De Babilònia a Bárcenas: història del sobre

De fet el sobre va néixer amb el propòsit de preservar les informacions escrites. Ara que s’envien whatsapps i correus electrònics, val la pena recordar que hi va haver un temps que aquella era l’única forma de comunicació existent. El problema era l’elevat preu del paper i per evitar que es llegís el contingut, les missives simplement es plegaven o s’enrotllaven.

Informacions sensibles

A partir del segles XVI i XVII a les corts d’Europa es va començar a estilar posar una fulla blanca “sobre” la carta. I d’aquí ve el nom. Els monarques eren els únics que es permetien el luxe de gastar diners amb això, però era una qüestió de seguretat nacional que es diria ara, perquè protegien informacions sensibles. De fet el terme “enveloppe” no és utilitzat en francès en tant que “sobre” fins el 1676. I d’allà ho van copiar els anglesos, que van ser els primers a implantar un sistema de correus modern i eficient.

Al segle XIX, el servei postal britànic encara va guanyar més importància. D’una banda per l’expansió colonial arreu del món i de l’altra per l’eclosió de la industrialització. La informació havia de circular de manera ràpida i segura i per fer-ho possible Londres va reformar el sistema de correus el 1840. Entre altres mesures va comercialitzar un paper de carta que es plegava i quedava convertit en sobre. Els col·leccionistes filatèlics l’anomenen Mulready perquè aquest era el nom del pintor que en va dissenyar la decoració. Aquell mateix any també es va posar en circulació el Penny Black, el primer segell adhesiu; de totes maneres la la seva història la reservem per un altre dia, que ara el que ens preocupa són els sobres.

Hill i De la Rue

Les reformes del correus anglès van ser un èxit. A més la modernització dels sistemes de fabricació van abaratir el paper i els sobres van deixar de ser un luxe. D’això se’n va adonar el responsable de la producció de segells, Edwin Hill, que juntament amb el seu germà Rowland, precisament s’havien encarregat del procés de millora del servei. Edwin volia posar les coses encara més fàcils i va dissenyar una màquina per fabricar sobres perquè la gent no perdés el temps plegant papers i paperets. Va presentar-la a la Gran Exposició de 1851 i va cridar l’atenció de Warren de la Rue. Si el busqueu a la viquipèdia hi trobareu que va destacar sobretot en el camp de l’astronomia, però també és important saber que era fill d’un fabricant de paper. De fet allò era el negoci que donava de menjar a tota la família.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

A partir d’aquell moment De la Rue va començar a produir i exportar sobres a diferents països, entre ells els Estats Units. Allà, aquests guardians de la discreció escrita van demostrar la seva importància quan va esclatar la Guerra Civil el 1861. Els confederats es van quedar sense sobres perquè no hi havia fabricants als estats del sud. A més, tampoc els podien comprar a Europa perquè la Unió tenia bloquejades les vies marítimes. Els comandaments sudistes no es podien permetre enviar informacions de guerra sense protecció i van haver de buscar alternatives: des de pàgines llibres fins a paper pintat. A més, els reciclaven donant-los la volta per continuar fent-los servir. Una vegada superada la guerra i a mesura que els EUA anaven progressant, també ho va fer la seva pròpia indústria sobrera igual que la de la resta del món.

Des de llavors, han aparegut sobres de mil formes i colors, però el més important és el que poden contenir al seu interior, com ens recorden aquests dies del judici a Bárcenas.