¿Prohibir la ciència als homes?

A l’Edat Mitjana, quan les ciutats van començar a guanyar importància, els gremis es van adonar que necessitaven una bona formació per regentar els seus negocis. Això explica, en part, l’aparició dels anomenats estudis generals, que amb el pas del temps esdevindrien les actuals universitats. El primer lloc on n'hi va haver a Catalunya fou Lleida el 1300. I, ¡oh!, ¡sorpresa! Només hi podien accedir homes.

Medicina era un dels títols que s’hi impartien, tot i que tradicionalment qui s’havia encarregat dels temes de salut havien estat les dones. El problema és que a partir d’aquell moment només estaven autoritzats a atendre malalts els qui tenien el títol atorgat per l’estudi general. En conseqüència, les dones quedaven marginades. Només unes quantes escollides van obtenir un permís reial especial per poder continuar treballant. Joan I, per exemple, va concedir-lo a una dona anomenada Francesca, perquè seguís dedicant-se a l’obstetrícia. És a dir, havien de treballar clandestinament, fer-se un nom i si hi havia sort, aconseguien el vistiplau de la Corona. I això que algunes treballaven a la cort. La jueva Reginó, filla de Santa Coloma de Queralt, va ser la metgessa de confiança de la reina Sibil·la. I és que les sobiranes preferien ser ateses per dones abans que per homes.

No cal dir que això ofenia molt els metges titulats, que pressionaven per bandejar les dones de la professió. Les estudioses del món medieval femení, com ara la historiadora Teresa Vinyoles, assenyalen que era una societat molt misògina. Per influència de la religió es creia que les dones eren dolentes per naturalesa i aquesta mentalitat servia per interpretar com a sospitosa qualsevol activitat femenina. Veien bruixes a tot arreu. Com que sempre s’havien encarregat de guarir els malalts i atendre les parteres, sabien guarir amb tota mena d’herbes. Era un coneixement transmès oralment d'unes a les altres, mentre compartien espais domèstics i quotidians. Des de l’òptica masculina, tot allò no eren més que pocions i filtres màgics dictats pel diable en reunions clandestines.

Persecució

Aquesta creença va anar arrelant tant amb el pas del temps que una acusació anònima podia significar la detenció i l’inici d’un procés inquisitorial. Les processades eren sotmeses a tota mena de tortures i elles, amb l’esperança d’aturar el turment, admetien els crims més inversemblants que ordien les recargolades ments dels interrogadors. No servia de res. El Sant Ofici considerava l’autoinculpació com una prova definitiva de culpabilitat i les executava.

Els homes van aconseguir, doncs, marginar les dones del coneixement reglat. Només els van deixar una parcel·la: l’obstetrícia. Consideraven que ajudar a parir criatures no era tasca digna d’un metge. En conseqüència, tot allò relacionat amb la salut i l’anatomia femenines no va merèixer cap tipus d’atenció.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Aleshores, la medicina era la gran carrera científica. Després en van anar apareixent altres, però hi havia una cosa que es mantenia constant: la marginació de les dones. Durant molt temps es va fer creure que no estaven preparades per fer carreres científiques Ara bé, quan es tomba la mirada uns quants segles enrere, hom s'adona que era just el contrari. Ho estaven molt més que els homes i precisament per això les van excloure del sistema. Era l’única manera que la inseguretat masculina no veiés trontollar el seu ego.

Si hi hagués justícia, els homes hauríem de tenir vetat l’accés a moltes feines durant molts segles per compensar i entendre el greuge que han patit elles. I, sobretot, adonar-nos de l’enorme estupidesa que suposa menystenir el talent de la meitat de l’espècie humana, sigui quin sigui el seu gènere.