Adi Nachshon: «Intentem que els clients se sentin a gust»

La paraula ‘ugot’ es tradueix de l’hebreu com ‘pastís’, paraula senzilla que concentra la passió que té la propietària del local, Adi Nachshon, pel món dels dolços. Des que tenia quinze anys tenia clar que volia despertar la imaginació de la gent en un espai on donar bé menjar i beure. «Com a israeliana procedeixo d’una cultura d’hospitalitat i de casa, en què el menjar és el centre de la vida».

¿Per què continuen oberts? En realitat, a un model de negoci com el nostre no li surt rendible mantenir-se obert així tota la setmana. Obrim el cap de setmana.  Creiem que és important generar feina, la poca que sigui, perquè la majoria dels treballadors encara no han cobrat tot l’erto anterior. De cara als clients i els veïns, intentem crear una dinàmica activa i transmetre positivisme. El color i moviment que afegeixen els locals als barris té relació directa amb l’ànim de la gent.

¿Com calcula la compra de productes? Lamentablement, comprem molt poc dels proveïdors habituals. Fem compres diàries i petites a base de la necessitat de cada dia i el que hem venut, perquè la incertesa et diu que en qualsevol moment et poden tancar una altra vegada. En el tancament de març havíem de donar i llençar milers d’euros de mercaderia fresca i preparacions.

¿Ha hagut d’invertir per a la logística  ‘take away’? Sí, per consciència comprem productes eco i és molt més car.

¿Qui és el seu client? ¿Els de sempre, nous? Gràcies a les xarxes socials hi ha un client nou, però la majoria són els de sempre, que venen per provar la nova oferta i recolzar-nos.  Ens donen molts ànims, somriures i missatges positius. Ens ajuda a tirar endavant.

¿Té treballadors en erto o acomiadats? Al març vam haver d’acomiadar part de l’equip. Va ser dur, emocionalment molt dur.  En aquesta segona etapa tots estan en erto. 

¿Què espera de l’Administració? Que apliquin inspeccions, multes i restriccions als negocis que no respecten les noves normes i les precaucions que s’han aplicar, en lloc de tancar-nos a tots, incloent els locals que ho fem bé.

¿Quines despeses necessita que li redueixin? Totes les possibles, òbviament. Estem en una situació en què l’impacte econòmic no es notarà només fins quan s’aixequin les limitacions. Hem treballat anys per muntar un negoci. Lluitem cada dia per establir un nom i crear estabilitat.  Es triga anys a recuperar inversions.

Sense ajuts, molta gent que ha invertit anys de feina en el seu projecte ha de tancar i apagar els llums.

¿Fa la mateixa jornada que abans?  No. A Ugot Bruncherie hem decidit treballar només els caps de setmana i amb horari molt reduït. Els caps de setmana arribem a cobrir despeses. Entre setmana, ni això. 

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

¿Ha reduït o canviat la carta per al ‘take away’? Com la nostra carta és de ‘brunch’, hem reduït l’oferta. Havíem de crear un format de menjar fàcil de portar perquè es pugui menjar a tot arreu i encara sentir que té coherència amb la nostra oferta habitual.

¿Quant temps podrà aguantar així?  No gaire més. Com a negoci, és un cop baix. Qui sap si ens podrem recuperar. Per als empleats és encara pitjor, sense res per pagar coses bàsiques com el lloguer i el menjar. Intentem mantenir la positivitat alta. És el que ens va motivar el projecte des del principi. El temps que estem oberts, ho donem tot perquè el dia sigui alegre i que els clients estiguin a gust.  Els dies en què estem tancats ens dediquem a experimentar noves creacions i a pensar com fer ‘llimonada’ del següent pas.