Anar al contingut

Gent corrent

Gaby Grangé: "Vaig jurar que no tornaria a trepitjar un camp de concentració"

És neboda de Conxita Grangé, l'última supervivent catalana dels camps nazis, i participa en el primer homenatge que se li fa a Catalunya.

Gemma Tramullas

Gaby Grangé: "Vaig jurar que no tornaria a trepitjar un camp de concentració"

Quan Gaby Grangé (la Torre de Capdella, 1954) era una nena ningú parlava de la seva tieta Conxita, que va néixer a la Vall Fosca però vivia a França i va estar presa a Ravensbrück. Conxita Grangé, un referent de la lluita antifeixista i de la memòria històrica al sud de França, rebrà el seu primer homenatge a Catalunya el pròxim dia 26. Serà a la Torre de Capdella, el municipi del Pallars Jussà on va néixer i on la seva neboda també té les seves arrels.

¿Com es va implicar en l’homenatge?

El gener passat es va publicar una notícia al diari El Segre sobre set lleidatanes que van ser deportades, entre elles la meva tieta. Fins als 11 anys vaig viure amb els meus pares i els meus avis a Casa Grangé, a Capdella, i em van trucar de l’ajuntament per preguntar-me si érem família. “És clar, és la meva tieta”, els vaig dir. De fet, a mi em van posar Gabriela, però la meva tieta Conxi deia que a França el meu nom és Gaby i des d’aleshores tots em diuen així.

La seva extraordinària història no era gaire coneguda.

No, de criatures no ens explicaven aquestes coses i tinc familiars que ni ho sabien. Quan la Conxita tenia 2 anys, la seva mare, que va tenir vuit fills (entre ells el meu pare), va emmalaltir i la va deixar amb el tiet Jaume, que vivia a França. Amb 18 anys va entrar a la Resistència i feia d’enllaç dels maquis a Ariège. Va ser detinguda, torturada i deportada a Ravensbrück a l’infame tren fantasma al costat de la seva tieta Elvira i la seva cosina Maria.

¿Ha parlat amb ella, d’això?

Directament no, i tampoc ha sortit el tema quan hem fet reunions familiars. Vaig anar adquirint consciència del que va passar quan ja era gran i moltes coses les sé per les seves germanes. L’historiador Josep Calvet ha seguit la seva trajectòria i les meves cosines Carme i Teresa són de l’Amical de Ravensbrück i tenen molta informació, però la seva història va sortir més a la llum quan va morir Neus Català i es va publicar que ella era l’última supervivent dels camps nazis.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

¿Què suposa per a vostè aquest reconeixement?

L’hi agraeixo infinitament a l’ajuntament, especialment a Eva Perisé, que dirigeix el Museu Hidroelèctric on hi haurà una exposició de l’Amical de Ravensbrück. El Memorial Democràtic posarà una placa commemorativa davant de la Casa Grangé, tot i que la Conxita no va néixer allà, sinó en una caseta de fusta davant l’entrada d’una mina a Espui que ja no existeix. Amb prou feines era un nadó quan la van deixar a França, però és filla de la Vall Fosca i sempre vaig sentir que calia fer alguna cosa.

Conxita Grangé és un referent a França. 

Té la Legió d’Honor i la medalla de la Resistència, entre altres condecoracions. Viu en una residència a Tolosa i quan li vaig explicar això de l’homenatge a la Vall Fosca em va dir que li semblava molt bé, però que ella no vindria ni oferiria entrevistes. A part que té 94 anys, crec (i això és només la meva opinió) que se sent francesa. Potser arribem una mica tard.

Mai no és tard.

Sí, perquè tot això queda per a les generacions futures. És el que ha fet la meva tieta a França, divulgar la seva experiència i parlar als instituts perquè els més joves sàpiguen el que va passar i no es torni a repetir.

¿Ha estat a Ravensbrück?

No. Una vegada vaig estar a Mauthausen i va ser tan fort el que vaig sentir –aquell silenci esborronador, els crematoris, les llistes de noms...– que al sortir vaig caure a terra marejada. Suposo que pensava en la meva tieta i en tot el que va passar. Vaig jurar que mai tornaria a trepitjar un camp de concentració.