions deixem de banda el currículum per un moment i ens centrem en l'ensenyança de valors com l'empatia i el respecte. Ensenyar-los és quelcom bàsic en l'educació.

Com a persona, m'agrada estar informada de tot el que passa al món. Per aquest motiu, llegeixo el diari cada dia. Però, per desgràcia, veig molts esdeveniments totalment relacionats i, alhora, oposats amb aquests valors.

Quan veig notícies com les dels atacs als menors no acompanyats que últimament han succeït o l'obligació que imposen alguns partits de treure el llaç groc de determinades façanes penso que molta part de la població no els té gens assolits. És que no n'hi ha prou amb el patiment que han passat aquests adolescents per arribar fins a aquesta part del món que a més a més han de suportar el menyspreu d'altres joves? O que no en tenen prou els presos amb el fet d'haver d'estar jutjats que també han de sentir que a fora hi ha més pressió per la seva causa? 

Empatia i respecte és el que cal. Fa falta que la gent es posi a la pell dels altres. Els educadors de qualsevol centre ja fomentem l'ensenyança d'aquests valors però si posteriorment aquests alumnes, immersos ja a la societat, no ho veuen patent, ho tenim molt difícil.