Club Entendre-hi + Animals i plantes

¿Quina eficàcia tenen els collars i pipetes contra la leishmania i els paràsits en gossos?

  • La leishmaniosi, infecció causada pel paràsit leishmania infantum, es transmet a través de la picada d’un mosquit anomenat flebòtom i pot ser mortal

¿Quina eficàcia tenen els collars i pipetes contra la leishmania i els paràsits en gossos?
4
Es llegeix en minuts
Vega S. Sánchez
Vega S. Sánchez

Periodista

Especialista en animals, plantes i curiositats

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Igual com passa amb els polls als cabells humans, el pelatge de gossos, gats, conills i altres animals domèstics és un focus de paràsits. Els més freqüents, són les paparres i les puces.

Paparres

Són aràcnids que es troben a la natura i s’adhereixen a les nostres mascotes. Una vegada han aconseguit enganxar-s’hi, s’alimenten de la seva sang, cosa que els pot provocar irritacions i, en moltes ocasions, abscessos dolorosos. Les paparres són especialment preocupants, ja que són les primeres a transmetre malalties infeccioses a les nostres mascotes.

Puces

Són els paràsits externs més freqüents a les mascotes amb pelatge. Les puces també s’alimenten de la sang de l’animal domèstic i, al mossegar-los, poden provocar una picor intensa que fa que es rasquin fins a provocar-se ferides. A més, l’animal pot patir dermatitis al·lèrgica a les puces, una reacció greu i que pot ser molt dolorosa, provocada per la saliva de la puça.

Evitar que la teva mascota tingui paràsits és relativament senzill: només se l’hi ha de donar una medicació antiparasitària adequada de forma periòdica. Els antiparasitaris interns solen ser comprimits o pastilles que s’administren de forma mensual. Els externs solen ser vials que s’apliquen amb pipetes sobre la pell de l’animal, tot i que també hi ha collars per prevenir aquest tipus de paràsits.

Els collars i pipetes són antiparasitaris efectius sempre que siguin de «marques comercials i laboratoris de confiança», assegura Dolors Corredera, veterinària del Centre Veterinari del Pla i membre del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya i del Col·legi Oficial de Veterinaris de Lleida.

La leishmaniosi

A més de paparres i puces, els animals també s’enfronten a un paràsit que causa una malaltia molt més perillosa, que pot arribar a ser mortal: la leishmaniosi.

Aquesta infecció, causada pel paràsit leishmania infantum, es transmet principalment a través de la picada d’un mosquit anomenat flebòtom, «i només de les femelles», matisa Corredera, quedesmenteix que hi pugui haver transmissió per contagi sexual amb un animal amb leishmaniosi o per mossegada d’un de contagiat. «Si la sang és parasitada amb leishmaniosi i es fa una transfusió sí que hi podria haver contagi, però és molt difícil que passi, perquè la sang l’analitzem abans de fer la transfusió», assegura.

La leishmaniosi és una malaltia que no només tenen els animals; també la poden patir els humans. Però és molt més comú en ells, sobretot en els gossos.

Símptomes

Els símptomes que pot presentar un animal que té leishmaniosi són molt variats, i van des d’erupcions o lesions cutànies fins a problemes oculars. A la pell pot presentar caigudes de pèl localitzades o calbes, excessiva descamació, bonys o mal estat del pèl i ungles.

Als ulls pot aparèixer excessiu llagrimeig, pelades al voltant dels ulls, parpelles inflamades o inflamacions dins de l’ull amb aparença d’ull blau. Altres manifestacions són sagnies pel nas o coixeses.

A més, els animals infectats poden presentar pèrdua de pes menjant el mateix o desgana, apatia, diarrea i vòmits, febre i fallades renals.

Detecció i tractament

Per saber si un gos té o no leishmaniosi, cal fer-li «una anàlisi de sang o un test ràpid, que en 15 minuts pot determinar-ho», afirma Corredera, perquè pot passar que en les primeres fases de la malaltia o si la leishmània es reprodueix en un pla més intern (en un «òrgan diana, com el ronyó», puntualitza la veterinària), els símptomes no siguin perceptibles de forma ràpida.

Notícies relacionades

Tal com recorda Dolors Corredera, «la leishmaniosi no es cura mai; només es pot tractar el gos perquè no sigui contagiós, reduint-li la titulació o grau de positivitat» i deixant que la infecció quedi en la mascota de forma latent, és a dir, que no es manifesti o exterioritzi. No obstant, la qualitat de vida del gos no serà la mateixa, ja que sempre s’haurà d’estar pendent de les baixades de defenses i possibles recaigudes dels símptomes.

Prevenció

Per evitar que un mosquit flebòtom piqui un animal domèstic, són efectius els collars o pipetes amb fàrmacs específics per foragitar l’insecte causant de la infecció, «les vacunes i els productes que proporcionen immunitat cel·lular», és a dir, pastilles, comprimits o xarops «que l’animal ingereix per via oral i que són estimulants del seu sistema immunològic», explica Corredera. Les vacunes «ofereixen un percentatge de protecció realment elevat i s’administren de forma anual de per vida», conclou la veterinària.

Club Entendre-hi + Animals i plantes d’EL PERIÓDICO

Al Club Entendre-hi + Animals i plantes d’EL PERIÓDICO som amants dels éssers vius i ens interessa tot allò que hi està relacionat. Aquí us explicarem tot allò relacionat amb les vostres mascotes i com treure el màxim profit de les vostres plantes, sempre des d’un punt de vista ecològic i sostenible. És molt fàcil unir-se al club. Registreu-vos a Entre Tots i escriviu-nos per explicar-nos les vostres inquietuds o compartir les vostres experiències.