L’homenatge de l’OMS als fenicis

Quan l’espècie humana va començar a escriure, primer va utilitzar sistemes pictogràfics, és a dir, dibuixava el que volia explicar. Progressivament van anar evolucionant i van deixar pas a sistemes d’escriptura singulars, com els jeroglífics egipcis. El problema és que es necessitaven molts signes. A més, era difícil representar conceptes intangibles, idees abstractes o noms propis. Per això, alguns grups humans van preferir l’escriptura sil·làbica, o sigui, utilitzar un signe per a cada síl·laba. Això simplificava les coses, però encara obligava a haver de servir-se de molts signes per fer totes les combinacions possibles a l’hora de construir les paraules.

Precisament, la reducció del nombre de caràcters va ser una de les claus de l’èxit del sistema fenici. L’altra és que aquella cultura, que vivia a les vores del Mediterrani, comerciava amb altres civilitzacions i això va possibilitar la seva difusió.

Va ser d’aquesta manera que els grecs el van adoptar a partir del segle VIII aC en substitució dels sistemes que tenien anteriorment, i que els arqueòlegs han batejat com a Lineal A i Lineal B. La principal dificultat en aquest traspàs és que els fenicis parlaven una llengua semítica i no necessitaven representar les vocals, una cosa que sí que requeria el grec. Els hel·lens no es van complicar la vida i només van adaptar i reciclar l’invent. Així va ser com el signe a dels fenicis es va convertir en la «a», però mantenint el nom alfa, que ja utilitzaven a Fenícia.

Una de les innovacions hel·lenes va ser escriure d’esquerra a dreta. Inicialment ho feien en ziga-zaga, tot i que ells ho anomenaven Boustrophédon, que volia dir una cosa semblant com «el girar dels bous», en al·lusió a la forma que tenien de llaurar els camps. Més endavant van adoptar el mateix sistema que ara utilitzen l’àrab i l’hebreu, és a dir, la direcció dreta a esquerra. El perquè van decidir canviar el sentit de l’escriptura és un d’aquests misteris que segueixen sense resposta.

Habitualment se sol saltar del grec directament al llatí, i això fa que s’obviï un pas intermedi importantíssim: els etruscos, que són d’aquesta classe de secundaris de la història que poca gent sap que van existir però que van tenir un paper vital. L’Etrúria estava situada al nord de la península itàlica i va viure la seva esplendor des del segle VII aC fins al segle III aC, quan els romans els van derrotar.

De la mateixa manera que els grecs havien fet amb l’alfabet fenici, els etruscos també van adaptar aquella eina a les seves necessitats, donant origen als caràcters que encara utilitzem: a, b, c, d... o sigui, l’abecedari.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Si aquest sistema de comunicació escrita ha sobreviscut tants segles i ha arribat a tot arreu és gràcies a l’imperialisme. Primer van ser els romans, amb el seu expansionisme territorial, que el van imposar allà on anaven. I després, durant l’Edat Mitjana i Moderna, quan les corones europees es van dedicar a la conquista d’Amèrica i l’Àfrica. A més, això va coincidir amb la invenció de la impremta de tipus mòbils de Gutenberg.

Aquella tecnologia tan revolucionària al segle XVI, com per a nosaltres ho han sigut l’electrònica i la digitalització, va possibilitar crear i compartir coneixements a una velocitat mai vista fins aleshores. Ja no era necessari fer les còpies de forma manual, sinó que només calia imprimir la mateixa planxa les vegades que fos necessari i distribuir els papers. De fet és gràcies a Gutenberg i els fenicis que vostès poden llegir el que acabo d’escriure.