Sladjana Mijatovic: Un trepant en una casa, ¿quantes vegades a l'any es fa servir?

Sladjana Mijatovic (Zenica, 1987) és una de les veus a Europa de l’economia circular, aquella que transforma el residu en recurs, aplicable en petits i grans projectes. La seva història personal està molt vinculada a les idees que defensa. El 1993 –tenia 5 anys–, va travessar Europa amb la família i centenars de conciutadans que fugien de la guerra a l’antiga Iugoslàvia. Va ser en quatre camps de refugiats.

-¿Què sent al recordar la seva vida als camps de refugiats?

Com a nena, per a mi va ser una gran aventura perquè vaig conèixer molta gent de diferents cultures. Amb cinc anys això la fascina. La diferència lingüística entre nens és una barrera molt més petita que per als adults.

-¿Què feia durant el dia?

Jugàvem molt a la intempèrie. I fèiem classes d’holandès. La part bona va ser que anàvem a l’escola amb els nens holandesos, i així la nostra integració en la cultura local va ser millor. En el meu temps lliure feia artesanies, una cosa creativa; també es podia fer esport però jo preferia crear amb les meves mans.

-Imagino l’escassetat de tot.

A penes tens res, et centres en les necessitats bàsiques. Això és una cosa circular també. En l’economia lineal, ens han ensenyat a centrar-nos a comprar més productes. Comprem més del que necessitem. Un trepant en una casa, per exemple, ¿quantes vegades a l’any s’utilitza? La resta de l’any és en una lleixa. Allà, en lloc de comprar una cosa individualment, intercanviàvem, compartíem. Un utilitzava la bici d’un altre a canvi de deixar-li el forn. Un altre tallava els cabells a qui li reparava la bicicleta.

-Economia social.

Sí, allà es reparaven ràdios velles i televisors, roba i bicicletes que els holandesos deixaven al carrer com a escombraries. Nosaltres els donàvem una segona vida, els utilitzàvem.

-Mijatovic ha sigut ponent a Barcelona de la Plataforma Internacional per a la Sostenibilitat Social, Re-city, impulsada per la Fundació Catalunya Europa i el BBVA, per repensar la ciutat davant el canvi climàtic. ¿La ciutat és el monstre imparable de consum i contaminació?

Es calcula que el 2050 el 70% de la població mundial residirà en ciutats. Les urbs seran cada vegada més grans, megapolis que incorporaran pobles. L’enorme concentració d’habitants a les grans urbs ens porta a situar en aquests espais de vida els desafiaments més grans i reptes sobre mobilitat, alimentació, energia i materials de consum.

-Llicenciada en Medi Ambient, va fer un màster en Arquitectura i ara és directora de Sostenibilitat i Economia Circular a BPD, una companyia holandesa líder en construcció de vivendes, a Amsterdam, ciutat exemplar en sostenibilitat.

La cooperativa i l’enfocament de baix cap a dalt és part de la cultura holandesa. Els seus ciutadans històricament han sigut estimulats per ser creatius, emprenedors i innovadors. Però també perquè hem de ser sostenibles, sentim la urgència.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Doncs...

L’única manera de resoldre tots aquests desafiaments és combinar persones, planeta i lucre en les nostres polítiques i estratègies, i aconseguir un equilibri correcte entre tot. Per això hem de ser capaços de crear un nou tipus de valor econòmic i ser inclusius.