Vacances: ¡No sense el meu ‘smartphone’!

La Joana, de 16 anys, puja al cotxe familiar camí de la platja i als 15 minuts s’adona, amb horror, que s’ha oblidat el mòbil. Nota palpitacions, suor i un nus a l’estómac. «¿Tu saps –em diu durant la sessió, dies després– quin és el pitjor malson d’un adolescent?: marxar el cap de setmana amb els pares i sense mòbil». Aquest ‘gadget’ és el seu refugi, el seu metavers particular, aliè a l’univers familiar del qual fugen. Però també és un lloc de trobada, una finestra a una altra realitat alternativa en la qual (els) passen moltes coses: s’informen, lliguen, s’insulten, xategen, miren i són mirats, s’exhibeixen i exploren els seus gustos sexuals. 

Sense el mòbil sorgeix el FOMO (‘Fear Of Missing Out’), el pànic a perdre’s el que està passant, just allà on ells no hi són. Por que el pla que no han triat –i que d’altres mostren a les xarxes socials– els sembli més divertit que el seu, tot i que no és difícil pensar-ho, ja que sempre resulta més desitjable allò que no tens. Un estiu sense mòbil per a un adolescent és un malson perquè just és l’època de més socialització en la qual descobreixen i s’inicien en la sexualitat, els consums o el risc. I aquests ritus requereixen el grup per no travessar en soledat aquesta delicada transició que és l’adolescència, que ja va ser descrita per Freud amb la metàfora d’un túnel en el qual cal trobar la sortida adulta. Més ben dit, connectats a la seva tribu. El Carlos, enginyer de 43 anys, descobreix, unes hores després de sortir de casa, que es va deixar el mòbil. S’ha agafat quatre dies de descans –després de mesos de treball intens– i s’inquieta per l’oblit, ell que tant l’utilitza cada dia per les seves tasques. Al relatar-ho en la sessió, l’assalta el dubte: ¿i si no ha sigut un oblit?, ¿i si en realitat no volia emportar-se’l? Sembla que, efectivament, va ser un lapsus i el seu inconscient el va ajudar a desconnectar i permetre’s un descans. 

La Joana no se n’ha adonat, encara, però també volia oblidar-se’l perquè tots dos saben (i vostès, lectors) que des que tenim aquesta pròtesi tecnològica hi dediquem més servitud, somiem que som els seus amos quan en realitat l’amo és ell i el més difícil ara és com escapolir-se d’aquest lligam que hem elegit però que també ens produeix moltes satisfaccions.

El director de l’elitista escola britànica Eton va decidir treure’ls cada nit als alumnes més joves i tornar-los-els al matí. Passades les protestes dels dos primers dies, tots van respirar alleujats al descobrir que podien dormir més i millor, sense obligar-se a contestar o mirar totes les novetats que els arribaven constantment en forma de notificacions.

Les pantalles ens donen i ens treuen, per això l’estiu pot ser una bona ocasió per invertir les prioritats: més vincles i menys connexió (no és el mateix). Aparcar la ‘infoxicació’, els afartaments de vídeos a Tik Tok o YouTube, el postureig que ens fascina a «Insta», desactivar notificacions i allunyar-nos d’aquest soroll per acostar-nos a nosaltres mateixos i als que tenim a prop (família, amics): lectures, passejos, dinars... No és fàcil, sobretot per als adolescents, perquè ¿quin és l’únic lloc on un adolescent no s’emporta gairebé mai el mòbil? Sembla –segons un estudi– que a l’orella, perquè un 25% dels adolescents mai han realitzat cap trucada.

Per facilitar aquesta desconnexió hi ha algunes claus. L’opció de prohibició total no és factible ni desitjable, sinó que és millor –en família i a l’escola– una regulació que en limiti l’ús en espais vitals i de socialització (hores de son lliures de connectivitat, dinars familiars sense pantalles...), ja que ni els dispositius, ni els infants ni els adolescents poden, per si sols, establir aquests límits. 

Paral·lelament, cal promoure altres activitats més desitjables (i una mica abandonades en detriment de les pantalles): esport, ‘hobbies’ manuals o sortides amb amics i en família que distribueixin els interessos i no els focalitzin en les pantalles. El mateix serveix per als adults.

Jacques Lacan deia que «el que tu fas, sap el que ets», així que, més enllà dels sermons, per ajudar-los en aquest ús regulat, primer hem de donar exemple amb els nostres actes i després establir acords bàsics d’espais sense dispositius.  

La contaminació digital fa referència a les emissions de carboni que deriven de l’activitat digital i comprenen des del consum de centres de dades fins a l’ús de dispositius com ‘smartphones’, ordinadors i tauletes. Conseqüentment, parlem d’empremta ambiental digital per referir-nos a l’impacte numèric (en CO₂ o altres indicadors equivalents) que aquests actius digitals provoquen sobre el medi ambient. I la qüestió és: ¿què podem fer per reduir-la? 

Segons un informe d’ADEME (agència francesa del medi ambient i control de l’energia), un correu electrònic emet la mateixa quantitat de CO₂ que una bombeta de baix consum encesa durant sis minuts. Aquest impacte és encara més gran si hi afegim imatges, documents o vídeos adjunts, per això es recomana reduir el seu pes amb una eina de compressió o bé utilitzar un servei de transferència de fitxers com WeTransfer. També és important esborrar els missatges no desitjats com butlletins i promocions, ja que el simple fet de tenir-los guardats és perjudicial per al planeta. 

Per a la fabricació de cada terminal s’utilitzen 283 quilos de matèries primeres, es gasten 84 m³ d’aigua i s’emeten 87 quilos de CO₂, per això és fonamental prendre consciència de la importància d’allargar la seva vida útil. Tots els elements que emmagatzemem al telèfon es tradueixen en memòria i energia que afecten el seu rendiment, així que hem de mantenir com a mínim 1 GB d’espai lliure perquè el sistema funcioni correctament. Una manera senzilla de fer-ho és eliminant arxius antics, desinstal·lant les aplicacions que no utilitzem, eliminant les converses de WhatsApp o fins i tot esborrant els missatges de la bústia de veu. 

A les xarxes socials el fenomen és similar. ¿Sabies que Facebook allibera cada any més de 645 quilos de CO₂, que és l’equivalent de 650.000 vols de París a Nova York? El motiu és que tot allò que compartim, ja sigui una ‘selfie’, un GIF o un ‘like’, consumeix energia. Aquesta contaminació es dispara en el cas de les plataformes de vídeo com YouTube, TikTok i Netflix, ja que per a la transmissió del contingut s’utilitzen combustibles fòssils com gas i carbó. Per fer front a aquest impacte, la solució és reduir el temps d’ús d’internet, desactivar la reproducció automàtica de vídeos i consumir únicament el contingut que t’interessi.  

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

I quan creguis que ha arribat el moment de canviar de telèfon, recorda que cada mòbil pot tenir fins a dues o tres oportunitats si l’introdueixes en el circuit de la segona vida. A SMAAART recondicionem més de 100.000 telèfons a l’any.  

Apostar per l’economia circular ja no és una opció, és una necessitat.