"No es tracta d'igualar entre homes i dones sinó d'aprendre a conviure des de la diferència"

Tot i que la nostra societat, civil i legal, ha superat bona part de la discriminació explícita, encara percebem l'existència de desigualtats reals entre homes i dones. Malgrat els avenços normatius, hi ha alguns àmbits -no tots- on persisteix una bretxa salarial o una segregació de rols. Ara bé, he de dir que el debat sobre la igualtat sovint es veu contaminat per un igualitarisme ingenu, ridícul, que confon la justícia amb una simetria mecànica. I això és letal per a la justícia autèntica.

La paritat imposada -sigui per gènere, origen o qualsevol altre criteri- és una fórmula buida. L’obsessió pels percentatges converteix la persona en dada i l’equitat en exercici estadístic, un fred Excel. Aquesta mentalitat instrumentista, tan present en temps d’algoritmes, ignora la complexitat de la realitat humana. La dialèctica hegeliana d’oposicions -homes contra dones, joves contra vells, sans contra malalts-, reciclada per ideologies diverses, criptomarxistes, és una trampa tòxica que empobreix el diàleg social.

El repte no és igualar-ho tot sinó aprendre a conviure des de la diferència. Cal una cultura del respecte i la complementarietat, centrada en l’educació i no en la regulació numèrica. Només així evitarem paradoxes absurdes, com homes que es fan dones per poder ser bomberes. Quan el sentit comú es perd, la paròdia ocupa el lloc de la raó.