De les innocentades a les ‘fake news’

De fet, la incredulitat amb què es llegia la premsa el dia dels Sants Innocents és l’actitud que ens acompanya en tot moment per detectar les ‘fake news’. Perquè ja se sap que si un vol semblar modern cal dir-ho en anglès. Tot i que, realment, de modern no en té res.

Sempre hi ha hagut qui ha fet circular notícies falses amb males intencions sense necessitat de sistemes sofisticats. Només amb la paraula i una audiència suggestionable n’hi ha prou. Així, durant l’Edat Mitjana es va criminalitzar els jueus des dels púlpits, en els quals predicadors els acusaven dels crims més terribles: des de segrestar nens fins a enverinar l’aigua dels pous. Les conseqüències d’aquelles falsedats sense fonament generaven espirals d’odi i violència antisemita que s’han anat arrossegant al llarg dels segles.

Quan va aparèixer la impremta, la tinta va amplificar la paraula. Es publicaven escrits injuriosos o falsos contra qui fos necessari. A Anglaterra, al segle XVIII, ho feien sovint, tal com vam explicar a l’article dedicat a l’escriptor Daniel Defoe, famós pels seus pamflets abans que passés a la història per haver escrit ‘Robinson Crusoe’.

Res comparable, no obstant, al que va passar quan la premsa es va convertir en el primer gran mitjà de comunicació de masses. Els diaris se les van enginyar totes per augmentar el nombre de vendes i es van adonar que com més espectacular era la portada, més compradors tenien. Si el propietari de la capçalera no tenia escrúpols, eren capaços d’incloure qualsevol cosa. Un dels casos més famosos es va viure als EUA l’agost de 1835 quan el ‘New York Sun’ va assegurar que s’havia descobert vida a la Lluna. Perquè la història funcionés van incloure tota mena de detalls. Per començar, van utilitzar com a argument d’autoritat el nom d’un astrònom reputat de l’època anomenat Sir John Herschel, a qui van atribuir l’autoria dels articles. Segons les informacions del diari, gràcies a uns prismàtics d’última generació el científic havia pogut observar el satèl·lit com no s’havia pogut fer mai fins aleshores. ¿I què havia vist? Doncs tota mena d’animals. Alguns eren com els de la Terra, però d’altres eren espècies mai vistes, com un tipus d’os amb banya al front o un castor bípede que es desplaçava lliscant amb les potes del darrere com si la Lluna fos una pista de gel.

No obstant, llavors en anglès no es parlava de ‘fake news’. El terme es va popularitzar a partir de 1890, quan la premsa groga va viure la seva època daurada. Famosa és la frase «Tu proporciona’m les imatges, que jo et donaré la guerra», dita per William Randolph Hearst a Frederick Remington quan el va enviar de corresponsal a Cuba el 1897 per al ‘New York Journal’. Hearst va fer servir les 'fake news’ perquè la ciutadania nord-americana fos favorable a la guerra contra Espanya pel control de Cuba. No el movia el patriotisme sinó la cartera. En temps de guerra es venien més diaris.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Amb la irrupció del món digital, les ‘fake news’ van trobar un nou espai on campar al seu aire. Com sol ocórrer amb aquest tipus de fenòmens, primer va aparèixer als Estats Units i després es va estendre per tot arreu. És conegut que les campanyes republicanes contra Barack Obama i Hillary Clinton van estar carregades d’informacions falses.

Ara el terme s’ha popularitzat perquè a les xarxes socials la paraula ‘fake’ és molt popular i utilitzar-la fa modern. Per aquesta raó s’ha adoptat a les altres llengües, tot i que del que es tracta simplement és d’identificar les mentides amb males intencions.