Jubilats anticipadament amb més de 40 anys cotitzats: «Ja hem contribuït suficient»

La vida laboral d’aquest barceloní comença amb 14 anys com a grum a un banc. Aquesta primera feina li va permetre continuar estudiant el batxillerat nocturn. Es va llicenciar en Econòmiques i va seguir a la banca fins als 29 anys, quan va sentir la necessitat de créixer professionalment. Va saltar al sector químic, en el qual ha treballat ininterrompudament durant tres dècades. «Durant tots aquests anys he sobreviscut a diferents crisis econòmiques i reorganitzacions empresarials que no són més que un aprimament de les plantilles. Me’n vaig anar lliurant fins que per edat em va tocar. Va ser un acomiadament per causes organitzatives i em van indemnitzar, però jo hauria continuat treballant fins als 65», explica aquest pensionista que va haver d’abandonar l’empresa amb 59 anys i va estar dos anys a l’atur per poder jubilar-se anticipadament. Durant aquells dos anys ell continuava pagant, contribuint, ja que cada mes se li descomptava la cotització a la Seguretat Social de la part de la seva prestació d’atur. «I ni una sola notificació del SEPE per oferir-me una feina», afegeix una mica disgustat, amb aquest servei d’ocupació i amb els prejudicis dels que haurien de contractar. «Haurien d’existir mecanismes per corregir aquest edatisme –continua Ortiga-, perquè la forquilla de gent que pot optar a una feina és cada vegada més estreta.»

Voluntària, no «forçosa»

Aquesta discriminació a l’hora de buscar feina també la va patir Menchu Vila quan es va trobar a l’atur amb 57 anys. «Em van acomiadar de manera improcedent durant la crisi anterior, quan semblava que tot valia. Em van indemnitzar amb el que marca la llei i em vaig trobar dos anys a l’atur i sabent que seria gairebé impossible trobar feina», rememora aquesta pensionista que passats els dos anys d’atur no va rebre cap subsidi entre els 60 i els 63 perquè a la seva unitat familiar entraven alguns diners. Quan finalment es va jubilar als 63 va patir una penalització a la seva pensió del 14% per tractar-se d’una jubilació anticipada considerada «voluntària» al no ser «forçosa», categoria reservada a acomiadaments per objectius i ero.

Vila considera «una injustícia» com tracten una generació que «sempre ha estat al peu del canó» des de molt joves, amb els sacrificis que això implica. «Vaig començar amb 16 anys a treballar, primer a una oficina i després a una companyia d’assegurances. Havíem d’aportar diners a casa i això va interrompre en certa manera la nostra adolescència. Treballava vuit hores de dilluns a dissabte i estudiava a les nits», recorda aquesta llicenciada en psicologia de 64 anys establerta a Tres Cantos, Madrid. «Les pensions s’han de regir pel principi de la solidaritat, però també han de reconèixer l’esforç dels que han aportat durant 40 anys o més, sense tenir només en compte l’edat de jubilació. Crec que ja hem tingut una carrera laboral àmpliament completa», postil·la.

Ortiga defensa, com l’associació ASJUBI40, que 40 anys haurien de ser suficients. Recorda que el Pacte de Toledo indica que ha d’existir una relació equilibrada entre l’esforç del contribuent, és a dir els anys de cotització, i la prestació o pensió. «Les persones més afectades som precisament les persones que més hem contribuït al sosteniment del sistema públic de pensions amb les nostres cotitzacions, persones que ens vam incorporar al mercat laboral amb uns 14 anys», reivindica aquest pensionista preocupada per la deriva del sistema. Entén que les noves mesures del Ministeri de Seguretat Social persegueixen desincentivar les jubilacions anticipades i observa un interessat «bombardeig» amb missatges com que «la caixa de pensions està trencada, que toca estalviar i fer-se plans de pensions privats».

