Jordi Pota: «La màgia s'ha de convertir en un art escènic amb majúscules"

"Jo em sento molt mag i em sento també molt actor", deixa anar Jordi Pota. La frase resumeix la seva manera de ser a l’escenari. I la seva formació. És un binomi, el seu cas, i es diu teatre-màgia. Natural de Tona, director artístic del festival Una tona de màgia i de diversos espectacles en què plasma la seva manera d’entendre el màgic, mag televisiu i mag escriptor, Pota està recorrent a un recurs del nostre temps per tirar endavant el seu pròxim espectacle: una recaptació de fons per internet. Un 'verkami'. Vet aquí el perquè. Vet aquí el per a què.

-Actor i mag. Ho dic, ja sap: perquè es deixi anar.

-Miri, jo sempre vinc abans del món de l’actor que del món del mag. Crec que la màgia és una eina per explicar alguna cosa. No faig jocs de màgia perquè sí, sinó per explicar alguna cosa i fer pensar una mica l’espectador.

-Ho entenc. Però sospito que es pot esplaiar més.

-El que vull dir-li és que primer busco de què vull parlar. D’aquí aconsegueixo uns conceptes, i dels conceptes intento treure un joc de màgia potent. Però abans del joc sempre busco un què, una lògica.

-¿Per què no ser un mag convencional?

-L’hi explico: jo crec que la virtut i el problema de la màgia és el secret. En el seu moment el secret va ser important perquè el públic no sabia què hi havia darrere un truc, podia pensar que era real... Però ara ja no. La màgia abans transmetia per si sola, amb el sol efecte la gent flipava, podia plorar, cridar, podia espantar-se o sortir corrents. Ara és evident que hi ha un truc.

-Aleshores l’efecte per si mateix no aguanta. Per tant s’ha de fer alguna cosa més. ¿Ho entenc bé?

-Sí. La màgia s’ha de convertir en un art escènic amb majúscules. Ens hem de formar en tot: el teatre, la dansa, el mim, el clown, totes aquestes cartes que et poden ajudar a pujar a l’escenari i tornar a emocionar el públic al 100%, com abans. En el meu cas particular, aplico una història, una lògica, un fil conductor. Això sí, sense deixar mai la màgia en segon pla.

-¿Aplica aquests criteris al festival?

-Inevitablement. Quan pensem en la programació en el primer que pensem és en el concepte: de què volem parlar. Per exemple: l’any passat vam parlar de l’energia. I l’anterior, del ritual.

-¿El ritual?

-D’on ve la màgia, quan va néixer. I justament: va néixer de la mà del teatre. Els rituals ancestrals prehistòrics eren una expressió teatral composta per una grapat de coreografies que provocaven una cosa màgica, com per exemple la pluja. Anaven de la mà, van néixer alhora, ¿en quin moment es van divorciar?

-Parli’m d’aquesta col·lecta. ¿Són comuns els 'verkamis' al món dels mags?

-Jo crec que no n’hi ha gaires. El que passa és que un espectacle d’aquesta envergadura costa molt i has de buscar maneres de finançar-lo.

-¿Envergadura?

-És l’espectacle més gran que he fet mai, però gran en el sentit d’ambiciós. Així que ens vam dir, ¿per què no fem un 'verkami'? Visc sempre intentant crear coses noves, i això significa gastar diners creant coses noves.

-¿Em pot parlar de l’espectacle?

-No gaire: serà tot en un format que no revelarem fins que la gent no entri al teatre.

-Avanci’m alguna cosa.

-Es diu ‘Bliss, cinc claus màgiques per a la felicitat’, i és un concepte d’espectacle on tot canvia: l’espectador no és espectador, el mag no és mag, l’espai no és el teatre. I per cert: cada clau màgica és producte d’una investigació real. En psicologia, en psicoanàlisi, en’ mindfullness'... He investigat.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

-He vist la pàgina. No va malament.

-No va malament, hem aconseguit gairebé el 70%. Ens falta una petita empenta, i a veure si hi arribem.