¿Por del rebut de la llum?

«En cas d’altes temperatures, ambients molt secs, o vents forts que amenacin les infraestructures, pot ser necessari tallar els serveis elèctrics en interès de la seguretat. Aquesta situació es denomina Talls Elèctrics per a la Seguretat Pública. Preparin-se per a talls del subministrament elèctric que poden durar diversos dies». Aquest avís, que sembla sortit d’un xou distòpic, és real i és a la pàgina principal de la web de Pacific Gas and Electric (PG&E), una de les elèctriques més importants dels EUA que dona servei a l’àrea de San Francisco, Silicon Valley i la major part del nord de Califòrnia; un Estat que, si fos un país, seria la cinquena economia del món. Si els agrada, bé; i si no, comprin-se un generador elèctric d’emergència per si de cas.

I aquí ens queixem, segurament amb tota la raó, que el mercat ens obliga a pagar l’electricitat més cara dels últims anys, com va succeir a primers de gener coincidint amb el ‘Filomena’, el temporal més gran de les últimes dècades. Amb el ‘Filomena’ va tornar la discussió sobre la factura de la llum. No obstant, en només un mes, l’electricitat va baixar a nivells de mínims. 

Sabem que el consum suposa només una part d’aquesta factura (una tercera part); que amb situació meteorològica adversa és més difícil produir l’energia a partir de les fonts més barates (bàsicament les renovables); que les fonts d’energies més cares (gas) estan pujant de preu a nivell internacional des de fa mesos; i que amb les baixes temperatures augmenta la demanda. Deixem al marge altres parts importants de la factura (com l’IVA, del 21%), i la conclusió és que, en condicions extremes, continuem tenint un subministrament raonablement estable, però més car.

El fons de la qüestió és que ens queixem del principi més elemental de l’economia: que el preu depèn de l’oferta i la demanda a cada moment. Com les gambes per Nadal.

És del tot legítim voler que els béns i serveis més estratègics, aquells més vinculats a la salut i el benestar, no depenguin de les fluctuacions de l’oferta i la demanda. Dels vaivens del mercat. Que encendre o no la calefacció no hagi de dependre d’un agent privat que té com a únic objectiu maximitzar el seu benefici. Però això implica que els governs haurien d’estabilitzar el preu i suavitzar les seves fluctuacions, compensant els pics i aprofitant les valls dels preus. I això, en el fons, significaria que acabaríem pagant el mateix, en factura o en impostos. Benvingut sigui si això implica que ningú ha de preocupar-se per com pagarà la llum, però potser és trampós queixar-se només quan els preus pugen.

I ja de passada, la reflexió s’hauria d’estendre a saber el que volem i com paguem això que anomenem Estat del benestar.  

El consum elèctric és un element important en la factura dels ciutadans a final de mes. La situació generada amb la pandèmia de la Covid-19 ha transformat el nostre model de vida fent que passem molt més temps a les nostres llars, derivant el nostre oci en molts casos cap a la tecnologia. La tempesta perfecta es genera quan els fenòmens meteorològics deixen el país en unes condicions de fred extrem que porten els sistemes de calefacció a treballar en condicions excepcionals. 

Discutir sobre com funciona el sistema de regulació del preu de l’electricitat és un tema que té poca utilitat per a l’usuari domèstic. En canvi, sí que hi ha tota una sèrie de factors sobre els quals podem influir per reduir el consum elèctric, i que ara que tenim una mica més de temps lliure convé revisar i posar al dia. 

El primer punt és ajustar la potència contractada a les necessitats reals de la llar. A moltes llars podem tenir una potència contractada per sobre de la necessària. En aquests casos, convé fer una estimació de la potència que necessitem sumant la potència dels aparells elèctrics de la llar. En cas de detectar que la potència contractada és superior a la que necessitem, reduir-la i ajustar-la a les necessitats reals suposarà un estalvi significatiu. 

El segon gran punt és optimitzar el consum dels dispositius elèctrics i electrònics de casa. Una alternativa a valorar és anar passant progressivament a una il·luminació led, començant per aquelles estances on passem més hores per tenir més impacte en l’estalvi. L’ajust de la calefacció també és un element clau, ja que per cada grau de menys podem tenir un estalvi d’entre un 7% i 11%. Rentar la roba a baixa temperatura o desconnectar abans la vitroceràmica per aprofitar l’escalfor residual són altres petites accions que poden contribuir a l’estalvi. No cal dir que aprofitar al màxim energies naturals com la llum natural o el sol per escalfar la vivenda sempre que sigui possible és la millor manera d’estalviar. 

Finalment, el desconegut ‘consum fantasma’ o en ‘standby’ també suposa un percentatge que pot estar entorn del 10% a moltes llars. Apagar els ordinadors i la tele quan no s’utilitzin o posar alguna regleta amb temporitzador poden ajudar a reduir la factura. Amb una bona conscienciació i petites accions podem contribuir a un ús més eficient dels nostres recursos energètics.

Malgrat que l’última actualització d’indicadors publicada pel Ministeri per a la Transició Ecològica, amb dades del 2019, va mostrar una millora, la situació de la pobresa energètica a Espanya passa un moment delicat. Primer el confinament i després l’atur, el teletreball o els cessaments d’activitat han obligat milers de persones a mantenir-se moltes més hores a casa i a consumir més energia. Associat a això, a més, moltes famílies pateixen una reducció considerable dels ingressos, que s’agreuja encara més amb els increments en el preu dels subministraments d’energia. Tenim el còctel perfecte perquè el nombre de famílies vulnerables creixi a una velocitat no desitjada.

Des de l’inici de la pandèmia, el Govern central va ampliar els requisits d’accés al bo social elèctric per cobrir, per exemple, els autònoms que haguessin patit una important pèrdua d’ingressos o els treballadors en erto. També va establir un primer període de moratòria davant la suspensió dels subministraments d’energia i va concedir la pròrroga temporal fins a l’acabament de l’anterior estat d’alarma per als beneficis del bo social. Posteriorment es va aprovar una altra moratòria per protegir els consumidors fins a l’acabament de l’actual estat d’alarma. 

No obstant, ens preocupa que, malgrat totes aquestes iniciatives, no estiguem veient la realitat del problema. Les moratòries estan impedint els talls, però no estan resolent el deute acumulat de milers de famílies, incapaces d’assumir el pagament. El bo social està pal·liant la situació d’una part de les famílies que el perceben, però és insuficient per a les més vulnerables i, a més, no està arribant a totes les llars que ho necessiten. 

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Per això, creiem necessari establir mecanismes més senzills per a l’accés a aquesta ajuda, com es fa a Portugal, on el bo social s’aplica automàticament als beneficiaris. 

Així mateix, s’ha de fer una aposta decidida per mesures estructurals que abordin dos pilars fonamentals: els preus i l’eficiència energètica de les vivendes. D’una banda, s’ha d’avaluar i revisar el sistema de fixació de preus de l’energia elèctrica, basat en un mercat marginalista que genera situacions injustes. D’una altra, s’ha d’apostar fermament per la renovació energètica de les vivendes on habiten les famílies vulnerables. Som davant un moment d’oportunitat en què és possible utilitzar part dels fons per a una recuperació verda per millorar l’eficiència energètica de milions de vivendes, prioritzant amb criteris de vulnerabilitat. Aquesta mesura protegirà la salut de les persones, contribuirà a abordar la lluita contra el canvi climàtic i augmentarà la resiliència de les famílies davant possibles canvis en els preus de l’energia o en els ingressos.