Una (nova) batalla a Jersey

El cert és que França i el Regne Unit mai han sigut veïns ben avinguts i sovint han xocat en aquesta petita porció de terra al costat de la costa de Normandia. Serveixen d’exemple els fets de finals del segle XVIII, quan les colònies americanes de l’Imperi britànic es van independitzar i va esclatar la guerra. Versalles de seguida es va mostrar favorable al moviment separatista per la simple raó que això debilitava el poder de Londres. Poques coses hi ha que agradin més a un francès que fer la punyeta a un britànic (i viceversa).

El Regne Unit va utilitzar tots els recursos possibles per intentar sotmetre els rebels americans i els seus aliats francesos. Per imposar la seva hegemonia marítima va recórrer a l’ús dels corsaris, que tenien l’encàrrec de fustigar les flotes enemigues. A diferència dels pirates, aquest tipus de bandits eren mariners amb patent de cors i només podien atacar els objectius definits al seu contracte. Era una espècie d’encàrrec per obra i servei i, a més, anaven a comissió, ja que es podien quedar una part de les naus capturades i la seva càrrega.

Doncs bé, Jersey era la base d’operacions dels corsaris britànics i el 1779 el rei Lluís XVI de França va ordenar envair l’illa per foragitar-los. El primer de maig va salpar de Normandia un comboi de cinc barcos flanquejats per diversos pots per creuar els 22 quilòmetres de distància i desembarcar a Jersey. De seguida van ser albirats i les tropes britàniques van repel·lir l’intent d’invasió. A l’illa feia dos anys que estaven millorant les fortificacions de defensa. Hi havien construït noves torres de vigilància per detectar qualsevol incursió gal·la, conscients de l’interès de Versalles.

Malgrat el fracàs, Lluís XVI no es va donar per vençut i ho va tornar a intentar, el 1781, amb el que es podria dir una operació encoberta, ja que es va pretendre desvincular la Corona d’aquesta acció, dirigida pel baró Philippe de Rullecourt. En realitat, el Govern francès es va fer càrrec de les despeses, i els contingents de soldats eren membres de l’exèrcit als quals s’havia fet «desertar» de les seves formacions per posar-se sota les ordres de Rullecourt.

Es va escollir la nit del 5 de gener per envair l’illa aprofitant que era la vigília de Reis i tant els habitants com la tropa estaven de celebració. D’entrada l’operatiu va ser un èxit i la incursió no va ser detectada. Ara bé, una vegada es van desplegar al territori, la superioritat numèrica favorable als defensors va provocar la derrota francesa. De fet, algunes cròniques afirmen que la desproporció era tan gran que els soldats britànics disparaven en l’aire perquè no tenien contra qui apuntar.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Tot i que l’enfrontament va durar poques hores, els caps dels dos exèrcits van perdre la vida. El baró de Rullecourt, a causa de múltiples ferides, i el comandant anglès Francis Peirson, de només 24 anys, va caure al camp de batalla després de rebre un tret al cor. Tots dos van ser enterrats a l’església parroquial de Saint-Helier de Jersey.

Després de la retirada gal·la, els anglesos van continuar el procés de fortificació de l’illa i entre 1781 i 1814 hi van construir 22 torres, en van millorar les defenses i van ampliar les bateries de canons. No obstant, França ja no ho va tornar a intentar.