¿Per què les ampolles de vi són de 0,75 libres?

No cal ser especialista en etimologia per adonar-se que el nom d’aquestes reunions informals marcades pel consum d’alcohol, prové de la paraula “botella”. L’ampolla és un recipient universal per guardar-hi tota mena de líquids i encara que, segons el producte, en alguns són de plàstic, el vidre encara continua regnant entre les begudes. No hi ha wisky, ni ginebra, ni cervesa, ni vi en ampolles que no siguin d’aquest material. Ara bé, situat en la cronologia de la història de la humanitat el seu ús és una cosa de fa quatre dies, com aquell que diu. 

Si bé és cert que es va descobrir com elaborar vidre ara fa uns tres mil anys, inicialment només era utilitzat com a element decoratiu i per fer peces de joieria. Mica en mica es va anar perfeccionant la tècnica i això va permetre poder fabricar peces més complexes, com ara petits flascons per perfums i cosmètics.

A l’antiguitat el vidre era un material luxós i, per exemple durant l’època romana, només era a l’abast de les classes més adinerades. En cap cas es feia servir pel vi, que era l’alcohol més consumit a l’època. Per transportar-lo existien les àmfores, que permetien moure grans quantitats d’una punta a l’altra de la Mediterrània. Eren uns recipients que protegien el vi dels rajos del sol i de l’entrada d’oxigen, i així es preservava durant més temps. Amb el pas dels segles, les àmfores van ser rellevades per les bótes, però els recipients de vidre continuaven essent cosa d’una minoria. .

Tot va canviar al voltant del 1642. En aquella època al Regne Unit estaven bojos pel vi francès i el tràfic de botes entre Bordeus i Bristol era un no parar. El problema era que després de creuar el Canal de la Mànega, calia distribuir el preuat líquid entre els minoristes i sir Kenelm Digby els va oferir la solució. Amb un forn a alta temperatura i amb una pasta de vidre feta amb més sílice i menys calç i potassa del que era habitual, va inventar l’ampolla de vidre ideal. Era un recipient de molta qualitat, de to fumat, cos sòlid (tenia entre 3 i 7 mil•límetres de gruix) i de poc cost de producció. A més, la va dissenyar amb la base ampla i còncava, cosa que li conferia estabilitat i era fàcil d’agafar-la per servir a taula.

Allò va ser una revolució pel món del vi. Gràcies al fet que el vidre era fosc, el líquid quedava protegit dels rajos del sol. A més, es va copiar la idea d’utilitzar taps de suro per tapar les ampolles, igual que feien els farmacèutics amb els seus flascons medicinals. Gràcies a això, les ampolles quedaven tancades hermèticament i va permetre millorar la qualitat del producte, ja que es van començar a produir vins amb una segona fermentació dins el recipient

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

A principis del segle XVIII, l’ampolla de Digby ja s’havia popularitzat a França i alguns cellers van començar a embotellar directament ells mateixos per enviar-lo a les Illes Britàniques. Fruit d’aquesta relació comercial va néixer la tradició de servir-lo amb ampolles de ¾ de litre. Resulta que els francesos havien adoptat el sistema mètric decimal però a Londres mantenien les seves mesures i feien les comandes en base a galons imperials, que equivalen a 4,5 litres. Com que qui paga mana, els productors van comptar que per aquella quantitat sortien sis ampolles de 0,75 litres cadascuna. Aquesta és la raó perquè encara ara el vi es posa en caixes de mitja dotzena d’unitats

O sigui, que si aquestes nits de cap setmana toca haver d’aguantar algun botellón a prop de casa, podeu tenir un record pel bo de sir Kenelm Digby. O agafar una ampolla i afegir-vos a la festa. Total, tampoc us deixaran dormir.