"Cal recordar que educar no és instruir: Que tingueu un bon curs!"

"Educació és allò que queda quan s'oblida allò que es va aprendre a l'escola", Albert Einstein (1879-1955).

Completament d'acord amb aquesta afirmació, no em puc estar de dir que massa sovint es confon el fet d'educar amb el d'instruir; és per això que cal diferenciar ambdós conceptes amb claredat i puntualitzar. En aquest sentit, no faré referència a l'etimologia, tampoc utilitzaré subterfugis, eufemismes o altres recursos habituals, simplement diré les coses pel seu nom.

Al meu entendre, educar consisteix en la transmissió de valors -honestedat, respecte, responsabilitat, llibertat, solidaritat, generositat, empatia, disciplina, autoritat moral, humilitat, resiliència, sentit crític...-, de manera que sigui possible el procés evolutiu de maduració personal, en benefici propi i envers el proïsme. En conseqüència, tinc el convenciment que -atesa la complexitat psicològica de l'ésser humà- el fet d'educar requereix tenir seny per damunt de tot i alhora estar en disposició d'entrar en conflicte; perquè, què és més educatiu davant d'una situació problemàtica: afrontar o deixar fer? Malgrat la polèmica que això pot suscitar, he de dir que possiblement, moltes de les anomenades frustracions o traumes no superats no són altra cosa que el resultat de massa "deixar fer" i poc "afrontar". 

Pel que fa al fet d'instruir, és clar que es tracta d'un procés de transmissió de coneixements, tasca no gens fàcil i que depèn bàsicament dels següents factors: Competència tècnica i pedagògica dels docents. Capacitat intel·lectual dels discents. Mitjans a l'abast. Entorn familiar i social.

Que tingueu un bon curs en tots els aspectes!