Sidarta Ribeiro: «Hem de reaprendre a somiar»

¿Què són els somnis per a la ciència?

Freud va dir que el que mou els somnis és el desig. El somni és una activitat elèctrica en una xarxa de neurones que representen unes memòries. Alhora, ha d’estar activat un circuit associat amb la recompensa i el càstig, l’àrea tegmental ventral. Les persones que tenen lesions en aquest circuit tenen son REM [fase del descans en què es produeixen els somnis] però amb prou feines tenen somnis. Un somni és la reactivació d’una memòria amb una direcció, que és el desig d’obtenir recompenses o evitar càstigs. 

¿O sigui que Freud tenia raó?

Freud i Jung haurien d’estar entre els grans de la neurociència. Des de sempre, el somni va ser considerat com un oracle. Però en els últims 500 anys va passar a ser considerat com una tonteria, pur soroll. Freud va dir que els somnis tenen un sentit, però no un de fix, sinó un que depèn de qui està somiant. Freud va intentar aplicar una perspectiva biològica, però se’l va fer fora ràpidament de la ciència. Després, els científics es van quedar durant un segle dient que els somnis no serveixen de res i ignorant el que la humanitat havia pensat durant segles.  

¿Quan es tornen a prendre seriosament els somnis?

En els anys 1999 i 2000 es desenvolupen treballs que demostren que els somnis són importants per consolidar memòries. Es basen en treballs previs que es remunten fins als anys 20. El 2010 es va demostrar que els jugadors d’un videojoc que representa un laberint, si hi somiaven, després necessiten menys temps per resoldre’l. Al meu llibre, exposo una hipòtesi sobre l’explicació evolutiva dels somnis. ¿Com va evolucionar aquesta màquina per fer narratives? La meva hipòtesi és que els antics no estaven tan equivocats.

O sigui, ¿el somni és un oracle?

Els somnis són un oracle probabilístic. Preparen el que somnia per a l’endemà. Imaginem un ancestre nostre, un petit mamífer, que té set. Quan arriba al riu veu un cocodril, s’escapa i se’n va a adormir amb set i por. Aquesta memòria es reactiva durant la nit en forma de malson: té desig de prendre aigua, però no vol morir. Al despertar, el nostre ancestre recorda el malson: per tercera vegada, està experimentant el risc de morir. Això pot induir-lo a canviar d’estratègia i buscar aigua en un altre lloc. Els somnis són un mecanisme de simulació de futurs probables.

Però, ¿no n’hi havia prou amb pensar-s’ho una mica?

El fet de dormir és molt antic. En un moment determinat, es desenvolupa un somni molt més actiu, el REM. ¿Quin és l’avantatge evolutiu de tenir un son REM de 40 minuts? És que en el somni pots provar el que vulguis i no et moriràs. Hi va haver un premi evolutiu per als que utilitzaven aquell temps per fer simulacions. Els somnis són bons per generar idees noves, perquè mentre passen no hi ha alliberament de noradrenalina, una substància que fomenta les associacions més òbvies.

¿Els somnis continuen tenint alguna utilitat entre els humans moderns?

Els humans moderns compartim amb tots els mamífers la capacitat d’activar memòries orientades pel desig, per mitjà dels somnis. Però a més, podem compartir els somnis, narrar-los els uns als altres. Això és important perquè si tinc una idea boja i no la puc compartir amb ningú, aquesta idea no pot generar un canvi cultural.

I no obstant la nostra societat no fa gaire cas als somnis.

Aquesta societat és producte de 500 anys de no saber somiar. Els somnis són un oracle probabilístic que està trencat. La gent no recorda el que somia, llevat que una persona estigui en psicoanàlisi o sigui artista. En les societats tradicionals els somnis tenen un lloc destacat, se’n parla. Hi ha cultures ameríndies que creuen en el poder del son per fer viatges. A Colòmbia, hi ha el fenomen del somni col·lectiu.

Però, la majoria dels somnis no deixen de ser trivials.

La gent de classe mitjana urbana ja no viu en el món dels imperatius darwinians, com aquest ancestre nostre. No tenim uns quants problemes immensos –com menjar, morir i procrear– sinó molts problemes petits i mitjans. Per això els somnis són un patchwork que sembla un absurd. No estan armats com narratives èpiques, com l’antic oracle probabilístic. 

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Llavors, ¿hi ha situacions en què els somnis serveixin d’alguna cosa?

Quan tens un problema gran, com un càncer o perdre la feina, tornes a somiar. L’oracle es pren una altra vegada. Hem de reaprendre a somiar, donar-li importància, i també prioritzar, entre aquests molts problemes, els que realment importen. La pandèmia, per exemple, ens posa davant un imperatiu darwinià comú. Ens dona una cosa en comú per somiar. Si no tenim la capacitat de construir un somni comú de futur, en el qual tothom estigui immunitzat i segur, això no sembla que tindrà final. ¿Podem tornar a somiar més enllà del nostre melic?