Toni Carpio: "Parlem molt, però sense pensar profundament"

‘No jutgis cada dia pel que culls, sinó pel que sembres’. La cita, de l’escriptor escocès Robert Louis Stevenson, és a Proverb.me, el lloc que Toni Carpio (Molins de Rei, 1968) va crear i va nodrir en les seves estones lliures a Jarafuel, el poble dels seus pares al qual va arribar amb els seus tres fills. Amb ells ha tornat la vida a la casa familiar. Va plantar fruiters, va cavar un hort i va viatjar de frase en frase: ‘A la porra amb les circumstàncies, s’han de crear oportunitats’ (Bruce Lee), ‘Visc en la possibilitat’ (Emily Dickinson).

Porti’ns a la seva infància.

Els meus pares van emigrar a Catalunya als 60. Vaig néixer a Molins perquè allà hi havia clínica però vam viure a Sant Vicenç dels Horts.

¿Com distreia la seva infantesa?

M’entretenia fent mosaics amb trossos de rajoles rebutjades. Les tallava i organitzava els trossets. També reciclava fustes. Sempre m’han agradat les manualitats i el bricolatge. Però, sobretot, llegia. Vaig descobrir Enid Blyton i demanava a la meva mare 50 pessetes per comprar els seus llibres. Vaig llegir Jules Verne i Dostoievski, i de més gran, Camus i Sartre, Kafka, Borges, Cortázar... Llegint m’evadia.

¿Què va estudiar?

Periodisme i després un doctorat en Filosofia. Era el 2000 i una companya em va animar a demanar una beca de visitant de postgrau a la Duke University, als Estats Units. Me la van donar. A canvi del curs, feia classe d’espanyol. Ho vaig fer durant nou anys.

¿Per què va tornar?

Se’m van acabar els visats d’estudi i treball. Vaig venir casat i amb tres fills d’1, 3 i 12 anys, i un contracte de mitja jornada de ‘community manager’. Però la crisi aquí era molt forta. La meva dona va voler tornar al seu país, Guinea Equatorial, i va deixar els tres nens amb mi. Amb la custòdia de tots tres vaig pensar que seria més fàcil viure al poble.

¿Ho ha sigut?

Sí, aquí els nens poden ser més independents. Juguen al carrer amb molts amics, tothom sap qui són. Tot és més pròxim. A l’escola són com una família, els grans es cuiden dels petits.

El poble l’ha fet pagès.

Vaig començar l’horta com un ‘hobby’ però ara recullo patates per a tot l’any. A l’arribar vaig plantar presseguers, pereres i pruneres i aquest any ja hem menjat de tot. Agafo tomàquets, cogombres.., de l’hort a casa en cinc minuts.

Comeronocomer.es va d’això.

La vaig fer amb un amic periodista, Antonio Ortí, i el dietista Julio Basulto perquè l’alimentació ens afecta tots cada dia i hi ha massa informació. Volíem aportar visió científica o al més contrastada possible. La comunicació i les webs són la meva feina a casa. Amb mitja jornada en un gimnàs concilio.

¿Com va sorgir Proverb.me

A les xarxes molts comparteixen o busquen refranys i frases fetes, material d’ús lliure sota el dret de cita i ampliable infinitament. No he sigut el primer a tenir la idea, molts blogs les recopilen. Jo vaig treballar molt l’ordre i opcions de recerca de refranys i proverbis, per autor, professió, tema.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

¿Quantes n’hi ha?

Unes 20.000 en castellà i 8.900 en anglès. Vaig aprofitar totes les meves estones lliures d’un any. N’hi ha de pensadors, escriptors que sintetitzen pensaments profunds, una cosa que en la vida diària no fem. Parlem molt, però sense pensar profundament. Utilitzem poques frases, pel nostre limitat nombre de pensaments. Un bon llibre ens permet enriquir converses. Les frases d’altres poden inspirar noves idees, motivar-nos, entretenir-nos o divertir-nos, i reflectir sentiments per als quals no trobem paraules.