Entendre + la indústria agroalimentària

Així ha canviat la pandèmia els nostres hàbits alimentaris

La pandèmia, que ha suposat un canvi d’hàbits dels consumidors, obligats a fer més àpats a casa, ha impactat al sector agroalimentari i ha accelerat algunes tendències de futurPablo de la Rica, gerent de l’àrea de ‘Retail Knowledge’ d’AECOC; Samantha Álvarez, professora a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UIC Barcelona; i Joan Ripoll, professor de la UAO CEU, analitzen el present i el futur d’aquesta indústria estratègica.

Així ha canviat la pandèmia els nostres hàbits alimentaris
Es llegeix en minuts

La indústria agroalimentària és una peça clau de l’economia espanyola, a més d’un element dinamitzador i vertebrador del territori, especialment de l’Espanya rural. El sector de l’alimentació serà, a més, un dels protagonistes d’aquest mil·lenni. A Espanya, la pandèmia ha actuat d’accelerador de tendències que ja despuntaven, com l’interès per una dieta més saludable, i ha trencat barreres per a l’‘e-commerce’. Els frescos, en aquest sentit, també s’hi sumen.


La ‘nova nova’ normalitat

Pablo de la Rica. Gerent de l’àrea de ‘Retail Knowledge’ d’AECOC

La perífrasi ’nova normalitat’ va fer fortuna durant les primeres setmanes de la pandèmia. Anhelàvem tornar a fer vida als carrers i recordar aquell confinament com un breu parèntesi. Amb el pas dels mesos sembla clar que el sentit nostàlgic de la nova normalitat va perdent el sentit, especialment per a sectors tan impactats com el de l’alimentació, que fa temps que intenta visualitzar com serà el que podríem denominar com la seva ‘nova nova’ normalitat. 

Des del principi de l’estat d’alarma es va forjar un fenomen que ha transformat el sector de la distribució alimentària: l’eclosió de la venda ‘online’. Abans de la pandèmia, no representava més del 2% del negoci de la distribució i amb el confinament va saltar al 3,5%. Els percentatges poden semblar baixos, però la realitat és que les restriccions a la mobilitat i la por del contagi van portar l’‘e-commerce’ de gran consum a nivells previstos per a d’aquí a quatre anys

El confinament va trencar barreres per a l’‘e-commerce’ en alimentació. No només per la quantitat de cases que van tenir una primera experiència i que repetiran, sinó també pel creixement dels frescos. L’‘online’ continua sent un canal on predomina la compra de càrrega i de productes no peribles, però cada vegada són més els que s’animen a incloure verdures, carns i peixos a les seves cistelles virtuals, cosa que pot portar les compres d’aliments per internet a un nou nivell. En aquest nou context, l’‘e-commerce’ ja no és una opció per a la indústria de l’alimentació, sinó una obligació.  

La pandèmia també ha actuat d’accelerador de tendències que ja despuntaven. La primera, íntimament relacionada amb la Covid-19, és la preocupació per la salut. Les dades d’AECOC Shopperview ens indiquen que el 62% dels consumidors s’han proposat tenir una dieta més saludable en aquest 2021, cosa que es tradueix en més consum de productes frescos i ecològics

Aquest canvi té com a conseqüència una creixent modificació de la dieta. Un de cada quatre consumidors reconeix que ha reduït el consum de carn i que ha augmentat la presència d’altres proteïnes als seus hàbits alimentaris. Creixen opcions com la dieta flexitariana i la carn està ressituant-se com un producte de consum puntual, per a moments de gaudi. 

L’altre gran canvi és l’auge de la sostenibilitat. Lligada amb la proximitat –sis de cada 10 consumidors prefereix productes de marques locals–, però també amb els valors de les empreses. Gairebé un 40% dels consumidors han deixat de comprar marques que consideren no sostenibles. La sostenibilitat és ja un compromís ineludible.

Altres de les claus que configuraran el futur de l’alimentació és l’auge de la personalització de les ofertes i els mètodes de venda i la feina de les marques per oferir cada vegada més valor a preus més ajustats.  


Vaivé dietètic al ritme de la pandèmia

Samantha Álvarez. Professora a la facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UIC Barcelona

Enfront d’un confinament que per a alguns consistia a sortir a treure les escombraries, passejar el gos i fer la compra, mantenir una rutina saludable es va convertir en tot un repte. Tenint en compte que ningú estava preparat per a un context així, ¿com van canviar els nostres hàbits? 

