Biden, un reformista tenaç

El llibre d’Osnos és complementari d’un d’escrit pel mateix Biden, publicat el 2017: ‘Promise me, dad’ (Promet-me, papa) (Flatiron Books). Dedicat a reflexionar sobre la mort del seu fill Beau, víctima d’un càncer al cervell, l’autor apareix com «la figura més gòtica de la política nord-americana», segons va escriure en el seu dia Fintan O’Toole a ‘The New York Review of Books’. «Està turmentat per la mort –afirma O’Toole–, no només per les tragèdies privades que ha patit la seva família, sinó per un sentiment de pèrdua més ampli i públic». Un punt de vista molt diferent del d’un crític de ‘Vanity Fair’, que va atribuir a Biden una «alegria incontenible». El cert és que la mort el 1972 de la seva primera dona, Neilia, i de la seva filla Noemi en un accident de cotxe, al cap de pocs dies d’haver sigut elegit senador per primera vegada, i la pèrdua de Beau han marcat la seva vida.

‘Joe Biden: a life of trial and redemption’ (Joe Biden: una vida de judici i redempció) (Harper Collins), de Jules Witcover, recull un diàleg amb Dick Cheney, vicepresident de George W. Bush, a qui Biden va substituir el 20 de gener del 2009; un episodi en el qual apareix un altre perfil. «Vull restaurar l’equilibri a la vicepresidència», va dir a Cheney enmig d’una conversa sobre el traspàs de poders, una frase que admet diferents interpretacions, segons Witcover, però que es pot entendre com el propòsit de dignificar el càrrec després de l’opacitat que va encobrir el paper exercit per Cheney en la invasió de l’Iraq.

Sense més recolzament que la nuesa de les opinions fetes aquí i allà per Biden, és possible conjuminar un tercer perfil presidencial amb el material que procura Amar Anbu en ‘Joe Biden powerful quotes’ (Cites poderoses de Biden), 66 pàgines autoeditades que recullen un glossari de frases sobre assumptes tan diferents com la moral pública –«la corrupció és una altra forma de tirania»– i l’emergència climàtica –«la seguretat energètica és una part vital de la seguretat nacional dels Estats Units»–, que tant es refereixen a la vida quotidiana com a les relacions amb la Xina.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Darrere de les diferents aproximacions a la figura de Biden encoratja sempre l’herència de la presidència de Barack Obama, de molt del que es recull en el primer volum de l’autobiografia de l’expresident, ‘Una tierra prometida’ (Debate), que inclou les claus essencials del seu programa reformista. De fet, el consell i l’experiència de Biden en política exterior va ser fonamental en moltes de les mesures adoptades per Obama, entre les quals, el sanejament de les relacions amb l’Iran, i en la relació de la Casa Blanca amb un Senat de majoria republicana. A ‘Barack and Joe: the making of an extraordinary partnership’ (Barack i Joe: la fabricació d’una associació extraordinària) (Hachette Books), el seu autor, Steven Levingston, escriu que Obama i Biden van treballar amb la complicitat pròpia d’«un eficaç equip de recolzament mutu».

Sense necessitat de forçar la mà, en ‘Contra los zombis’ (Crítica), del nobel d’economia Paul Krugman, recopilació de gairebé 100 articles, la majoria publicats en ‘The New York Times’, es recullen alternatives concretes al programa aplicat per Donald Trump en l’àmbit social, en l’economia, en la protecció del medi ambient, en la consolidació d’un sistema públic de salut, l’orientació del qual enllaça directament amb el programa d’Obama i amb el discurs de Biden durant la campanya. I el mateix s’ha de dir d’‘El precio de la desigualdad’ (Taurus), del també nobel Joseph Stiglitz, la proximitat del qual ha reconegut el nou president.