Anar al contingut

Gent corrent

Ignasi Eiriz: «Les coses no es canvien traient línies 'eco'»

Estudia Publicitat i va viatjar a Blangladesh per veure les condicions de treball al sector tèxtil. Un any després, llança una aplicació a escala europea per comprar roba realment ètica i sostenible.

Gemma Tramullas

Ignasi Eiriz: «Les coses no es canvien traient línies 'eco'»

ALBERT BERTRAN

Són les 10 del matí i al Portal de l’Àngel de Barcelona comença el formigueig de compradors. Fa anys que Ignasi Eiriz (Vilanova i la Geltrú, 1998) no trepitja aquestes botigues, concretament des que va començar a pressentir el projecte Ethical Time, una aplicació que verifica quines marques de roba són realment ètiques i sostenibles i permet adquirir els seus productes a través de la mateixa plataforma. Ethical Time estarà disponible a partir del dimarts que ve.

Entrem en una botiga, si no li fa res. Vegem què diu l’etiqueta d’aquests texans.

El primer és veure on està fabricat. Diu: importat de Romania i fabricat a Cambodja. Després estan els materials: 72% cotó, 23% polièster, 3% viscosa i 2% elastà.

Tant cotó ha de ser bo, ¿no?

Això era en l’època de les nostres àvies. Ara una samarreta de cotó necessita 2.700 litres d’aigua. Entre el 20 i el 30 per cent dels insecticides i pesticides del món s’utilitzen en el cultiu del cotó, que també és el que ocupa més nens. A més, el polièster és plàstic. La indústria tèxtil és una de les que més microplàstics generen.

¿Vostè no ha comprat mai uns pantalons com aquests?

Soc el petit de quatre germans i sempre heretava tota la roba. La compràvem en aquest tipus de botigues i en llocs com La Roca Village, sí. Fins que vaig poder tenir la meva pròpia roba, em vaig posar a investigar i vaig decidir que no volia més aquest tipus de roba.

Va deixar d’anar a La Roca i se’n va anar a Bangladesh.

Volia veure la situació amb els meus propis ulls. Sempre diem que hi ha persones explotades, però només són paraules, no ens adonem que són com nosaltres i han de tenir els mateixos drets. Vaig veure nens treballant en la indústria tèxtil i després jugava amb ells a futbol. Se’m posa la carn de gallina recordant-ho.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Ho sabem, però continuem comprant aquesta roba perquè és barata.

Si considerem aquesta roba com la normal estem normalitzant l’explotació laboral. La clau del canvi està en els consumidors. Si la gent comença a comprar marques de roba sostenible, cada vegada n’hi haurà més i seran aquestes petites marques les que tindran més poder davant les grans.

¿Han parlat amb les grans marques?

Ens van trucar d’Inditex per ensenyar-nos el seu projecte de sostenibilitat i drets humans, però els vaig dir que no era el moment. Està bé parlar, però el problema d’aquestes empreses és el model de negoci. Ara mateix es fabriquen més de 150.000 milions de peces de roba a l’any. És una barbaritat.

I gairebé totes les grans marques tenen línies ètiques i sostenibles.

No és una opció ètica real. Les coses no es poden canviar traient línies eco. El que cal fer és un canvi estructural en la indústria tèxtil i posar límits a la producció. Hem de passar del model actual d’un sol ús a un model més durador.

¿La camisa que porta és ètica i sostenible?

La major part de la meva roba és anterior al projecte. La meva mare diu que no és coherent donar entrevistes vestint marques que van contra els meus valors, però no vull comprar-me roba nova i generar més residus. Començar amb la moda ètica no vol dir canviar tot el teu armari sinó que, a partir del que ja tens, quan necessitis una nova peça que aquesta sigui ètica i sostenible. La pregunta que hem de fer-nos és: “¿Realment la necessito?”.

Darrere d’Ethical Time hi ha cinc persones molt joves i la plataforma neix en un moment de molta mobilització juvenil.

Res és casualitat, tot és fruit del context social. Han sortit moviments com Fridays for Future, Extinction Rebellion... És molt important reivindicar canvis, però de vegades donem la culpa als altres quan nosaltres també tenim molt poder a l’hora de decidir on comprem la nostra roba.