Joves: la carrera cap al futur

En un context com l’actual i en un món en què s’ha difuminat la connexió entre estudis i professions, la decisió sobre quins estudis cursar és més complicada que mai. Gairebé el 22% dels alumnes de grau abandona els estudis el primer any, i d’aquests, un 9% canvia de carrera. La resta deixa la universitat, cosa que posa de manifest que es necessita millor orientació acadèmica i professional. Ara per ara les professions més demandades estan vinculades a la tecnologia i a la innovació, en concret al comerç electrònic i la ciberseguretat, i també a la salut i al sector farmacèutic.

Simone de Beauvoir deia que la feina és l’únic que pot garantir una llibertat completa a la dona respecte a l’home, però avui dia pot semblar que la llibertat que aporta la feina pot ser un privilegi de pocs.

La revolució digital està reduint les opcions per als llocs de treball menys qualificats. Segons l’estudi ‘The Future of Jobs 2020’ del Fòrum Econòmic Mundial, el mercat laboral està canviant més ràpid del previst i cap a l’any 2025 l’automatització i la robotització desplaçaran 85 milions de llocs de treball a tot el món. La Covid-19 ha accelerat un procés i l’estudi preveu que els empresaris divideixin a parts iguals la feina entre persones i màquines.

¿Estem destinats a presenciar la desaparició de la feina tal com l’entenem? No, ni de bon tros. La feina no desapareixerà, però estem sotmesos a una transformació del concepte tradicional de mà d’obra. En tot cas, hauríem de parlar d’‘intel·ligència d’obra’. Les màquines se centren en les dades, l’automatització de les tasques administratives i les tasques manuals productives, però augmentarà el valor de les competències humanes associades al raonament, l’enginy, la gestió, la comunicació i la creativitat. En definitiva, la capacitat humana d’adaptar-se a qualsevol canvi i el poder de la imaginació per resoldre situacions són recursos imbatibles. D’alguna manera la pandèmia ens recorda que el valor de la feina és la humanitat, la capacitat de prendre decisions des de la incertesa. Immanuel Kant explicava que la intel·ligència d’un individu es mesura pel grau d’incertesa que és capaç de suportar.

Viure en un món incert genera molta angoixa, però la nostra capacitat d’adaptació resulta clau per entendre fins a quin punt les nostres habilitats són la clau del nostre valor a la feina.

Segons el XVI informe ‘Els + Buscats’ d’ADECCO i Spring Professional 2021, les professions més demandades en aquest moment estan vinculades al comerç electrònic, la ciberseguretat, la salut i el sector farmacèutic. L’informe reflecteix una demanda coherent amb la necessitat d’adaptar-se als reptes provocats per la pandèmia. És evident que els canvis al món de la feina han potenciat les professions vinculades a les noves tecnologies i la innovació, però quan sorgeix un repte com la Covid, també apareix el factor humà i el repte de la salut.

La necessitat d’enfrontar-se a tots aquests canvis es reflecteix clarament en l’augment de la demanda dels estudis d’educació superior. Segons l’estudi sobre inserció laboral d’AQU Catalunya, el 2020 un 92% dels titulats de màster treballa, sis punts per sobre de l’informe del 2014. Els graus i els màsters s’adapten progressivament als nous reptes de la professionalització i s’està potenciant la relació amb les empreses, la formació híbrida i la internacionalització. El repte més important dels departaments de recursos humans de les empreses és la gestió del talent, no la gestió dels xips d’una màquina i, per tant, la responsabilitat més important de les universitats és el desenvolupament d’aquest talent. Una persona talentosa compta amb unes habilitats i aptituds per a una determinada posició que el fan destacar sobre els altres, hem de treballar en la pràctica d’aquestes habilitats i aptituds. ¿El talent s’educa? Com deia Picasso, «la inspiració existeix, però t’ha de trobar treballant».

A la Universitat Ramon Llull (URL), des del segell de la nostra visió humanística, estem convençuts que la formació dels futurs professionals demana desenvolupar el talent i les habilitats humanes, i estem compromesos amb el repte de la formació especialitzada mitjançant l’oferta de noves titulacions, que d’una banda se centren en l’evolució dels nous perfils professionals basats en la transformació digital, i que de l’altra pretenen col·laborar en l’adaptació de perfils ja existents als reptes del mercat. Tant en l’àrea dels mitjans digitals, com en els negocis, el dret esportiu o l’entreteniment audiovisual i els videojocs, la clau a l’hora d’abordar aquesta formació és la col·laboració universitat-empresa, l’enfocament internacional i amb una metodologia ‘learning by doing’, en què les classes es converteixen en simulacions i es practiquen els rols professionals mitjançant la resolució de casos. 

