Susana Ramírez: «L’expedició Balmis va ser la primera campanya de vacunació global»

¿Per què és important l’expedició Balmis?

És la primera campanya de vacunació global. Com en la pandèmia actual, es va entendre que el fet que quedessin territoris sense vacunar ens afectaria. Però el seu impacte més important és que va institucionalitzar la salut pública. Es van crear juntes de vacunació per propagar la vacuna, que van establir les bases del sistema sanitari [dels països llatinoamericans]. 

¿Va ser la primera campanya d’aquest tipus?

Fins aleshores, hi havia iniciatives particulars. El 1800, Anglaterra havia enviat la vacuna a Pennsilvània entre vidre. D’aquí hi va haver certa difusió a Amèrica, però era de naturalesa comercial. La vacuna es comprava i es venia. Al contrari, l’expedició Balmis va ser finançada per l’erari públic i la vacuna es proporcionava gratuïtament i de forma massiva. 

¿Què va impulsar Carles IV a pagar-la?

La verola delmava la població –prop d’un 15% dels mestissos i un 75% dels indis–. Això implicava una delma dels tributs. El 1802 van arribar informes d’una epidèmia molt dramàtica. Si no s’enviaven solucions no pararia. L’imperi va acudir a una cosa que ja tenia controlada: una expedició il·lustrada, com altres que es van portar a terme amb Carles III i Carles IV. A més, la verola havia castigat personalment diversos membres de la família dels Borbons.  

¿Per què es van fer servir nens?

Els intents d’enviar la vacuna entre vidre a zones equatorials van fracassar, per la calor. La vacuna es va transportar dins el cos de nens petits per garantir que no haguessin passat la verola natural, cosa que l’hauria fet malbé. Van ser nens gallecs, perquè es tractava d’un lloc aïllat i sense polítiques d’inoculació, i perquè la ruta des de la Corunya era la més curta. Els nens es van acabar quedant a Mèxic, amb una pensió vitalícia. Fa anys, em va contactar un senyor dient que n’era un descendent: la seva família n’havia guardat memòria. 

¿Qui era Francisco Javier Balmis?

Era un cirurgià militar d’Alacant. Va traduir del francès un dels primers llibres sobre la vacuna. Era una persona multidisciplinària, un bon gestor, amb capacitat d’adaptar-se i coneixedor d’Amèrica. També era molt llest i amb do de gent. 

¿Quin paper va jugar el català Josep Salvany i Lleopart?

En va ser el subdirector. Era de Cervera, es va formar a Barcelona. Els Reials Col.legis de Cirurgians estaven vinculats amb l’Exèrcit. Però ell era molt intel·lectual i tenia mala salut i va intentar evitar les campanyes militars. El 1803 va conèixer Balmis. No sé de què parlarien, però el va convèncer per afegir-s’hi. A Salvany li va tocar portar a terme una gesta imprevista. El 1804, a Caracas, l’expedició es va dividir en dos: Balmis cap al nord i Salvany cap al sud. Si al segon li preocupaven les campanyes a Extremadura, imagina’t com estaria als Andes. No obstant, va aguantar, va actuar amb intel·ligència, i va acabar deixant la vida en l’expedició, literalment.

A bord també hi havia una dona: Isabel Zendal.

Quan Balmis se’n va adonar que els nens estarien inaguantables, va agafar una dona perquè se n’ocupés. No tenia formació acadèmica i s’ha especulat que podia ser una mare soltera, però no se sap. Cobrava igual que un infermer. Va fer molt bé la seva funció. Va acompanyar Balmis fins al final de l’expedició i es va quedar a Mèxic.

¿Per què Balmis va topar amb l’hostilitat del virrei de Nova Espanya?

El virrei Iturrigaray no va col·laborar perquè no s’havia d’emportar el mèrit. Com passa en l’actualitat, una cosa és la salut i una altra és la política.  

¿Veu analogies amb la pandèmia actual?

També llavors, hi va haver gent que se saltava la quarantena. Els comerciants perdien molts diners si es frenava el negoci i per això intentaven saltar-se-la. 

A Salvany el van titllar d’‘anticrist’ al Perú. ¿Hi havia antivacunes?

Hi havia corrents antivacunals també entre els metges. La gent comprava els seus llibres i es generava una opinió pública al respecte. 

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

¿Aquesta expedició té prou reconeixement?

Va arribar en mal moment. Poc després va venir la invasió napoleònica, la fallida dels estats autoritaris, les independències.... No obstant, Jenner la va qualificar com un dels capítols més gloriosos de la història de la medicina. Agraeixo profundament que l’operació de l’Exèrcit durant la pandèmia es digués Balmis.