Mercats, ànima i rebost

I els mercats són molt més que un espai on anar a comprar. Qualsevol que hi vagi regularment se n’adonarà. Paradistes i clientela teixeixen una teranyina de complicitats que difícilment es troba a cap altre punt on es practiqui el comerç. Això, que més o menys passa a cada localitat, encara és més evident a Barcelona, on els mercats han exercit i exerceixen un rol fonamental als barris. I l’actualitat així ho demostra, ja que un parell han estat notícia.

Alimentar veïns

El primer la Boqueria, perquè amb la ciutat sense turistes ha retrobat la seva ànima. Allò pel que va ser creat: alimentar els veïns. Quan es va construir el 1836 aprofitant l’espai deixat pel convent de Sant Josep, que els manifestants de les bullangues havien incendiat l’any abans (aleshores no hi havia contenidors per cremar) no es va fer pensant en convertir-lo en una atracció més del parc temàtic per turistes en què s’ha transformat la Rambla del segle XXI. El repte serà saber què faran els paradistes quan la turistada torni, perquè tornarà.

El segon a Gràcia, on el debat és un altre. Allà s’està reformant el Mercat de l’Abaceria i, provisionalment, les parades s’han traslladat al passeig de Sant Joan. Alguns voldrien que ja no es moguessin d’allà perquè ara que s’ha enderrocat l’antic i només queda dempeus la vella estructura de ferro forjat, el veïnat ha descobert que hi quedaria molt bé una plaça per donar aire a l’atapeïda trama de carrers del cor de la Vila. De fet la pressió veïnal ha aconseguit que es redissenyi el projecte per retallar metres quadrats a l’edifici en favor de l’espai públic.

Una vella estirp

Mentrestant el vell esquelet, que és allà des de 1892, espera que d’una vegada per totes es decideixin a arreglar-lo. Forma part de la vella estirp d’edificis construïts entre 1875 i 1900 a diferents punts de la ciutat. Procedeix del mateix llinatge que els del Born, Llibertat, Sant Antoni, Barceloneta, Concepció, Hostafrancs, Clot i Poble Nou. Comparteixen un estil arquitectònic, caracteritzat per les columnes de ferro i les grans obertures que donen permeabilitat a l’edifici. Fa de bon entrar i sortir-ne. A més, encaixen perfectament al seu entorn.

Des de la seva creació es van convertir en el centre neuràlgic d’una societat que encara anava a comprar cada dia perquè no existien els moderns sistemes de conservació d’aliments ni s’havien inventat els supermercats.

Ells van ser els pioners. Després en van venir d’altres que van florir allà on la ciutat els necessitava, fins al punt que ara hi ha 39 mercats distribuïts pel municipi. Alguns són del tal bellesa que et fan sentir orgullós d’anar-hi a comprar i la vianda sembla que ha de ser per força més bona aixoplugada sota els seus teulats.

De generació en generació

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Durant els anys 90 la ciutat va apostar per modernitzar-los i evitar que la voracitat de les grans superfícies i els centres comercials els engolís per sempre. Protegint, renovant i fent atractius els mercats se salven els barris, perquè on hi ha un mercat hi ha vida. I negoci. Abans de la pandèmia, el sector generava uns 1.000 milions d’euros anuals i donava feina a unes vuit mil persones, moltes de les quals han gairebé après a caminar entre el peix, la carn i les verdures, perquè el 40% de les parades tenen més de mig segle. Són negocis que passen de generació en generació amb tan d’orgull com esforç per poder aixecar la persiana cada dia.

Es veu que enguany Barcelona és la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. Poques coses hi ha tan sostenibles com anar al mercat i comprar productes de temporada. Això salva el planeta però també la identitat i la manera de fer d’aquest racó de la Mediterrània.