Entendre-hi + amb la ciència

¿De què serveix (o no) l’etiqueta Nutri-Score?

• El logotip nutricional de colors no garanteix per si mateix una dieta saludable

• No obstant, dirigeix cap a opcions més sanes i Europa ho demanava des de fa anys

supermercado

supermercado / Elisenda Pons (El Periódico)

4
Es llegeix en minuts
Michele Catanzaro
Michele Catanzaro

Periodista

ver +

L’etiqueta Nutri-Score, que ha indignat productors d’oli i pernil, no és la panacea de la dieta saludable. No obstant, pot dirigir els consumidors i la indústria cap a opcions més sanes. L’OMS i Europa exigien un etiquetatge d’aquest tipus des de fa més d’una dècada.

L’etiqueta nutricional de colors i lletres Nutri-Score, que el Govern vol oficialitzar aquest 2021, ha desencadenat un agre debat. El ministre de Consum, Alberto Garzón, pretén presentar abans que acabi l’abril un reial decret que fixaria aquest logotip com l’etiquetatge nutricional frontal oficial (tot i que no obligatori) a Espanya.

¿Com funciona?

El Nutri-Score assigna a cada producte una nota d’A a E. Es basa en set nutrients presents en 100 grams (o 100 mil·lilitres) de producte: Quatre de desfavorables (calories, sucres, greixos saturats i sal) i tres de favorables (presència de fruites i verdures, fibres i proteïnes). 

Per cada un, s’assignen punts d’acord amb unes escales. Després es resten els punts favorables dels desfavorables. El resultat s’assigna a una de les cinc lletres, d’acord amb quatre llindars. Escales i llindars es basen en la literatura científica. 

A més, hi ha correccions per evitar que productes amb alta puntuació desfavorable obtinguin igualment una bona nota. També hi ha modificacions per als formatges, les begudes i els greixos afegits. En aquests casos, l’algoritme sense modificació col·locava gairebé tots els productes en la mateixa classe, sense permetre una distinció clara.

L’algoritme és públic i els set indicadors són els que han d'estar a l’etiqueta perquè la Unió Europea (UE) ho mana. Qualsevol consumidor podria calcular el Nutri-Score de qualsevol producte, però la web Open Food Facts ja fa la feina.

El sistema va ser creat a la Universitat d’Oxford i adoptat a França el 2014. Sis països més, incloent Espanya, han notificat la seva intenció d’adoptar-lo.

Alguns equívocs

• «No és necessari»

El 2004, l’OMS va demanar un etiquetatge frontal per pal·liar les malalties metabòliques. El 2006, un reglament europeu va manar l’adopció de perfils nutricionals. «Avançar en l’etiquetatge és una obligació. L’obesitat és una prioritat de salut pública i cal establir mesures legals per a aquesta lluita», afirma Pepa Plana, integrant de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona i professora a la Universitat de Wageningen.

• «La coca-cola surt més ben parada que l’oli»

Una vegada que un consumidor ha decidit comprar un determinat tipus de producte, el Nutri-Score ajuda a escollir el de millor perfil nutricional. Llavors, serveix per comparar entre diferents marques del mateix producte (com diversos tipus de cereals), o entre productes de la mateixa categoria (com un iogurt natural i un de grec), o entre aliments que es mengen en el mateix moment (com cereals i croissants). «Ningú amaneix una amanida amb coca-cola, així que no té sentit comparar-la amb l’oli. Són algoritmes diferents», explica Jordi Salas, catedràtic de nutrició de la Universitat Rovira i Virgili (URV). 

• «Un producte amb pitjor Nutri-Score és dolent»

Un Nutri-Score baix no vol dir que un producte fa mal a la salut, «sinó que s’ha de consumir en menor quantitat i menys freqüentment», explica Chantal Julia, professora de nutrició de la Universitat de la Sorbona París Nord, de l’equip que va desenvolupar el Nutri-Score. En el cas del pernil, els experts recorden que no deixa de ser carn processada

• «Una dieta sana pot basar-se en el Nutri-Score»

«Un aliment amb Nutri-Score verd [corresponent a la lletra A] és del més saludable en la seva gamma, però no és per si mateix saludable», afirma Nancy Babio, investigadora en nutrició de la URV. Una dieta sana depèn del que es decideix menjar i en quina quantitat. Per a això, són útils altres instruments com les guies, piràmides i plats nutricionals. «De fet, la base han de ser aliments frescos, que no porten etiquetatge», afirma Babio. 

• «Blanqueja productes contaminants i ultraprocessats»

El Nutri-Score no té en compte l’impacte ambiental o social de la producció del menjar. «Un aliment pot ser molt saludable i alhora molt dolent per al planeta», reconeix Salas, que no obstant afirma que la investigació encara no ha inventat indicadors sintètics d’impacte ambiental. Tampoc hi ha un consens científic sobre com mesurar el nivell de processat. No obstant, estudis citats per Salas detecten un menor percentatge d’ultraprocessats entre els productes amb millor Nutri-Score. 

Notícies relacionades

• «Hi ha alternatives millors»

Hi ha desenes de tipus d’etiquetatges nutricionals. Diversos països llatinoamericans tenen un sistema d’advertències obligatòries (com les del tabac). No obstant, Nutri-Score és el millor entre aquells que es basen en la informació obligatòria a la UE, segons els seus impulsors. Això explica algunes limitacions del sistema. Per exemple, no té en compte els sucres afegits, perquè no és obligatori declarar-los a l’etiqueta. 

Temes:

Alimentació