«Avui, si portes 36,5 anys cotitzats i arribes als 65 anys treballant cobraràs el 100% de la prestació, però el 2027 demanaran 38 anys i diversos mesos per cobrar la pensió completa i et penalitzaran si et jubiles abans dels 67 anys», explica Ortiga, que remarca que la majoria de les baixes laborals són degudes a moviments repetitius i dolors musculars. «És obvi que treballant més de 40 anys hi ha més probabilitats de tenir aquestes malalties».

«No som classe alta»

Ortiga i Vila demanen al Ministre Escrivá que derogui uns coeficients reductors que penalitzen les pensions dels que han cotitzat més anys però han abandonat el mercat laboral abans dels 65 anys. Altres, que també recolzen eliminar les penalitzacions a aquells que han cotitzat més de 40 anys, estan denunciant que es veuen molt afectats pel canvi de penalitzacions a les carreres de cotitzacions més altes. És el cas de Manuel Osuna, que també va enviar una carta a ENTRE TOTS. «Si em jubilo a l’abril (és quan en faig 63), amb la normativa actual cobraré el 96% del màxim, i tinc assumida aquesta pèrdua del 4% per l’anticipació de 2 anys. Però si es confirmen els plans del ministre, em fotran un bon pal: uns altres 250 euros menys», estima aquest madrileny de 63 anys, que reivindica que els treballadors amb una base de cotització pròxima la màxima (4070 euros) no són classe alta i molt menys rics, si analitzem que la seva pensió neta (amb les penalitzacions actuals) no arribarà als 2.200 euros. En el seu cas, el seu sou és l’únic que entra a casa i té els sogres vivint al seu domicili que únicament reben una petita pensió.

«Em vaig treure els pantalons curts per entrar a treballar», rememora Osuna, que porta des dels 17 anys treballant, primer com a administratiu i posteriorment com a informàtic. Es va prejubilar a principis del 2019, amb 61 anys, per qüestions personals i familiars. «Vaig arribar a un acord amb l’empresa i vaig fer els meus comptes. Va ser una sortida acordada i per tant sense dret a atur de cap tipus. Amb els diners que m’oferien podria aguantar fins als 63 anys i pagar un conveni especial per mantenir la pensió», recorda aquest madrileny veí de Rivas-Vaciamadrid, que ara veu amb preocupació una possible doble penalització irònicament per cotitzar el màxim permès. 

Exemples i càlculs

Notícies relacionades

‘Batch dressing’: 6 trucs per organitzar el teu armari amb tots els ‘looks’ de la setmana

Virus amics contra les infeccions

Posa dos exemples, treballadors que sol·liciten una jubilació anticipada dos anys abans de la seva edat ordinària de jubilació per demostrar que, contra el que diu el Ministre, la penalitzacions actuals a les cotitzacions més altes són molt elevades: «Una persona que ha cotitzat per una base reguladora mitjana de 1.500 euros rebrà un pensió penalitzada amb un 13%, que són uns 195 euros, mentre un treballador que com jo ha cotitzat per una base reguladora mitjana de 4.000 euros rebrà una pensió amb una penalització molt més gran perquè la pensió màxima està topada amb 2.707 euros i a més rep una penalització addicional d’un 4% (0,5% per cada any que anticipa la jubilació). Al restar aquest 4% per cada any d’anticipació es quedaria en 2.598 euros (que considero raonable i solidària per al manteniment del sistema), el que representa una penalització de 1.400 euros mensuals (35% respecte a la quantitat cotitzada, 4000 euros)», explica aquest pensionista amb més de 45 anys cotitzats, 20 dels quals va cotitzar al màxim i no ha estat «ni un sol dia a l’atur rebent alguna prestació».

«El canvi proposat per Escrivá consisteix a prendre com a base per a les penalitzacions la pensió màxima en lloc de la base real cotitzada, cosa que suposa, un increment de penalització de 240 euros sobre l’actual al treballador que ha cotitzat per la màxima.» «Al final, sembla que generen més subsidis que pensions contributives –afegeix-, perquè els que més aportem paguem els plats trencats, malgrat estar sent ja penalitzats fortament amb la normativa actual».