Una petita tovallola, un gran salt

Crida l’atenció que per a això utilitzin unes tovalloles de només 33 x 43 centímetres. ¿Com pot ser que se serveixin d’una peça tanta petita? L’explicació és que actualment estan fabricades amb un material sintètic. Ara bé, el procés de convertir-se en un complement indispensable per a aquests atletes és bastant curiós. Aquí és quan entra en escena el saltador nord-americà Sammy Lee.

Nascut el 1920 a Califòrnia i de pares coreans, es va convertir en el primer ciutadà dels EUA d’origen asiàtic a aconseguir una medalla d’or. Va ser als Jocs Olímpics de Londres de 1948, on va rebre la millor puntuació en la prova de trampolí de 10 metres. A més, també va guanyar la de bronze al trampolí de tres metres. Quatre anys més tard va repetir en el punt més alt del podi a Hèlsinki. I això que no ho va tenir gens fàcil per culpa de la discriminació racial. Quan començava a fer els primers passos en aquesta disciplina, només es podia entrenar els dimecres, perquè era «el dia internacional» de la piscina. Era un eufemisme per dir que hi podien entrar els no blancs, o sigui l’únic dia que hi nedaven afroamericans, llatins i asiàtics. Una vegada acabaven, es canviava l’aigua de les instal·lacions perquè els blancs la tinguessin neta l’endemà. Fins a aquest punt arribava el racisme a l’Amèrica dels quaranta. Davant aquesta situació, el seu entrenador li va preparar un espai per practicar la mecànica dels salts al jardí de casa seva.

Gràcies a això va començar a despuntar i el 1942 va guanyar el campionat nacional de salts. Paral·lelament, va entrar a la facultat de Medicina de la Universitat Southern California. Per pagar-se els estudis es va enrolar a l’Exèrcit i, amb el pas dels anys, va arribar a ser major del cos de sanitat militar.

No obstant, no va abandonar el món dels salts i es va dedicar a entrenar joves promeses, com el mític Greg Louganis, considerat un dels millors saltadors de la història. Precisament, va ser acompanyant-lo a un campionat a Suècia quan va descobrir aquestes tovalloles.

Des de la seva època d’atleta, Lee buscava la manera d’estalviar-se l’haver de portar el munt de tovalloles de cada participant. Per això, quan a Suècia va veure que els membres de l’equip noruec utilitzaven unes peces tan petites, va voler saber com ho feien. Li van explicar que estaven fetes amb pell de camussa i que havien trobat inspiració en els draps que s’utilitzaven als túnels de rentat i els restaurants per eixugar les taules. A més, en van deixar una a Louganis perquè la provés durant la competició i va quedar entusiasmat.

Lee va veure una bona oportunitat de negoci i per això en va encarregar 1.200 per distribuir-les al seu país, sota el nom comercial de Sammy Sport Towel. S’aprofitava d’un feliç joc de paraules ja que, en anglès, de la camussa se’n diu ‘shammy’.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

La seva intuïció va ser bona i, gràcies al bon ritme de vendes, va poder ampliar l’oferta de productes, i també millores com l’ús de materials sintètics més absorbents que el de la camussa noruega.

El bon funcionament de les ‘sammy towels’ no va impedir que Lee continués exercint la medicina fins al 1990. Després, amb el pas dels anys i la creixent consciència de la diversitat racial americana, es va convertir en un referent per a les noves generacions d’origen asiàtic. Amb el seu nom es van batejar espais a Anheim i al Koreatown de Los Angeles. A més, aquesta ciutat californiana també li va dedicar un districte escolar. Sammy Lee va morir el 2 de desembre del 2016, el dia després d’haver celebrat el 96è aniversari. Les seves tovalloles continuen acompanyant els saltadors.