«Sentirse sol és una cosa que defineix molt bé els autònoms»

Fabregat, veí de Sant Cugat del Vallès, va treballar durant 32 anys a una empresa automovilística, principalment en el departament comercial i en vendes. Un cop finalitzat el seu contracte amb la companyia i va decidir tirar-se a la piscina. «El procés administratiu és relativament senzill, però et sents sol quan et sorgeixen dubtes i acabes aprenent sobre la marxa», recorda aquest autònom. Com ell, Elena Barbero, de 48 anys i veïna del Prat del Llobregat, també va abandonar el sector industrial. En el seu cas, es pot dir, va ser un salt forçat. «Havia treballat tota la vida en una fàbrica que va tancar. No vaig trobar feina del que feia, que era control de gestió i anàlisi de costos, i ser autònoma es va convertir en una opció d’autoocupació», recorda Barbero, propietària d’una acadèmia de matemàtiques per a escolars des del 2014.

La història de la tercera participant en la trobada organitzada per EL PERIÓDICO és lleugerament diferent, però comparteix les seves sensacions. «Sentir-se molt sol, com deia Martín, és una cosa que defineix molt bé els autònoms», assegura Sonia Ortiz, de 39 anys, especialista en SEO amb la seva pròpia consultoria des de fa uns 12 anys. «No podem posar-nos malalts i hem de saber de tot –continua aquesta experta en posicionament web–, de les nostres coses i també de temes relacionats amb la gestió de l’empresa».  

Ortiz va ser mare fa sis anys i va patir per conciliar, com va explicar en una participació. «Em vaig quedar a casa sense poder fer res, però pagant autònoms. No demano ajudes, perquè no les necessito, però sí que demano incentius com tenir vacances com els assalariats», reivindica. 

Actualment a Catalunya hi ha 525.403 pimes i 549.811 treballadors per compte propi que representen el 99,8% del teixit productiu i el 70% de l’ocupació a Catalunya, segons les últimes dades de PIMEC, la patronal de les petites i mitjanes empreses catalanes. «L’entramat empresarial és bastant atípic a Europa. Aquí les pimes i autònoms representem una ocupació molt més elevada, però no tenim gaire força», lamenta Fabregat. En aquesta mateixa línia, Barbero considera que els autònoms «estan poc reconeguts» des de les diferents Administracions. «Ens busquem la vida i resolem la papereta a un sistema productiu que ens ha negat la feina, com és el meu cas, al tancar una fàbrica», afegeix la propietària de l’acadèmia de matemàtiques.

El 2020 va acabar amb un descens de l’activitat per a un 89,3% d’aquest ampli col·lectiu. Per al 47,3% aquest descens va ser superior al 50%. I de cara al 2021, segons el mateix estudi de PIMEC, el 86,4% preveu problemes financers. Els participants en aquest debat no perden la il·lusió i esperen, almenys, mantenir-se. «Els dos confinaments ens van agafar una mica en fals, però hem après i han aparegut mesures, que no ajudes econòmiques, com la vacuna, que s’haurien d’anar notant», explica el gerent del negoci de manicura, si bé augura un futur una mica més negre per als establiments dedicats a l’hostaleria o el turisme. 

Com que molts clients d’Ortiz estan dedicat al turisme, un dels sectors més fuetejats per la crisi de la Covid-19, l’empresària va decidir obrir una botiga ‘online’ dedicada a la venda de mascaretes d’un sol ús fa tres mesos. Fins ara cada any la facturació augmentava. Aquesta línia ascendent es va frenar en sec el 2020. «Les pèrdues no han sigut dramàtiques», es consola Ortiz, que diu que «lluita dia a dia». «Abans jo era molt de planificar, de fer llistes, i ara en canvi m’adapto al que va sorgint», afegeix l’empresària, que rep un consell de Fabregat: «Jo et recomano que continuïs planificant, tot i que després no ho aconsegueixis. Si no planifiques, no aconseguiràs cap objectiu», assegura. 

Amb la pandèmia, Barbero també es va adaptar als temps pandèmics. No va obrir una nova línia de negoci, però va reformular les seves classes. Va contractar una plataforma per fer videotrucades de grup i va digitalitzar les seves classes presencials. «No m’agrada gaire això de fer classe a distància, i als alumnes tampoc, perquè en l’acadèmia són més divertides i manipulatives. I el problema és que alguns s’han donat de baixa i només estic cobrint despeses. I gràcies a les ajudes», afegeix la directora del centre, molt pendent d’uns ajuts per a activitats extraescolars anunciades pel Govern. Fins a la data ha rebut una petita subvenció municipal i 2.000 euros de la Generalitat. «Amb això aguanto un mes i mig», precisa Barbero, molt crítica amb la manera de procedir de l’administració catalana. En una carta dirigida a EL PERIÓDICO explicava com durant la primera tanda, organitzada per concurrència, els autònoms van patir odioses pantalles d’error i línies de telèfon col·lapsades. 

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

 Va tenir més sort amb la segona tanda, però tot i així lamenta el tuf a electoralisme que hi ha darrere d’aquestes línies d’ajuda excepcionals. «S’anuncien a so de bombo i platerets. Anuncien quan es reuneixen, quan les aproven, quan obren les convocatòries, quan les tanquen i quan les donen. Com el gosset pilot de la fira, que només és un però l’anuncien vint vegades», diu fent broma amb sarcasme Barbero. «Algunes ajudes són tan complicades de gestionar o tenen tants requisits que tenen un punt dissuasori», afegeix Ortiz

Responsabilitat política

Quatre de cada cinc autònoms no podrà aguantar noves restriccions, segons l’informe de PIMEC, i un 40,9% podria abaixar la persiana definitivament. En aquest sentit, els tres participants demanen als polítics i en especial al futur Govern molta responsabilitat. «És el moment de deixar-se de problemes territorials i atacar problemes més urgents com la salut i l’economia, perquè ens hi va la vida», afirma Fabregat, molt molest amb la classe política pel que considera «falta d’exemplaritat». «En lloc de gestionar la pandèmia de la millor manera, actuen pensant en les eleccions, en el seu benefici, perquè només els preocupa perdre la poltrona», postil·la.