Entendre-hi + amb la història

És rodó i dura molt, Chupa Chups

The Smart Lollipop és una 'start-up' que s’ha presentat al Mobile World Congress per donar a conèixer el seu projecte vinculat al sector E-Health. El que en anglès és un 'lollipop', per nosaltres és un Chupa Chups

És rodó i dura molt, Chupa Chups
4
Es llegeix en minuts
Xavier Carmaniu Mainadé
Xavier Carmaniu Mainadé

Historiador

ver +

Tot i que les ganes de rebre la vacuna ajuden a superar el pànic a les agulles, en circumstàncies normals hi ha moltes persones que cada vegada que s’han de fer una analítica els venen tots els mals. I ja no diem quan es tracta de criatures, a qui costa d’entendre com un objecte tan dolorós pot servir per res de bo. Conscients d’això, a l’start-up The Smart Lollipop han desenvolupat un dispositiu mèdic no invasiu per poder substituir algunes proves sanguínies per tests amb saliva. I quina millor manera d’aconseguir-ho que llepant un caramel? El projecte liderat per Diana Ballart va començar a caminar fa quatre anys i, tal i com explicava Carles Planas en aquest diari en una de les cròniques sobre el Mobile, The Smart Lollipop aquesta setmana comença la primera ronda per aconseguir finançament privat amb l’objectiu de posar el producte al mercat el 2023.

Tot té la seva història i l’origen d’aquest dispositiu de l’equip de Ballart abans de fer el salt a l’esfera internacional va ser batejat com Chupa Chip. El nom tenia tota la lògica del món perquè aquí d’un caramel amb pal se n’hi diu Chupa Chups, de tota la vida. Bé, de tota, tota, no. Però sí des del 1958. És un d’aquells exemples en què una marca comercial esdevé tan popular que dóna nom al producte genèric. El mèrit va ser d’Enric Bernat Fontlladon, nascut a Barcelona el 1923 i de qui es podria dir que duia el sucre a la sang perquè era descendent d’una nissaga de confiters. Tot i que la guerra civil va interrompre els seus estudis, després els va reprendre. Mentre feia Comerç va treballar tant al negoci familiar com a altres llocs. El 1950 es va llençar a crear la seva pròpia empresa però al cap de quatre anys va encarregar-se de la gestió de Granja Asturias, una empresa especialitzada en productes de poma.

Amb la idea de trobar nous consumidors i ampliar la quota de mercat, Bernat va proposar als seus socis la fabricació d’un caramel amb pal. El raonament era senzill: la majoria de consumidors de dolços eren infants que s’embrutien les mans potinejant la llaminadura. Els altres membres de la societat no van veure futur a la idea i va decidir seguir endavant tot sol. Inicialment es deia Chups però arran d’una campanya publicitària a la ràdio on els locutors deien “Chupa un dulce caramelo. Chupa, chupa, chupa un chups” el 1961 va passar a dir-se Chupa Chups.

L’habilitat d’Enric Bernat va ser cobrir els flancs per assegurar l’èxit del producte. Per aquesta raó va intentar patentar-lo. El problema era que hi havia companyies amb productes similars al mercat que van oposar-s’hi, com l’americana Tootsit Roll Industries que venia caramels amb pal des del 1934. A més, al mateix registre de l’Oficina Espanyola de Patents i Marques consta la inscripció l’any 1919 d’un llamí igual a càrrec d’un confiter madrileny anomenat José Segura Martínez.

Ara bé, més enllà de la lluita per les patents, el fundador de Chupa Chups tenia una visió comercial moderna i desacomplexada que li va permetre controlar el mercat com ningú. A part de la ja esmenada publicitat, també va organitzar un sistema de distribució amb una flota de Seat 600 decorats amb el nom de l’empresa i un immens caramel vermell pintat a cada lateral.

Notícies relacionades

El negoci cada vegada anava millor i Bernat volia internacionalitzar-lo, però calia donar un nou impuls a la marca. La companyia va contractar ni més ni menys que el famós pintor Salvador Dalí per redissenyar el logo. La llegenda diu que només va trigar una hora a fer-lo. Per saber com era només cal buscar un Chupa Chups actual perquè la seva creació encara perdura com element identitari, prova irrefutable de la qualitat d’aquella obra, que ha sobreviscut a totes les modes. Una vegada més Bernat va encertar i la marca es va expandir pels cinc continents.

Malauradament els canvis de tendència de consum i la infinita varietat de productes que van començar a inundar el mercat van fer perdre pistonada a la marca. Poc després de la mort del fundador el 2003, l’empresa va ser comprada per Perfetti Van Melle. Però no hi fa res, perquè per nosaltres un caramel amb pal seguirà essent un Chupa Chups.

La icona Cruyff

Moltes cares famoses van ajudar a la popularització d’aquesta llaminadura. Un dels casos més icònics va ser el de l’entrenador del Barça, Johann Cruyff, que després de patir un infart va decidir substituir les cigarretes pels caramels amb pal. Quan va morir el 2016, a més de flors, molts culers van portar Chupa Chups al Camp Nou per homenatjar-lo.