Els llibres que mai llegirem | + Història

Totes les cultures tenen els seus creadors maleïts. Autors d’obres admirades, però amb biografies tan polèmiques que incomoden. Per exemple, la literatura francesa té a Louis-Ferdinand Céline, que el 1932 va enlluernar tothom amb la seva primera obra ‘Viatge al fons de la nit’, basada en les seves vivències de la Primera Guerra Mundial. D’entrada es va convertir en un referent, però amb l’ascens del nazisme tot va canviar. La seva ideologia antisemita i d’extrema dreta el va fer abraçar amb entusiasme l’ocupació alemanya, no va amagar les seves simpaties per Hitler i va col·laborar amb el règim de Vichy. Quan el juny de 1944 els Aliats van començar l’ofensiva final per alliberar França, va abandonar París per refugiar-se a Dinamarca. Amb les presses, va deixar unes 5.000 pàgines inèdites a casa seva. Un material literari valuosíssim que va desaparèixer.

El 1951 va poder tornar i va continuar publicant, malgrat quedar marginat de les esferes culturals de la França de postguerra. Fins l’últim dia de la seva vida –va morir el 1961– va reclamar que qui li hagués robat els manuscrits els hi tornés. No va passar mai. Però el 2019 va saltar la sorpresa i van sortir a la llum gràcies a l’antic crític teatral del diari ‘Libération’, Jean-Pierre Thibaudat. Va explicar que anys enrere un lector del rotatiu els hi havia entregat amb la condició que no els publiqués fins que morís la vídua de Céline. Efectivament, la dona va traspassar el 2019, als 107 anys.

Tal i com va explicar fa pocs dies el nostre corresponsal a París Enric Bonet, la prestigiosa editorial Gallimard acaba de posar a la venda ‘Guerre’, un inèdit de Céline, que formava part d’aquells papers que semblaven perduts. La novetat s’ha convertit en el fenomen literari d’aquesta primavera a França, perquè l’escriptor encara remou moltes coses. I també perquè sempre fascina trobar llibres desapareguts. No sempre hi ha tanta sort.

Al llarg de la història hi ha hagut molts títols que van ser, però que no podrem llegir mai. En alguns casos, com amb Céline, per culpa de les guerres. Aquella ocupació nazi que ell va viure amb eufòria va suposar una tragèdia per Walter Benjamin, que el va abocar al suïcidi en un hotel de Portbou el 1940 (tot i que algunes teories apunten que fou assassinat per agents de Stalin). A la cambra hi va deixar una maleta amb les seves pertinences, entre les quals hi hauria hagut un manuscrit en el que havia estat treballant fins l’últim moment. D’aquells papers, però, no se'n va saber mai més res i ningú no els ha trobat mai. Una cosa similar li va passar a Antonio Machado a pocs quilòmetres, l’any abans. El febrer de 1939 fugia de l’Espanya franquista i es refugià a Cotlliure, on va traspassar. Després de la seva defunció es diu que van desaparèixer escrits que tenia al seu equipatge.

Quan moren les grans plomes de la història poden passar aquesta mena de coses. Poden ser desaparicions fortuïtes o instigades pels vius, que volen eliminar rastres de situacions compromeses. Giorgio van Straten a la seva ‘Historia de los libros perdidos’ esmenta alguns casos. Un dels més remarcables és el de Lord Byron. Quan aquest símbol del romanticisme anglès va expirar, els familiars i amics encarregats de vetllar pel seu llegat van cremar les seves memòries per amagar la seva homosexualitat. Un cas similar, molts anys després, va ser el de la poeta Sylvia Plath, que es va treure la vida quan s’estava separant del seu marit, el també escriptor Ted Hughes. L’home va destruir els diaris íntims de la seva esposa per evitar el patiment dels seus fills. I de passada potser per protegir-se a ell mateix, que li havia estat infidel. A vegades, el foc és fortuït com en el cas de Malcolm Lowry, famós per la seva obra ‘Sota el volcà’ el 1947 i del que mai podrem llegir part de la seva producció perquè se li va cremar la casa amb un miler de pàgines inèdites a dins.

Notícies relacionades

Apareixen uns manuscrits robats fa 77 anys al francès antisemita Céline

¿Quant viuen els gats?

Amb els ordinadors tot sembla una mica més segur, però ja se sap que fallen quan menys t’ho esperes. Ves a saber quantes obres mestres deuen amagar els discos durs abandonats a les cases dels escriptors.

---

L’obra misteriosa d’Aristòtil

Si hi ha un text perdut que ha despertat tota mena d’elucubracions, aquest és el segon llibre de la ‘Poètica’ d’Aristòtil, que s’especula que estava dedicat a la comèdia. Des de l’edat mitjana, els estudiosos han elaborat mil hipòtesis sobre el seu contingut i, fins i tot, va inspirar Umberto Eco a l’hora d’escriure la famosa novel·la ‘El nom de la rosa’.