Santi Rius: "No soc historiador, ni arxiver; jo recullo records"

Tots els ciutadans, sigui quina sigui la seva rellevància social, haurien de disfrutar del dret a preservar els seus records per al coneixement de generacions futures. Aquest és un dels principis de l’associació El Llibre de la Vida, de la qual Santi Rius (Terrassa, 1957) és cofundador i secretari. Emprenedor extremadament curiós i amant de la tecnologia, a més de contribuir a conservar la memòria popular també comparteix els seus propis records del dia que va conèixer Steve Jobs.

Els records no han de referir-se a fets reals.

Tenia 4 anys quan hi va haver les riuades de Terrassa i recordo haver vist una nina plena de fang. ¿Però realment la vaig veure? No ho sé. Potser vaig veure una fotografia en una revista o algú m’ho va explicar.

Les emocions impulsen els records.

Recordar significa tornar a passar pel cor (cordis en llatí significa ‘cor’), és a dir, per les emocions. Jo no soc investigador, ni historiador; jo recullo records. Els records poden servir als historiadors per estirar el fil i arribar a fets reals, però per a mi el veritable valor del record és l’emoció que sents quan ho expliques o t’ho expliquen.

L’associació El llibre de la Vida va néixer per contribuir a conservar-los.

Intentem que les persones guardin els seus records, si no poden escriure’ls per si mateixes que els expliquin a un net que ho pugui passar a un ordinador. Organitzem tallers, hem publicat dos llibrets amb records de veïns de barris de Terrassa i tenim previst fer-ho en altres poblacions perquè és una associació d’àmbit català.

Vostè ja tenia una fixació amb els records molt abans. El 2007 va crear el blog Records de Terrassa.

El meu avi explicava moltes històries sobre la seva vida i m’encantava escoltar-lo. Quan va morir vaig lamentar molt no haver-les recollit. D’altra banda, sempre he estat molt posat en tecnologia i això m’ha permès conèixer gent com Steve Jobs, Bill Gates, Paul Allen...

¡Carai!

El primer CD-ROM multimèdia d’Espanya el vaig fer jo sobre el zoo de Barcelona i després en vaig fer un altre sobre Terrassa en el qual es van incloure molts records i fotografies. Anys després vaig abocar tot allò en el blog Records de Terrassa i la gent va començar a entrar, a enviar els seus records i a demanar més.

No pot anar-se’n sense compartir algun record del dia que va conèixer Steve Jobs.

A començaments dels anys 90 jo era el distribuïdor a Espanya del programa de disseny gràfic Corel Draw. En una revista americana vaig llegir que una empresa de Califòrnia anomenada Pixar oferia un producte de renderització d’imatges en 3D. ¡Allò era tecnologia punta!

I va anar a visitar-los a Califòrnia.

Jo no sabia que el director general era Steve Jobs, que havia sigut acomiadat d’Apple. Em vaig presentar a Silicon Valley amb vestit i corbata i la recepcionista em va dir que agafés un patinet per anar fins a la sala on tenia la reunió. Jobs va mostrar molt interès perquè algú hagués creuat l’Atlàntic per conèixer la seva petita empresa, que més tard faria pel·lícules com Toy Story. Vam mantenir el contacte un temps, fins que va tornar a Apple.  

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

¿Vostè ja ha posat per escrit els seus records?

No, sempre penso que hi ha coses més importants i que ja tindré temps de fer-ho. Acabo d’escriure un llibre per a nens sobre la importància dels records i quan l’hagi presentat em centraré en una altra cosa. Necessito tenir contínuament il·lusions i reptes que em motivin.