Sergi Mingote, un gran esportista, una persona d’alçada

Sergi Mingote, un gran esportista, una persona d’alçada

No tenim paraules per expressar què sentim. Estem colpits, abatuts, destrossats. Sergi, l’«àguila» pels que hem estat seguint la seva trajectòria de ben a prop, era un ésser especial, diferent, amb encant. Per a en Sergi mai hi havia un ‘no’. Sempre t'engrescava, et convencia, et motivava. Et sumava a qualsevol dels seus reptes i aventures. Sempre t’enredava. I ho diem amb el carinyo que sempre l'hem tingut i el tindrem.

Perdem un amic, una persona que era com el vèiem, l’escoltàvem o el llegíem.

Com sempre deia en Sergi, "els límits només estan als nostres caps”. Ho ha demostrat no una, moltíssimes vegades.

No oblidarem les converses de cafè o despatx, en un futur vinculat a la Fundació Rivus, on estava treballant per definir el camí. Ha fet possible l’inimaginable. Ha fet realitat molts somnis impensables. Ha ajudat qui més ho ha necessitat. Ha estat una persona exemplar i un exemple de valors, i una font inesgotable de solidaritat, amistat i amor.

Ha abanderat els valors de l’esport en el seu dia a dia: sacrifici, superació, solidaritat i companyerisme. I ha permès fer visibles les capacitats dels discapacitats... Quantes ’dones d’aigua’ del Taller Alborada, o reptes amb Apindep, i amb La Lluita Team per recaptar fons per a la lluita contra el càncer infantil.

Sempre ho deia, «si no ho intentes no sabràs si ho pots fer»... I li dèiem «si això de la muntanya és molt perillós», i et responia «pot passar a qualsevol lloc».

Sergi, ens deixes un buit impossible d’omplir, però ens reconforta saber que has viscut intensament, que t’has begut la vida minut a minut, que l’has experimentat i assaborit en tota la seva dimensió, amb una vitalitat i unes ganes encomiables.

Donem gràcies a la vida i a les seves casualitats per haver fet que els nostres camins es creuessin perquè ets, i sempre seràs, un ésser inoblidable, que encomanava el seu entusiasme allà on anava. Un regal, els moment compartits i la lliçó de vida que ens deixes.

Et recordarem amb el teu somriure i la teva amabilitat. En endavant, quan anem a la muntanya, o vegem una bicicleta, o unes esportives, o un rocòdrom, et seguirem veient amb aquella cara de bon noi, com eres, amb aquella expressió de confiança, la que teníem, i amb aquella mirada de seguretat, la que transmeties.

Ens agradaria dir-te quantíssima gent ens ha traslladat el seu condol i la seva estima. I el volem compartir amb la Míriam, la Júlia, en José Luis i la Juani. Amb tota la seva família, amics i companys.

Des d’aquestes línies, també, els volem fer partícips d’aquest petit homenatge i record per un gran home, un grandíssim esportista, una gran persona, un gran amic i una pèrdua irreparable.

No ens podem creure que ja no et veurem més, ni ens tornaràs a explicar els teus projectes, ni veurem les imatges dels teus ascensos. Ets un dels més grans alpinistes del món i una de les millors persones i amic que hem tingut.

En aquesta societat materialista acaben sent molt més importants les coses immaterials com l’amor, la passió, i això ens fa avançar, això ens deixa el Sergi.

Amb tu perdem aquella espurna que sempre ens encenies. «La vida com a repte», deies. Un llibre, una vida, de la qual hem format part en alguns moments i capítols. Gràcies per deixar-nos formar part de la teva vida. No dubtis que mai t’oblidarem ni deixarem de recordar quants somnis hem compartit.

Sergi, àguila, ‘amici’ ... «l’àguila torna a volar». ¿Recordes?

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Sempre et recordarem. Que la terra et sigui lleu.

Josep Monràs és alcalde de Mollet del Vallès. Francesc Juzgado, primer secretari del PSC Parets. Kiko de la Torre, regidor del PSC en Parets