La universitat és el lloc on formar el criteri, la capacitat de judici que aporta valor al nostre punt de vista, i que s’obté de la formació crítica i l’experiència pràctica que permet un model de formació molt pròxim a la pràctica professional, el fonament d’aquesta nova intel·ligència d’obra que caracteritzarà el nostre futur laboral.  

Aquests dies milers de joves es presenten a les proves d’accés a la universitat. Qui ja fa alguns anys que va passar per aquesta experiència la recordem com una barreja de sensacions: nerviosisme, alegria, por, realització o incertesa. Molts tenen clar quina carrera volen cursar, a l’espera de saber finalment si podran fer-ho o no; alguns fins i tot tindran una idea sobre a què els agradaria dedicar-se una vegada acabin els estudis; d’altres, al contrari, allotgen dubtes, no només sobre el segon, sinó, fins i tot, sobre el primer.

I és que en un context com l’actual, quan s’ha tornat a constatar que els joves són els més afectats per la destrucció d’ocupació, immersos en una revolució tecnològica que fa que les habilitats i les competències canviïn de manera més ràpida que abans, i en un món en què s’ha difuminat la connexió entre estudis i professions, la decisió de què estudiar es veu sotmesa, si és possible, a més incertesa.

Segons les últimes dades, gairebé el 22% dels alumnes de grau abandona els estudis el primer any: d’ells, un 9% canvia de carrera; la resta marxa del sistema universitari. Els motius d’aquest abandonament són diversos, però sens dubte una mala orientació a l’hora de triar els estudis es troba entre aquests.

L’orientació acadèmica i professional és un instrument clau a l’hora de guiar les decisions de formació. No obstant, malgrat que hi ha experiències d’èxit tant al sector públic com en el privat (mitjançant pàgines web, directoris amb informació sobre graus, les seves sortides professionals i on cursar-los, o qüestionaris i altres eines), una elevada proporció de joves no té clar què estudiar, no ha rebut orientació o té una percepció negativa d’aquesta. Millorar l’orientació dins i fora del sistema educatiu, per exemple, a través de la col·laboració amb els serveis d’ocupació i des del sector privat, és clau perquè els joves disposin d’una informació correcta a l’hora de prendre una decisió tan important.

En qualsevol cas, el valor d’una orientació adequada no s’esgota en les etapes prèvies a la universitat. Al llarg de la carrera s’adquireixen una sèrie de coneixements teòrics i pràctics necessaris per exercir una professió de manera adequada. No obstant, la formació al llarg de tota la vida comença ja a la mateixa universitat: certes habilitats transversals (d’idiomes, digitals o d’anàlisi de dades, investigadores o d’oratòria), o específiques però complementàries, s’afegeixen cada vegada més als coneixements generalistes de manera autònoma o guiada. D’altra banda, hi ha una sèrie de competències (autonomia, capacitat d’adaptació, treball en equip, habilitats de comunicació, motivació o gestió del temps) que són necessàries per tenir un desenvolupament professional adequat a les necessitats del mercat de treball.

De fet, algunes d’aquestes competències i habilitats només es posen en pràctica amb una primera experiència professional: per això, són benvingudes iniciatives com els programes d’ocupació jove que es preveuen posar en marxa en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i del nou pla de xoc contra l’atur juvenil. Els programes de primera experiència professional o de contractació d’investigadors i tecnòlegs són iniciatives necessàries, però no suficients: s’han d’implementar mesures d’oportunitats d’ocupació per a persones joves, de millora de la seva inserció laboral i d’incentiu a la seva contractació estable.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Rebre una oportunitat laboral després d’acabar l’educació no només contribueix a trencar el cercle viciós de la falta d’experiència; també permet no desaprofitar el coneixement i el capital humà adquirit al llarg d’anys d’estudi. Recordem a més que l’efecte de la precarietat a l’entrar al mercat laboral deixa una ‘cicatriu’ en les vides laborals, cosa que afecta els ingressos i la qualitat de l’ocupació no només en el curt i en el mitjà, sinó també a llarg termini. Per això, per tancar les bretxes d’oportunitats actuals i prevenir-ne les futures, qualsevol mesura d’estímul serà incompleta si no es bolca sobre un mercat laboral diferent: no segmentat, flexible, però segur i centrat en l’adquisició de capital humà.

Mirant més enllà, a l’inici del camí, no podem oblidar que aquest es trunca massa aviat per a molts joves: més de mig milió de persones no han completat la segona etapa de secundària ni segueixen cap tipus de formació. Tot i que la taxa d’abandonament educatiu prematur continua disminuint, lluitar contra l’abandonament escolar ha de continuar sent una de les prioritats de la política educativa.