L’estiu quan ets mare: ‘Tauró’

A les costes espanyoles no hi ha esquals, però és com si n’hi hagués. Tot et fa por: l’aigua, les onades, una vespa, que el teu nen mengi massa sorra, que s’empassi una pedra, que es cremi pel sol, que li piqui una medusa, que es perdi entre la multitud, que la truita de patates del xiringuito contingui la salmonel·la... Recorda, estimada amiga, quan eres jove i baixaves a una cala perduda tu sola amb la tovallola i un llibre. I descansaves.

Aquells temps han quedat enrere. Ara no vas a la platja. Vas a l’Himàlaia perquè vas carregada com un xerpa: para-sol, tovalloles (unes cinc o sis, mai n’hi ha prou), nevera, cadires, galledes, pales, rasclets, malles per pescar crancs, raquetes, petanca, matalàs en forma de barco, armilles aquàtiques, ulleres de busseig, roba de canvi, entrepans, tupper amb fruita i bosses de patates fregides... No ets precisament Jennifer O’Neill a ‘Estiu del 42’, amb el seu impol·lut biquini blanc i la seva tovallola, ajaguda al sol entre dunes.

Ets mare i les vacances ja no són el que eren. La nostàlgia del passat et fa posar un llibre –per què no– en una de les quatre o cinc bosses que ara baixes a la platja. T’han recomanat ‘L’estiu que la mare va tenir els ulls verds’ (no te n’adones, però totes les novel·les que compres últimament tenen a veure amb la maternitat) i confies a tenir mitja hora per a tu per llegir sota el para-sol. Però el llibre torna a l’hotel tal qual. No l’has obert. No has tingut temps.

Saps que ets mare quan comences a assemblar-te a la teva. Quan et converteixes en ella: una dona amb banyador (que bonic era portar biquini, fins i tot fer ‘top less’ i nudisme) asseguda a la vora, sense treure ni un moment els ulls del teu fill. Ell ja sap nedar, però què importa. Tu sempre penses que es pot ofegar. Així que des de la vora li crides que surti una mica, que no entri tan a dins. I així et passes tot el matí, abrasant-te al sol sense perdre de vista ni un sol segon el teu nen, que no és un nadó, però com si ho fos. Hipermaternitat, quin mal ens has fet.

Per consolar-te, penses que no ets com les altres mares, d’aquestes que es queden a la vora amb la seva prole i no paren de fer fotos i vídeos. Quin malson. Desitges amb totes les teves forces que el mòbil acabi a l’aigua i que la divertida família Instagram no tingui més ‘stories’ per publicar.

Per un moment, desitges tenir més fills. Així jugarien entre ells i tu no exerciries d’animadora sociocultural. Adores el teu fill, però una partida de pales amb ell és la cosa més desesperant que existeix. La petanca és una mica més suportable, però tu el que vols és ajeure’t i llegir. O dormir. O passejar per la vora. O posar-te els teus auriculars. O simplement mirar el mar i no fer res.

En aquell moment, recordes les revistes del cor que has llegit –perdó, a les quals has fet una ullada– últimament. Totes les mares que hi apareixen tenen bon cos, porten biquinis espectaculars, una melena envejable i una morenor meravellosa. Surten de l’aigua bellíssimes amb els seus fills en braços. ¿Com s’ho fan?, et preguntes. Com tot: mentint. És impossible tenir nens petits i estar relaxada a la platja.

Notícies relacionades

Consells perquè el teu fill viatgi segur al cotxe aquest estiu

Sí, Rafa Nadal, la vida sí que et canviarà al ser pare

‘Tauró’ (1975) va canviar les regles del cine. Abans que s’estrenés, l’estiu era un desert per a les sales i la programació no incloïa novetats. La història de l’esqual que sembra el pànic a Amity Island –estrenada a mig estiu– va iniciar el ‘blockbuster’ estiuenc, a més de provocar una onada de por real a les platges dels EUA. Va ser un abans i un després en la indústria del setè art. El mateix passa amb tu. Tenir fills és un abans i un després. A la platja i fora. Però sobretot a la platja.

No et deixis portar per la nostàlgia i disfruta. Poques coses hi ha més maques a la vida que veure com el teu fill juga amb les onades. Com riu, com neda, com et demana que lel miris, com et dona la mà per entrar a l’aigua, com salta les onades, com corre, com es diverteix, com es meravella quan veu crancs o peixos, com et tira algues, com es menja l’entrepà, com es queda adormit sota el para-sol... És feliç. Mira’l i guarda’t al cap aquells moments. Els recordaràs sempre.