Unicorn, de Wall Street a l’Edat Mitjana

Aquest unicorn start up potser existeixen, però aquella mena de cavalls blancs amb una banya al front només són fruit de la imaginació humana. Per ser exactes a més de tenir cos de quadrúpede, tenien barba de cabra, ulls blaus i cua de senglar o de lleó. La seva iconografia va quedar fixada al voltant del 1500 quan els unicorns estaven tan de moda com ho poden estar ara. Es deia que eren uns animals salvatges només dòcils a mans de les noies verges. De fet el seu simbolisme estava associat a la castedat i a la figura de la verge Maria. Per això durant l’Edat Mitjana van anar guanyant tanta importància en tota mena de representacions artístiques.

D’aquells temps, la creació més espectacular és un conjunt de sis tapissos conservats al Museu Cluny de París anomenats 'La dame à la licorne'. Són unes peces colossals, de tres metres d’ample i alt cadascun, teixits amb seda i llana. Al centre de cada composició hi ha una o vàries dones i un unicorn. A més els tapissos estan profusament decorats amb milers de flors i desenes d’animals diferents. Segons els estudis, n’hi ha cinc dedicats als sentits i el sisè, que porta la inscripció “À mon seul desir” (“Pel meu únic desig”) semblar referir-se a un sentit interior, potser la intuïció o la comprensió.

Els tapissos van ser descoberts el 1844 al castell de Boçac per Prosper Mérimée que, a part d’escriure la novel·la Carmen que inspirà a Bizet per fer l’òpera, també era inspector general de monuments històrics de França. El 1882 Cluny els va incorporar a la col·lecció permanent i de seguida es van convertir en l’estrella del museu. Molts creadors hi van trobar inspiració. L’artista Gustave Moreau en va fer la seva versió pictòrica a finals del segle XIX i al voltant de 1950 Jean Cocteau els va fer servir de base per un dels ballets.

La pregunta és de quines fonts van beure a l’Edat Mitjana per inventar un animal d’aquelles característiques. La resposta ve d’Orient. La rutes comercials que connectaven Àsia amb Europa van ser els camins per on van circular històries i llegendes protagonitzades per aquells éssers fantàstics. N’hi havia que fins i tot asseguraven haver-los vist, tot i que en realitat podien ser gaseles amb una sola banya o simplement ases salvatges. I a més trobaven les banyes, a les que atribuïen propietats miraculoses. Es creia que la pols de banya podia purificar l’aigua i, fins i tot, actuar d’antídot contra els verins. Investigacions posteriors van demostrar que en realitat les presumptes banyes eren fragments d’aquell ullal tan peculiar que tenen els narvals.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Aquesta mena d’històries per més llegendàries que siguin solen tenir alguna base de certesa en el seu origen. Fa tres anys, el 2018, la revista Nature va publicar el resultat d’unes excavacions arqueològiques entre les planúries de Rússia i el nord de la Xina on havien descobert les restes d’un animal anomenat Elasmotherium Sibiricum que podia arribar als dos metres de llarg i, oh sorpresa!, tenia banya. Ara bé, morfològicament era més aviat un avantpassat del rinoceront, que s’hauria extingit fa 35.000 anys perquè la glaciació hauria acabat amb les pastures.

Això vol dir que hauria conviscut amb neandertals i sàpiens. Qui sap si, a la vora del foc, les tribus primitives van començar a explicar històries d’unicorns, igual que ara els mitjans ens ofereixen relats extraordinaris de 'start-ups' d’èxit.