Quan els grans magatzems regnaven

El procés d’industrialització és la resposta. A partir del segle XIX, gràcies al desenvolupament del vapor i de les fàbriques, es va poder produir més quantitat i més de pressa, per tant els preus dels productes eren més baixos. A més, l’expansió de les xarxes ferroviàries i un increment del comerç marítim van assegurar una distribució de les mercaderies més eficient.

Només feia falta trobar qui comprés aquells munts de productes. Doncs, en part, van ser els mateixos que els produïen perquè les classes populars van començar a ser vistes com a potencials consumidors. El sistema laboral assegurava uns ingressos fixos i, a més, l’organització fabril deixava temps lliure als obrers. Lluny de les responsabilitats del món rural, basat en una economia de subsistència on no hi havia ni un moment de descans, les classes populars urbanes van descobrir l’«oci».

Aquesta va ser la base sobre la qual es va edificar la societat de masses i els grans magatzems van ser alguns dels seus temples. Primer van aparèixer a les grans ciutats on el sistema econòmic i industrial estava més desenvolupat. A París van obrir Au bon Marché, La Samaritaine, a Londres Harrods, a Berlín Wertheim...

No eren simples edificis on comprar. La seva arquitectura majestuosa i elegant feia que tot aquell que posava els peus allà se sentís important. Com si trepitgés un palau. Era just el que buscaven els seus propietaris. Era un espai on la burgesia se sentia confortable i alhora era un lloc per on també podien passejar les classes populars, que aspiraven a imitar els hàbits de consum dels rics.

De seguida visitar els grans magatzems es va convertir en una manera d’invertir el temps d’oci. Consum i temps lliure començaven un camí junts que ja no deixarien mai més. Acabava de néixer l’«anar de compres» com a sinònim d’entreteniment i passar l’estona.

Barcelona moderna

A Barcelona, el fenomen va arribar el 1878 quan va obrir les portes El Siglo. A la ciutat no s’havia vist res igual. L’establiment tenia set plantes i ocupava els números 10, 12 i 14 de la Rambla dels Estudis. El 1932 les flames el van arrasar i l’incendi va causar una forta commoció ciutadana. Llavors es va traslladar al número 54 del carrer de Pelai. Actualment hi ha una botiga de la cadena de roba C & A, però la façana de l’edifici es manté com era fa 90 anys.

Després d’El Siglo van venir els Almacenes Capitol, Can Jorba, el Sepu... Tots s’anaven situant entre la Rambla, el carrer de Ferran, Portal de l’Àngel i el carrer de Pelai. La zona es va convertir en l’epicentre comercial d’una Barcelona embriagada per l’Exposició Internacional de 1929 i que somiava acollir els Jocs Olímpics de 1936. La història, no obstant, li oferia un altre destí.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

La guerra civil i la dictadura van esborrar bona part del nervi d’aquella ciutat moderna i cosmopolita dels anys 20 i 30. Van fer falta dècades per reposar-se. No va ser fins als 60 que es van començar a percebre certs aires dels nous temps. Al món del comerç això es va traduir en l’arribada de dos gegants madrilenys. El 1962 va obrir les portes El Corte Inglés a la plaça de Catalunya i Galeries Preciados va comprar can Jorba el 1963. Les dues empreses reproduïen la ferotge competència que mantenien a la capital espanyola.

Allò va ser un tremend impacte per al comerç local, igual com ara ho és el desembarcament dels nous colossos vinguts de l’altre costat de l’Atlàntic, que ja està influint en la fisonomia de Barcelona.