Diferents enquestes indiquen que els nostres hàbits han anat variant substancialment durant aquest període. Per exemple, durant els primers dies de l’estat d’alarma, el pànic es va apoderar de la ciutadania i productes com els no peribles, begudes alcohòliques i articles de neteja es van tornar tan essencials que es van esgotar. Aquesta tendència va anar disminuint a l’anar passant les setmanes: un no menyspreable 3% dels enquestats van canviar la seva dieta per una de mediterrània: fruites, fruita seca, llegums, verdures fresques, peix i oli d’oliva van estar entre els aliments més consumits.

No obstant, va augmentar el consum de carns processades com hamburgueses o salsitxes, així com ’snacks’ i begudes alcohòliques. Especialment interessant és el consum d’alcohol, ja que les enquestes indiquen que a l’inici del confinament el seu consum va pujar gairebé un 17% . Aquesta tendència, que també es va observar en begudes ensucrades, va decréixer considerablement durant les següents setmanes. El consum de vi va augmentar en un 3,1%

El passar més temps a casa ha fet que hàgim de cuinar més, la qual cosa ha pogut ser beneficiosa, ja que hem pogut ser més curosos a l’hora d’escollir els aliments que consumim. Tot i que això també podria arribar a tenir conseqüències negatives: les enquestes reflecteixen un augment de la pràctica de la rebosteria casolana de gairebé un 4,3% amb el conseqüent augment de consum d’aliments rics en sucres i greixos saturats.

Durant les primeres setmanes, les xarxes socials ens oferien tot un món de possibilitats per mantenir-se actiu i saludable, i moltes persones van canviar els seus hàbits d’alimentació i van començar a fer exercici, però després alguns d’aquests hàbits es van modificar o se’n van incorporar altres de no tan saludables. 

És difícil mantenir un balanç adequat enfront d’una pandèmia mundial que no afectarà tothom per igual. Existeixen factors socioeconòmics, de salut mental i de desigualtats socials que influeixen en els nostres hàbits. No sabem com ens afectaran a llarg termini els profunds canvis que estem experimentant, però sí que sabem que hi estem exposats i que els nostres hàbits són molt sensibles a l’entorn en què es produeixen i que no necessàriament són voluntaris.  


Un sector dinamitzador i vertebrador

Joan Ripoll. Professor titular de la Universitat Abat Oliba. Grau d’Empresa i Màster en Emprenedoria Sostenible al Sector de l’Alimentació i Begudes de la UAO CEU

La indústria agroalimentària és el primer sector industrial de l’economia espanyola tant en termes de contribució directa i indirecta a l’activitat productiva del país (gairebé el 6% del PIB), com en termes de generació d’ocupació (20% de l’ocupació industrial); sense oblidar la notable capacitat exportadora de les empreses de més dimensió, dedicades a la comercialització de productes alimentaris elaborats i begudes, conserves vegetals i productes carnis. A més, la seva naturalesa anticíclica justifica la important resiliència durant els anys de crisi (2007-2013), però també en temps de pandèmia.

A nivell global, l’augment de la població mundial, l’escassetat de recursos naturals, els reptes que imposa el canvi climàtic i la tensió entre oferta i demanda mundial d’aliments convertiran el sector primari i la indústria de l’alimentació en protagonistes d’aquest mil·lenni.

L’agroindústria espanyola es caracteritza per la coexistència d’empreses de dimensió desigual. D’una banda, un número reduït de grans empreses que ostenten una quota de mercat significativa en determinats segments de la indústria de l’alimentació i begudes, que focalitzen la seva activitat entorn dels grans centres de consum urbans. De l'altra, una quantitat molt important de petits i mitjans productors, de caràcter eminentment familiar, que són majoria i concentren el seu negoci en un entorn rural ja que busquen la proximitat amb els proveïdors de matèries primeres.

Els reptes de futur passen per reforçar el procés d’integració vertical de les diferents activitats que componen el procés de transformació de recursos naturals en productes primaris no elaborats (sector agropecuari) i la seva posterior transformació en aliments que finalment són distribuïts i comercialitzats (sector alimentari). Així, serà possible explotar certes economies d’escala, reduir els costos i optimitzar les condicions de finançament, augmentant el valor afegit de les empreses.

Notícies relacionades

Un altre aspecte clau és la creació d’una agroindústria 4.0 a partir de la transformació digital. L’explotació del ‘big data’, la robòtica, la internet de les coses i el ‘blockchain’ han de millorar l’eficiència i la gestió sostenible de les explotacions, facilitant també la traçabilitat de la cadena alimentària, la diversificació de l’oferta productiva i la seva adequació als nous hàbits dels consumidors.

Aquestes singularitats fan de l’agroindústria un sector estratègic. No només per la seva rellevància com a dinamitzador del creixement econòmic nacional. Sinó, sobretot, pel seu paper vertebrador i cohesionador de les zones rurals més desfavorides, afectades per l’envelliment i la despoblació.