¿De què ha servit fins ara l’acord del clima de París?

No obstant, un informe publicat aquest mes afirma que hi ha un extraordinari «efecte París» en l’economia. L’estudi de la consultora Systemiq (finançat per l’entitat filantròpica britànica Children’s Investment Fund Foundation i lloat per Nicholas Stern, autor d’un dels informes més influents sobre canvi climàtic) detecta un salt endavant sense precedents en la competitivitat de les tecnologies baixes en carboni

¿Què és l’«efecte París»?

Segons l’estudi, el 2015 amb prou feines hi havia tecnologies baixes en carboni competitives amb les contaminants – o sigui, que haguessin arribat al mercat de massa. Actualment, n’hi ha en sectors que corresponen al 25% de les emissions globals, segons l’estudi.

«En els passats cinc anys hem vist un creixement exponencial i més ràpid del previst», afirma Julia Turner, coautora del treball. Aquestes tecnologies afecten sectors que van del transport a l’agricultura, però on més han avançat és en l’energia.

Per exemple, la caiguda en el preu de l’energia solar que s’ha donat en els últims cinc anys correspon a la que l’Agència Internacional de l’Energia s’esperava per al 2050. Alhora, la producció i el valor del carbó als Estats Units han caigut en picat (fins i tot sota el mandat de Trump) i la indústria de les proteïnes alternatives a la carn ha crescut un 29% – dues de les múltiples dades optimistes de l’informe.

Tots els experts consultats reconeixen que l’economia està reaccionant de mesurablement davant el canvi climàtic i les polítiques per mitigar-lo. Però molts dubten que aquesta reacció sigui suficient.

¿És mèrit de París?

«París no ho explica tot, però ha sigut fonamental per crear un cercle virtuós entre l’ambició climàtica en la política i la confiança dels inversors en les tecnologies baixes en carboni», afirma Turner.

«Paris té un efecte pel que fa a disseny de polítiques, però aquestes encara no s’estan implementant, majoritàriament,» discrepa Jaime Nieto, investigador en economia dels recursos naturals de les universitats de Valladolid i de Leeds. Nieto coincideix amb altres experts que consideren que l’augment de competitivitat ve d’abans, i el pacte climàtic encara no ha donat efectes visibles en això.

¿La tecnologia solucionarà el canvi climàtic?

L’informe de Systemiq dedueix de les tendències actuals que en 10 anys hi haurà tecnologies baixes en carboni competitives en sectors que representen el 70% de les emissions. «Estem a prop d’uns punts crítics del mercat, després dels quals l’economia canviarà de manera dramàtica. Ja no és una qüestió moral. És que els combustibles fòssils ja no són una bona inversió», afirma Turner. No obstant, l’experta reconeix que tres quartes parts de les emissions no desapareixeran soles. «Es necessita un recolzament polític continuat», afirma.

Diversos experts no comparteixen l’optimisme de l’informe. Per exemple, Jeroen van den Bergh, investigador ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnològia Ambientals (ICTA-UAB) cita múltiples estudis que revelen que les polítiques nacionals estan quedant curtes respecte al pactat a París. A més, hi ha evidències que els mateixos objectius acordats són insuficients per arribar a la retallada d’emissions necessària per evitar un canvi climàtic amb conseqüències perilloses.

 

¿On falla la tecnologia?

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

¿On falla la tecnologia?Fiar-ho tot a la tecnologia aboca a algunes fallades:

• Costos de la transició. «Per a construir a gran escala centrals solars i eòliques es necessiten energia i materials, alguns dels quals escassíssims», observa Enric Tello, catedràtic d’economia de la Universitat de Barcelona. Crear la infraestructura i les cadenes de subministrament de les energia renovable requereix, paradoxalment, molta energia fòssil, a més d’impactar biodiversitat, comunitats i paisatge. «En aquest moment, hem de pensar molt bé en què utilitzem el pressupost de carboni que tenim», afirma Alfons Pérez, investigador de l’Observatori del Deute en la Globalització i autor del llibre «Pactos verdes en tiempos de pandemias».

• Efecte rebot. Si reemplaço una bombeta amb 10000 leds, el més probable és que gasti més energia, tot i que cada led sigui molt més eficient d’una bombeta. Aquest efecte rebot (o paradoxa de Jevons) ja està passant. A més eficiència energètica no li corresponen menys emissions, sinó més. Com que el consum no para d’augmentar, tot i que les energies netes representin una fracció creixent del total, les contaminants continuen augmentant.

• Desacoblament. «No hi ha evidència empírica que existeixi un creixement sostenible. En cap país s’ha donat creixement a la producció de bens i servei desacoblat d’un augment corresponent de les emissions, almenys no de la magnitud que necessitem per reduir emissions», observa Íñigo Capellán, del grup d’energia, economia i dinàmica de sistemes de la Universitat de Valladolid. A Europa, aquest desacoblament s’ha aconseguit en part pel cost de traslladar les emissions a altres parts del món.

 ¿Què falta per evitar les pitjors conseqüències de l’escalfament?

 ¿Què falta per evitar les pitjors conseqüències de l’escalfament?«La transició requerida és ecològica, no només energètica, i comporta el final del creixement econòmic tal com l'estem experimentant en els dos últims segles», afirma Tello. «L’únic escenari que compleix els acords de París és el desplegament de les renovables de la mà de profunds canvis estructurals», conclou. Per al primer, calen grans inversions públiques, segons Nieto («cal descarbonitzar l’economia i a més fer-ho a temps», afirma). Però això no eximeix de reduir la demanda d’energia.