¿Quan van aparèixer les primeres gasolineres?

Els sectors professionals no són els únics que pateixen l’increment de preu dels combustibles. Aquests dies les xarxes socials s’han omplert de fotos i missatges d’usuaris fent notar la diferència de preu que hi ha en comparació amb setmanes enrere. En conseqüència, igual que ja havia passat en altres moments, tothom circula a la recerca i captura de la gasolinera més barata per intentar estalviar una mica perquè, per més que hi hagi vehicles híbrids i elèctrics, encara són la majoria els que necessiten un sortidor per continuar circulant.

Les benzineres estan íntimament lligades a la història del segle XX. Quan es va posar a la carretera els primers automòbils, la gent comprava el combustible en llaunes a ferreteries, a aquelles botigues de poble on trobaves de tot o directament a farmàcies. Això és el que va fer Bertha Benz, el 1888, quan va voler provar el cotxe inventat pel seu marit recorrent les carreteres alemanyes durant més de cent quilòmetres per anar a veure la família. En aquell moment a ningú se li hauria passat pel cap que farien falta uns punts d’avituallament per aquelles màquines amb motor de combustió. És a dir, primer hi va haver els cotxes i després les gasolineres. De la mateixa manera que ara hi ha vehicles elèctrics però costa la vida trobar un punt de recàrrega.

L’aparició de les estacions de servei va ser un efecte colateral de la producció massiva de la factoria Ford. Com que es van posar en circulació tants automòbils, va sorgir la necessitat de proveir-los. Sembla que la primera benzinera es va obrir a Saint Louis el 1905 i la segona a Seattle el 1907, l’any que a Barcelona es va matricular el primer cotxe.

A casa nostra, segons s’explica al llibre 'Història de les estacions de servei de Catalunya', el pioner va ser Ramon Vidal Fitó, que el 1908 va obrir un sortidor als afores de Badalona. De totes maneres, aquí tot anava a poc a poc i qui volia gasolina la seguia comprant en llaunes de la Shell o l’Standard Oil, que controlaven el mercat peninsular. 

La Primera Guerra Mundial va impedir que el sector es desenvolupés més ràpid perquè el combustible era un bé escàs, que es distribuïa en compta gotes. En canvi, durant la dècada dels vint, tot es va accelerar. La neutralitat espanyola durant el conflicte bèl·lic va afavorir la indústria. Com que Europa estava paralitzada, les factories anaven a tota màquina, i ciutats com Barcelona van experimentar un enorme creixement; que en aquest cas a més estava estimulat pels preparatius de l’Exposició Internacional de 1929.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Els cotxes començaven a ser un element habitual del paisatge urbà i el 1924 Shell va decidir obrir set sortidors a les principals vies de la capital catalana, però la política no va jugar al seu favor. El setembre de l’any anterior, el 1923, Primo de Rivera havia fet un cop d’estat i va instaurar la dictadura. Entre les mesures adoptades hi va haver l’expropiació de les instal·lacions de distribució de combustibles del sector privat per convertir-les en una empresa estatal. Va ser així com va néixer la Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos SA, o sigui, la Campsa. Va funcionar fins que el 1992 es va privatitzar per permetre la lliure competència. Això va tenir com a conseqüència una certa batalla de preus i va començar una etapa en què tothom estava pendent d’on podia trobar la gasolina més barata. Mica en mica, però, el cost dels combustibles derivats del petroli es va anar homogeneïtzant per la part alta. A més, l’aparició de nous vehicles més eficients permetia un cert estalvi. Però ara, amb aquesta escalada de preus, per poc que es consumeixi, a l’hora de passar per caixa sembla que t’arrenquin un queixal. I ja quasi no queden dents.

---

Gasolineres que es mantenen Les set primeres gasolineres que va obrir la petrolera Shell a Barcelona el 1924 estaven situades al Passeig de Gràcia, la plaça d’Espanya, el carrer Marquès de Campo Sagrado, plaça Lesseps, Passeig de Sant Joan, plaça de la Bonanova i Rambla de Sant Andreu. Gairebé un segle més tard, alguns d’aquests punts d’avituallament encara continuen operatius.