Animals, els soldats forçats | + Història

Els cetacis haurien estat entrenats sobretot per detectar la possible entrada de submarinistes hostils, de la mateixa manera que ja van fer a la base naval siriana de Tartús. De fet, el 2017 Moscou ja va anunciar als quatre vents que se servia d’aquests animals per a operatius militars, de la mateixa manera que també ensinistrava foques i lleons marins per recuperar material enfonsat.

Com que la relació entre els humans i la resta d’espècies ha canviat tant en els últims anys, ara a moltes persones els semblarà terrible que es facin servir bèsties per a finalitats bèl·liques, però el cert és que al llarg de la història tots els exèrcits se n’han aprofitat. Per exemple, el 2019, les forces especials dels EUA van poder capturar el líder d’ISIS, Abu Bakr Al-Baghdadi, gràcies a un pastor belga malinois que va descobrir el rastre i va conduir els soldats fins al seu amagatall.

Segurament el cas dels gossos és un dels més coneguts, però el ventall d’animals que han acompanyat les tropes en les batalles és molt variat. I no cal recórrer al típic exemple dels elefants que van ajudar els cartaginesos d’Anníbal a enfrontar-se a Roma durant la Segona Guerra Púnica. Els paquiderms van creuar el Pirineu i els Alps per arribar a la península itàlica i van escriure un dels passatges més comentats de la història militar de l’antiguitat.

Aquests enormes animals també van ser protagonistes de conflictes protagonitzats per indis i perses, que els feien servir per passar literalment per damunt de la infanteria dels enemics. A més, gràcies a la seva fortalesa eren molt útils per al transport de material. Uns quants mil·lennis més tard els veïns de la ciutat alemanya d’Hamburg també van poder comprovar la seva potència quan els elefants d’un circ van ajudar a retirar la runa dels bombardejos aliats.

Ara bé, els animals més habituals a les guerres han estat els cavalls. Durant la Primera Guerra Mundial encara existien unitats de cavalleria que van realitzar accions de combat, però amb la motorització dels exèrcits aquests quadrúpedes van acabar relegats a tasques logístiques, sobretot a les zones de difícil accés per als vehicles de combustió. Al llarg de la Segona Guerra Mundial, tant els cavalls com altres èquids (mules, per exemple) van ser importants a l’hora de traslladar tropes, armament i ferits. Funcions que a terres africanes, per cert, acostumaven a fer els camells.

Amb l’inici de la Guerra Freda es van posar en marxa programes d’entrenament d’animals especialitzats en accions concretes. Per la seva intel·ligència i domini del medi aquàtic, els dofins van ser ensinistrats des de, com a mínim, la dècada del 1960 per tasques com la detecció de mines submarines. En canvi, a terra ferma aquesta tasca la fan rates. A Cambodja, per exemple, hi ha una oenagé que les ensenya a detectar mines antipersones en un país que lidera el trist rànquing de ser l’estat amb més mutilats del món.

Allà les rates que a través de l’olfacte localitzen aquestes armes són heroïnes nacionals, però a vegades els rosegadors han sigut un problema. A les trinxeres de la Gran Guerra, era habitual tenir gats i gossos perquè les cacessin. Durant la Segona Guerra Mundial, l’URSS va enviar quatre vagons plens de gats per acabar amb la plaga de rosegadors que patia Leningrad, mentre la ciutat feia front a la invasió nazi; i la Royal Navy britànica va condecorar el gat Simon, no només per la seva eficiència eliminant ratolins que hi havia al barco ‘HMS Amethyst’, sinó també perquè amb el seu caràcter amistós, ajudava a mantenir alta la moral de la tripulació.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

El pobre Simon va morir a conseqüència de les ferides de metralla durant l’incident amb la Xina al riu Iangtsé ara fa 75 anys. Fou un de tants animals que van perdre la vida per culpa de les guerres humanes, on són forçats a anar sense opció de poder dir que no.

---

Memorial a les bèsties caigudes

La creixent consciència pel respecte als animals queda palesa amb la incomoditat que genera el fet de veure’ls participar en guerres. Amb la voluntat de valorar la seva presència als conflictes bèl·lics, el 2004 a Londres es va inaugurar un memorial a les bèsties mortes en accions militars. És a Hyde Park i té un títol prou revelador: «Ells no van tenir opció».