Una criatura geològica anomenada volcà

Fa diverses setmanes que el volcà islandès de nom impronunciable expulsa lava i no s’ha de descartar que produeixi un col·lateral ressorgiment de l’interès pels volcans i la literatura volcànica. Cal aprofitar aquestes erupcions amistoses. Una de desmesurada i colossal no donaria marge per asseure’s la lectura. Per exemple, la de Toba, que va ser fa uns 75.000 anys a Indonèsia i es diu que va ser un punt i a part en l’evolució humana: es diu que només van quedar mil parelles reproductores al món. Ho expliquen de manera amena Marie Jones i John Savino a ‘Supervolcano. The catastrophic event that changed the course of the human history’ (Paperback). Llibre sobre les causes i efectes d’una brutal escopinada des de les entranyes del planeta, a més de la pregunta: ¿una erupció així podria passar en els nostres dies?

El viatge de Lidenbrock

Qui no vulgui posar-se tremend sinó només somiador només ha de tornar o descobrir per primera vegada el clàssic de Jules Verne ‘Viatge al centre de la Terra’ (Anaya), que no deixa de ser una aventura a les profunditats d’un volcà. Per la boca de l’Snefells, un gegant islandès adormit, el professor Lidenbrock, el seu nebot i un guia local emprenen la recerca del centre del planeta segons les instruccions contingudes en un manuscrit antic. Una de les millors obres de l’autor francès i, volcànicament parlant, plena de rigor científic (per l’època). Verne va tornar a tocar el tema a ‘L’illa misteriosa’, la seva obra mestra, on l’activitat volcànica és recurs narratiu i alhora simbòlic.

Per descomptat, si hi ha una obra on el volcà té estatus de símbol omnipresent és aquest cim de la literatura que el porta al títol: ‘Bajo el volcán’, de Malcolm Lowry (Tusquets). Allà està, visible des de Cuernavaca, el Popocáteptl, mirant a la distància el procés de destrucció alcohòlica de Geoffrey Firmin, el protagonista; la seva pròpia i última escopinada destructora. Si hi ha un volcà famós a la literatura universal va ser el que va conjuminar l’autor anglès.

Volcans espacials

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Més enllà de la literatura, el volcà ha sigut objecte d’una profusa activitat divulgativa. El professor d’Investigació del CSIC i director de Geociències Barcelona, Joan Martí, un expert en el tema, firma ‘Los volcanes’ (CSIC/Catarata), una aproximació a alguns dels aspectes fonamentals sobre l’origen dels volcans, la seva dinàmica eruptiva i el risc que representen. Martí recomana diversos llibres de referència, un d’ells ‘Eruptions that shook the World’, de Clive Oppenheimer (Cambridge University Press), sobre les històries darrere d’algunes de les grans erupcions de la història. També, el sideral ‘Volcanic Worlds. Exploring the Solar System’s Volcanoes’ , de Rosaly Lopes i Tracy Gregg, del qual diu que és el «primer llibre de text de caràcter general que descriu l’activitat volcànica a través del sistema solar, i on s’expliquen detalls de l’existència de vulcanisme en altres planetes i satèl·lits». Un llibre que recorda que hi ha volcans i erupcions més enllà del nostre petit planeta.

Circula una novetat editorial de contingut volcànic –per una vegada en el sentit literal– que portarà això al seu punt final: ‘Desastres’, de Lucy Jones (Capitán Swing), un llibre que fa un cop d’ull a algunes de les grans catàstrofes naturals de la història, incloses, naturalment, les volcàniques, com la del Vesubi abans de Crist i de l’islandès Laki el 1783. «El matí de Pentecosta, el 8 de juny del 1783, el pastor Jón es dirigia a cavall a la seva església disposat a parlar de la vinguda de l’Esperit Sant quan va advertir un gran núvol negre que s’elevava en direcció al nord...» L’erupció del Laki va durar diversos mesos i, explica Jones, va causar la mort de milions de persones a tot el món.