En memòria de tots ells

La Covid-19 ha castigat fort, ho ha capgirat tot a tot arreu. A Espanya, la pandèmia ha deixat més de 27.000 morts i més de 240.000 contagiats. Aquestes no són les úniques víctimes de la crisi sanitària, que també ha provocat que moltes famílies no hagin pogut donar l’últim adeu als seus éssers estimats, afectats per un confinament necessari per contenir el brot.

La setmana passada EL PERIÓDICO va començar En memòria de tots, el seu homenatge als morts per l’epidèmia, obrint les seves pàgines als lectors perquè recordin els que ja no hi són. Pares, àvies, oncles i fins i tot amics, el seu adeu deixa un buit irreemplaçable.

Aquests són alguns dels obituaris que han arribat a la redacció:

+ Laura Fauste: «Al meu pare, la persona més important de la meva vida»

«Ningú a la vida està preparat per perdre un pare, menys en set dies, sense opció d’acomiadar-se’n i amb tantes coses encara per ensenyar-me».

+ Jesús Pérez García: «En memòria del meu germà Francis» 

«Has marxat, company / amic incondicional, / germà del meu cor».

+ Agustín Pérez Cerro: «Perdona per no haver-nos pogut acomiadar de tu, papa»

«El teu record dins nostre et farà estar viu entre nosaltres. No t’oblidarem mai».

+ Vicente Laborda Margolles: «¿Com dir-li a la meva filla que el seu avi, el seu heroi, ens ha deixat?»

«Avui, a l’anar a dormir, no tindrà un somni feliç, tindrà un malson, i demà... una realitat, però hi haurà una pregunta que ara no sé respondre: ¿per què?»

+ Coloma Farràs Duran: «Estimada germana, dono gràcies perquè ens vam poder acomiadar de tu»

«Ens vas deixar a tota la família molt i molt tristos i no volíem acceptar que ja no estàs entre nosaltres».

+ Paqui Bernal: «Carta de comiat a un pare»

«Soc infermera en gran part gràcies a tu. Però van arribar mals moments, un virus ens va clavar una gran punyalada en el més profund del cor. No em vaig poder acomiadar com cal, no vaig poder ser amb tu quan més em vas necessitar, no et vaig poder abraçar, ni tocar-te la mà en l’últim adeu». 

+ Santi Ballús Lludrigas: «Gràcies per la vida, mama»

«Gràcies pel teu amor, gràcies per la teva alegria, gràcies pel teu exemple i sobretot, gràcies per la vida, mama».

+ Cristina Casals Massó: «El meu agraïment, també, al personal dels serveis funeraris»

«He tardat a escriure aquest agraïment pel dol que suposa, però és de justícia fer-ho. Farà ja gairebé 15 dies dels fets que descric i en uns moments tan durs, mostrar sensibilitat cap a l’altre que pateix, és de gran estima. Moltes gràcies».

+ Ana Joergensen: «Adeu, iaia»

«Adeu a la dona més valenta del món. Adeu a la dona que aconsegueix ser propietària del meu somriure. Adeu a la dona més sàvia i bonica de la meva vida. Adeu, iaia».

+ Núria Fusaba Cortat: «L’hem perdut de cop, com si se l’hagués empassat la terra»

«Jo he perdut el pare, l’hem perdut de cop, com si se l’hagués empassat la terra, sense haver-nos pogut acomiadar, amb tantes coses que li hauríem volgut preguntar. Però el seu record en els nostres cors i pensaments fa que encara estigui aquí, amb tots els que l’estimem».

Notícies relacionades

Un dolor compartit

Els 'guardians' de la desescalada: «Preservem els passos cap a la 'nova normalitat'»

Llegeix aquí tots els textos que han arribat o envia’ns l’obituari del teu familiar.

En paraules de l’editor i president del diari i de Prensa Ibérica, Javier Moll: «Recuperarem la normalitat. Tornarem als nostres llocs de treball, als nostres projectes, a les nostres il·lusions. Reprendrem el pols econòmic i, més endavant, tornarem a omplir els teatres, les sales de cine i els estadis de futbol. I tornarem a somriure sense mascareta... però ningú ens tornarà els milers de persones que han marxat, deixant en les seves famílies i les seves amistats una empremta irreemplaçable, un reguitzell de dolor i d’emocionat record». Per tot això, serveixin aquestes línies per remarcar que sempre estaran en la nostra memòria.