La depressió postpart de Leticia Dolera ens representa

Amb aquesta força s’inicia la segona temporada de ‘Vida perfecta’ (Movistar+), la sèrie en què Leticia Dolera retrata les dones imperfectes de la seva generació. Narrada en clau de comèdia, aconsegueix, no obstant, reflectir amb brillantor un assumpte tabú: la depressió postpart, un trastorn psicològic i/o psiquiàtric que fa un mal infinit al cap de moltes mares però del qual es parla poc als embafadors manuals de maternitat. Aquests llibres –que es devoren durant l’embaràs– s’enfoquen més a l’enamorament que (se suposa) tota mare té amb el seu nadó. Un exemple: «No importa com de cansada estiguis, ni tan sols t’importa que no hagis trepitjat la perruqueria en els últims mesos, ni que les llargues jornades de compres amb les amigues siguin cosa del passat. ¡És igual! ¡Ets feliç!», diu un manual. Sí, ho heu llegit bé. Parla de perruqueria i compres, el somni de tota dona. Especialment si acabes de donar a llum.  

L’enamorament amb el nadó existeix. Moltes dones –la immensa majoria– l’experimenten. Deu ser la sensació més meravellosa del món. Enhorabona. Però les mares que no s’enamoren del seu nounat també tenen dret a viure. No són males mares. Ni més febles. Ni pitjors persones. Ni estan tarades. Ni són egoistes. El que sí que necessiten és ajuda professional. Però no la demanen. Els fa vergonya. Pensen que és una davallada hormonal i que ja passarà. Serren les dents, ploren en silenci, es carreguen el fill a l’esquena i tiren cap endavant.

La depressió postpart no té res a veure amb el que es coneix com a estat depressiu normal, que es presenta al cap de pocs dies del part, sol ser breu i es caracteritza per diversos símptomes: plor, insomni i inseguretat. La depressió postpart és moltíssim més seriosa i llarga, i requereix ajuda professional. No sempre està lligada al fet que el nadó tingui un problema de salut. Pots parir un nen perfectament sa, meravellós, guapíssim, llestíssim, dormilega i golafre i, no obstant, sentir com la terra se t’obre sota els peus cada vegada que el mires. De la psicosi puerperal –un altre trastorn que tampoc hauràs llegit a gaires manuals d’embaràs i criança– parlarem un altre dia en el Club.

La María, la protagonista de ‘Vida perfecta’, vol fer marxa enrere. El seu nadó –un nadó preciós, plàcid i maquíssim– no és el que esperava. La vida de mare li causa desesperació. Està rabiosa i frustrada. Se la menja la culpa. ¿Per què? Perquè no sent res quan el mira.

«Tinc por de fer-ho tot malament. He portat al món un nen i no sé què fer amb ell. No sé estimar-lo, no em surt. Quan estic sense ell no el trobo a faltar», diu la protagonista, que, després de moltes objeccions, aconsegueix fer el que tota mare en les seves circumstàncies hauria de fer (si s’ho pot permetre econòmicament, és clar): acudir a un psicòleg professional. La depressió postpart no desapareix anant de compres amb les teves amigues, ni pentinant-te en una perruqueria, ni comprant tasses amb lemes absurds de Mr Wonderful, ni deixant-te gronxar per la mentida del pensament positiu. Requereix un professional acreditat de la psicologia, una teràpia amb evidència científica i molt esforç per la teva part.

Sèrie amb els peus a la terra, ‘Vida perfecta’ fa que se’t saltin les llàgrimes. Però, sobretot, et fa riure. Sents que no estàs sola en aquest món. Et commouen les seves tres protagonistes: la María (Leticia Dolera), la seva germana (Aixa Villagrán) i la seva amiga (Cecilia Freijeiro). Cada una a la seva manera busquen el seu projecte de vida, el seu lloc al planeta. L’amor madur, la parella, el sexe, la feina, la conciliació, les vies d’escapament, la família... La vida.

La força la tenen elles, però ells també demanen pas. Especialment emocionant és el personatge d’Eric Auquer, pare del nadó i persona amb discapacitat. La seva interpretació és enlluernadora.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Desdramatitzar està molt bé per superar els mals tragos. Vida perfecta no és un oasi en el desert televisiu. Berto Romero també ens va explicar la paternitat i la maternitat amb realisme i humor a ‘Mira lo que has hecho’. Fora de les nostres fronteres, l’àcida ‘The letdown’ narra amb quilos d’humor com una mare primerenca estima i cuida el seu nadó però sent que un terratrèmol sepulta la seva vida tal com la coneixia. És ficció. Però tan plena de veritat que podria ser un documental.

Si t’aclapara la maternitat, explica-ho. No estàs sola.