Arrossegar coses

Diria que a tots ens passa més d'una vegada a la vida. Per diverses raons, arriba aquell dia que decideixes endreçar o canviar de lloc on has viscut i fins i tot, com és el meu cas, hi has nascut. Ens passem molts anys acompanyats de moltes coses "impossibles" d'abandonar, i quan un dia fas un intent d'endreçar acabes pensant que, de moment, la majoria, poden seguir allà on han estat anys i panys.

La crua realitat però arriba quan marxes d'aquest lloc i et tornes a trobar davant del mateix dilema. Comences a mirar-les, renaixen els records i algunes passen la selecció i continuaran amb tu. El més curiós és quan arribes al nou lloc. Llavors sí que veus que aquelles coses de sempre que van superar la primera selecció, sentimentalment han de morir lluny de tu. Ara ja no tenen el seu lloc. Reconec que encara algun objecte, m'acompanyarà fins al final de la meva vida, però la majoria aniran a parar en unes altres mans. Si, ho regalaré perquè vendre-les seria trair-me a mi mateix.