Autònoms: les ventafocs del sistema

Pensar en la sostenibilitat del sistema públic de pensions és conseqüent amb millorar els drets i prestacions de totes les persones treballadores que les fan possibles amb les seves contribucions. Des de moltes tribunes es parla de l’afectació de futures reformes per a aquestes dues afirmacions, que estan enllaçades de manera ineludible.

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, assessor del Govern i espai de consens obligatori dels principals agents socials i econòmics del país, elabora cada any un informe sobre la situació del treball autònom a Catalunya, que posem a disposició de la ciutadania i que aporta dades, reflexions, consideracions i recomanacions que poden ser molt útils per al debat públic.

Primera dada: el maig passat, el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) registrava 556.900 afiliacions a Catalunya, el 16,2% de l’afiliació total del sistema. 

Un de les facetes que més preocupen en aquest àmbit i que des d’una perspectiva històrica no hem sabut o pogut resoldre adequadament és el que es refereix a la protecció social i, per extensió, al benestar d’aquest col·lectiu. Les pensions són un dels màxims components d’aquesta preocupació.

El 2020 el nombre de pensions contributives del RETA a Catalunya va ser de 320.056, el 18,4% del total de pensions contributives a Catalunya i el 16,2% de les pensions del RETA de tot l’Estat. 

Com constatem en el CTESC des de fa ja uns anys, malgrat que la diferència que hi ha entre les pensions mitjanes del RETA i les de Règim general ha anat disminuint en l’últim decenni, es manté una bretxa considerable. Així, l’import mitjà de les pensions del RETA el 2020 (732,5 euros) és un 37,4% inferior a la del Règim general (1.170,6 euros). 

Malgrat les recents reformes legislatives en aquest àmbit, al CTESC ens continua preocupant el benestar present, però també futur, de les persones que desenvolupen la seva trajectòria i cicle vital laboral en aquest règim.

L’acord sobre pensions subscrit l’1 de juliol entre el Govern i els agents socials estableix la implantació gradual, a partir de l’1 de gener de 2022, d’un sistema de cotització del treball autònom per rendiments reals. Començarà a produir efectes econòmics el 2023 i es desplegarà progressivament durant un màxim de nou anys amb revisions cada tres. El Govern i els agents socials podran consensuar escurçar el calendari de desplegament. 

Aquesta reforma és completament necessària i pertinent per fer factible l’ampliació de les cobertures socials dels treballadors i treballadores autònoms, que passa ineludiblement per la millora, entre altres, de les seves pensions i de les prestacions per cessament de l’activitat. 

No obstant, destaca el fet que un dels eixos que poden ser determinants en aquesta reforma, com és l’establiment dels trams de cotització, hagi quedat posposat. És precís que la delimitació dels trams atenuï la pressió que la cotització pot suposar per a les persones treballadores autònomes amb rendiments nets més baixos. En cas contrari, el mateix sistema podria fer inviable l’activitat des de la lògica econòmica, mentre que podria incentivar pràctiques no desitjades de desviació de rendiments cap a l’economia submergida.

Tenint en compte la imminent entrada en vigor de la reforma, caldrà abordar també amb urgència la resolució satisfactòria d’altres aspectes que poden dificultar la seva aplicació com, per exemple, la determinació objectiva i ajustada a la realitat dels rendiments nets, especialment quan no es tributi en el règim d’estimació directa.

Les previsions demogràfiques auguren l’accentuació notable de les transicions de la població activa a lajubilació en un futur tan immediat que ja comença a ser present. 

El país el fan possible les persones treballadores que amb el seu esforç aixequen la persiana cada dia i contribueixen amb els seus projectes personals i col·lectius a dinamitzar la societat i l’economia. Persones que cada dia treuen hores per conciliar vida i treball i aporten solidàriament a la caixa pública comuna. 

Els milers i milers d’autònoms i autònomes han de veure reflectida la seva contribució en una pensió digna, merescuda. Sostinguem un sistema públic de pensions amb futur. Incrementem drets.  

Em dic Rocío Gutiérrez i soc autònoma. El cert és que ser autònoma no és tasca fàcil i no és una cosa per a la qual tothom estigui preparat. En el meu cas, sempre he tingut un caràcter emprenedor, soc atrevida, independent i m’agrada fer les coses a la meva manera. Així que, tot i que he estat anys treballant per compte d’altri, al final em vaig decidir a crear el meu propi projecte. 

Es tracta d’una agència de viatges receptiva dirigida al segment de luxe. És a dir, que organitzo viatges meravellosos per Espanya i Portugal per a clients rics. Sona ideal, ¿oi? No puc dir que no tingui una part idíl·lica: m’encanta investigar i buscar nous racons, restaurants i experiències per sorprendre els meus clients, m’organitzo el temps com vull, tinc la llibertat de treballar des de qualsevol lloc del món –cosa que em permet viatjar molt, ¡que és la meva passió!– i em guanyo la vida molt millor del que ho havia fet per compte d’altri.

Però, com ja sabreu, no és or tot el que lluu. Vaig començar aquesta aventura amb molta il·lusió i la continuo tenint, però també hi ha una part no tan idíl·lica amb la qual he de lidiar en el dia a dia com a persona autònoma: burocràcia interminable per a qualsevol gestió, impostos en la majoria dels casos desproporcionats i, el pitjor de tot, ¡no se t’acudeixi emmalaltir! La prestació per baixa de l’autònom és totalment insuficient, però, a més, la majoria no disposem dels mitjans per continuar amb la nostra activitat i tampoc ens podem permetre aturar-la. I ja no t’explico si ve una pandèmia que paralitza el món. Per descomptat, entenc que és una situació sense precedents i que no és fàcil de gestionar, i que el pitjor està sent la pèrdua de vides humanes. Però a nivell econòmic, la situació que moltes persones autònomes estem vivint des de fa més de 15 mesos és lamentable. 

Si us quedeu amb els titulars dels mitjans de comunicació podeu pensar que ens estan regalant diners, però en absolut és així. A diferència d’altres països d’Europa, les ajudes directes són escasses –amb requisits que no es poden complir en molts casos–, estan arribant molt tard i estan més enfocades a saldar deutes amb bancs (cosa que vindria a ser un altre rescat) que a ajudar-nos a sobreviure a aquesta situació i poder remuntar per seguir endavant. L’alternativa que ens dona el Govern són els préstecs ICO, que l’únic que fan és posposar el deute i augmentar-la amb interessos. A més, en moltes ocasions han sigut objecte d’abús per part de les entitats financeres, que, aprofitant-se de la situació desesperada de molts, els han adjudicat a un cost superior a l’establert i amb compensació d’altres serveis (per exemple, pòlisses d’assegurança). A tot això s’ha d’afegir la –aquesta sí, acció positiva– possibilitat d’acollir-se a ajudes per cessament d’activitat, que s’han anat prorrogant al llarg d’aquest temps i que encara cobreixen gairebé mig milió d’autònoms a Espanya.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Hi ha molt camí per recórrer. I, segons la meva opinió, l’única manera de recórrer-lo és unint les nostres forces. Un col·lectiu que a Catalunya supera les 550.000 persones mereix que se’l protegeixi, no li posin pedres al camí. Perquè ningú que faci bé la seva feina s’hauria de veure obligat a tancar el seu negoci o a endeutar-se per causes alienes a la seva gestió o voluntat. 

Continua somiant en gran, però no t’oblidis de llegir la lletra petita i de continuar lluitant per canviar-la.