¿És possible portar una dieta vegana i tenir un bon rendiment esportiu?

Alberto Garzón i Pedro Sánchez es van embolicar fa tot just unes setmanes per una ‘bona mitjana de bou’. De la mateixa manera que recentment ha passat en la política, al carrer fa anys que es discuteix sobre l’alimentació vegana i els seus beneficis i contraindicacions. Com en molts altres temes, el desconeixement sol ser la principal causa del rebuig de qualsevol tendència nova. Lluny de ser una cosa nova, el veganisme és una manera de menjar que fa anys que guanya terreny entre alguns sectors de la població. Malgrat això, continua sent bastant contestat en relació amb el rendiment esportiu. ¿Què hi ha de cert en els arguments dels que el rebutgen? Realment, i si es porta una alimentació adequada, poca cosa.

Portar una dieta vegana i tenir un bon rendiment esportiu no només és possible sinó que comptem amb exemples d’esportistes d’elit que ja segueixen aquesta alimentació. Des de Novak Djokovic, que va començar amb una dieta sense gluten i actualment no només porta una dieta vegana sinó que té un restaurant vegà i ecològic a Montecarlo; o les tennistes Venus i Serena Williams, que porten una dieta vegana des que Venus va ser diagnosticada d’una malaltia autoimmune i la va portar a inclinar-se per aquest tipus d’alimentació a què després es va afegir la seva germana; al pilot de fórmula 1 Lewis Hamilton, que porta una dieta vegana motivat per prevenir problemes de salut, ja que en la seva família hi havia antecedents de càncer i problemes cardiovasculars.

En l’alimentació vegana, de la mateixa manera que en l’omnívora, l’important és menjar adequadament. «Cal posar especial atenció en les proteïnes, ja que les proteïnes presents en els animals solen ser completes, és a dir, que contenen tots els aminoàcids essencials. No obstant en els vegetals, no totes són completes. Per exemple, les llenties, són deficients en metionina, per la qual cosa caldria completar-les, per exemple, amb un cereal com l’arròs que és més deficient en lisina. Però no tots els vegetals són incomplets, tenim els cigrons, la soja o els azukis que tenen una proteïna totalment completa», explica la nutricionista Ana Gloria Cantos. D’aquesta manera, l’essencial per a qualsevol persona que vulgui canviar a una alimentació basada en els productes vegetals és aprendre a portar una dieta equilibrada.

Vitamina B12

Pel que fa als micronutrients, l’única mancança dels vegetals és la vitamina B12. «Aquesta vitamina, essencial per al bon funcionament de l’organisme, és d’origen bacterià i només és present als aliments d’origen animal. Els animals la consumeixen en la seva alimentació i nosaltres al consumir aquests animals. Per tant, en aquest cas, sí que s’ha de suplementar aquesta vitamina per prevenir anèmies. No obstant, molts aliments vegans ja venen suplementats precisament per aquesta raó. No obstant, avui dia podem trobar un munt de noves propostes en el mercat que no només són molt saludables, sinó també molt gustoses. Com a resultat, un nombre cada vegada més gran de persones, no només les veganes, les estan introduint en la seva dieta», assegura Cantos. Alguns exemples de productes suplementats són els substitutius dels lactis, com els formatges Violife. 

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Malgrat que es cregui el contrari, la majoria de les persones són aptes per portar una alimentació vegana. «En general sí, però com tot, depèn de cadascú individualment. És a dir, tot i que es tractés d’una dieta omnívora, no hi ha una única dieta màgica o vàlida per a tothom. Cal valorar les característiques individuals de cada persona, els seus gustos, apetències, objectius, etc. i en funció d’això, elaborar una dieta adaptada a cada persona. Si parléssim de generalitats, sí, és una opció absolutament vàlida per a la gran majoria sempre que estigui equilibrada. Per això l’ideal és anar sempre a un professional, com per a tot», explica la nutricionista.

Una de les grans pors a què s’enfronten els que volen deixar l’alimentació càrnia és el temor de desenvolupar intoleràncies si algun dia volen tornar a menjar carn o lactis. «Una intolerància és una dificultat a l’hora de pair i per tant d’absorbir una substància. Si jo deixo de moure una cama perquè m’han enguixat, al mirar de tornar a moure-la em costarà més que moure l’altra, que no he deixat de moure. Però això no vol dir que mai més l’hagi de poder moure», raona Cantos. «En el cas de les intoleràncies és el mateix. Parlem de la lactosa, que sol ser l’exemple més típic. La lactosa és un sucre present en la llet que es compon de dues molècules unides, una de glucosa i una altra de galactosa. Per poder pair-la i absorbir-la, és necessari tallar aquesta molècula unida en dues parts», explica. L’enzim encarregat de fer aquest «tall» és la lactasa que es produeix a l’intestí. «Hi ha molt poques persones que no la produeixin per genètica. La majoria deixen de produir-la per un problema, generalment d’inflamació intestinal, tot i que també es podria produir per falta de demanda al no consumir lactosa. Però si l’intestí funciona bé, i jo deixo de prendre’l i progressivament el torno a introduir, l’intestí tornarà a secretar aquesta lactasa que em permeti digerir aquesta lactosa», explica Cantos.