El Periódico

EN DIRECTE El Madrid guanya l'alabes (4-0)

L'aportació dels lectors

Publica una carta del lector

Adéu a Discos Castelló: recordar el romanticisme de les petites coses

Ferran Nadeu / Ferran Nadeu

Colas en la tienda de Discos Castelló de la calle de Tallers de clientes qe querían aprovechar los descuentos después de anunciar el cierre definitivo.

Enric Mas AixalàBarcelona

¿Què opines del tema de discussió? ¿Què et sembla l'aportació d'aquest usuari? Envia la teva opinió per participar en el debat.

Dilluns, 14 de març del 2016 - 11:17 h

Recordo perfectament quan Discos Castelló va canviar els vinils pels CD als prestatges, i com jo vaig travessar durant anys aquell llarg passadís digitalitzat per anar al fons de la botiga, amb vinils de segona mà. No cal entrar en l'etern debat de què sona millor: és evident que als grans segells discogràfics (i a moltes botigues) els ha importat poc o res la filosofia de la música com a obra de culte (adoptant la filosofia dels diners) i que se'ls han escapat moltes coses durant massa temps.

Tant si hem rebut la revolució digital amb els braços oberts com si ens l'han imposat, havent de suportar el menyspreu de tot aquell públic potencial que consumeix la música (en lloc d'apreciar-la, d'admirar-la com a obra d'art), i, encara més greu, dels suposats experts tendenciosos, ara estem on estem: submergits en la mateixes tendències que marca aquest 'públic potencial'.

I arrossegar tothom ha estat un error que, no només han fet abans, sinó que tornaran a fer. La banalització del format (el CD per l'MP3) ha provocat que la gent hagi assumit que ja no necessiti comprar els CD. L'efecte psicològic és terrible. Ja no 'compro el CD', no el necessito, només 'compro la música'. Però les persones, tan acostumades al fet material que ja no recordem el romanticisme de les petites coses, hem assumit que si no ens venen un format físic, ens estan venent fum. ¿Tanta evolució tecnològica per acabar escoltant música en format comprimit mitjançant alguna ràdio digital a la carta  (mal anomenada plataforma d'streaming)? Hi ha un abisme entre els suposats experts i els vertaders amants d'un art: els primers creuen conèixer la veritat imposada i l'assumeixen com pròpia, els segons sabem que l'art expressa la veritat per si mateixa.

Participacions dels lectors

Carta de una trabajadora de Vueling

A. A. Barcelona

Esta carta va dirigida a todos los usuarios de Vueling, a los que pierden vuelos, cambian fechas, sufren cancelaciones, retrasos y a los que no... continuar llegint

Más competencia en el sector público y menos impuestos

Plácido Cabrera Jaén

Recientemente hemos conocido que la Comisión Europea ha sancionado en 4.340 millones de euros a Google por el a... continuar llegint

Rusia y la vuelta del zarismo

José Antonio Avila López Terrassa

El drama de la inmigración: Rescatar, sí, y proveer después

Núria Carreras Banyoles

Hace meses y años que asistimos a la tragedia del Mediterráneo. Vemos imágenes que nos impactan y nos recuerdan que eso cont... continuar llegint

Colonizar el espacio público, una pulsión totalitaria del independentismo

Ramón Sánchez Ramón Barcelona

El poder judicial debe redefinirse de arriba abajo

Enric Vivanco Barcelona

Si durante el siglo XXI se consigue una estructura política con un mínimo de rigor en función del tiempo presente, el poder judicial se ha... continuar llegint

La asignatura de Religión no debe ser desdeñada como algo accesorio

Amadeo Muntané Sánchez Cornellà de Llobregat

Mi aventura surrealista en Mollet tras llevarse la grúa mi coche

Oliva Andrés Barcelona

El pasado 12 de julio, jueves, la grúa se llevó mi coche (nada que objetar). Llamé por teléfono al número indicado en la pegatina y me inf... continuar llegint

El canvi que li cal a l'educació

Daniel Rambla Viladecavalls

En resposta a aquest article de Sebastien Four... continuar llegint