Gent corrent

Albert Solé: «Siempre he tingut la voluntat d'entendre el món»

Físic i filòsof, tracta de fer arribar a tots els públics les grans preguntes que planteja la física quàntica.

zentauroepp48601545 albert sol190614120928

zentauroepp48601545 albert sol190614120928 / JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts
Gemma Tramullas
Gemma Tramullas

Periodista

ver +

Enganxat a la façana del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, i coincidint amb una de les exposicions de l’any, un senzill full anuncia: Quàntica. Guia per a curiosos. Rere aquest curs divulgatiu hi és Albert Solé (Lleida, 1978), físic, filòsof i professor de Filosofia de la Ciència a la Universitat de Barcelona. Tot i que un dels fonaments de la física quàntica és l’indeterminisme, és a dir que l’estat present no fixa l’estat futur, aquesta al·lucinant teoria ha sigut determinant en la seva vida.  

¿En l’era de Twitter vostè va enganxant cartells? 

Sí, però no és que ignori el sistema virtual. Tinc una pàgina web (htttps://albert-sole.com), però els cartells tenen la seva eficàcia. És el tercer any que faig el curs i l’any passat vaig haver de tancar la inscripció perquè no tenia una sala tan gran.

A certa edat els nens pregunten insistentment el perquè de tot. Vostè encara ho fa.

Sempre he tingut interès a anar més enllà del que és evident, una voluntat d’entendre el món i buscar-li un sentit des d’una mirada teòrica. Als 16 anys em vaig comprar el llibre Más allá del tiempo, una conversa entre el mestre espiritual Jiddu Krishnamurti i el físic David Bohm, del qual curiosament acabaria fent la meva tesi.

A la facultat de Física va topar amb la teoria quàntica.

La quàntica et fa esclatar el cap perquè està en els límits del que l’ésser humà es pot representar. No obstant, a la facultat les preguntes filosòfiques se solien deixar de banda i, en el fons, el que jo buscava era resposta a aquestes preguntes.

¿Existeix l’atzar? ¿Què és real? Sembla impossible deixar de banda aquestes preguntes.

Vaig fer una assignatura solta de filosofia de la naturalesa i em vaig dir: “¡Això és el que m’agrada!”. Vaig acabar Física diligentment i després em vaig dedicar cent per cent a la filosofia. La voluntat de trobar el perquè de les coses et pot portar a la física i a la filosofia. I, si l’objecte d’estudi ets tu mateix, la consciència, també et pot portar al ioga i la meditació, com és el meu cas.

Malgrat la seva complexitat, la quàntica està de moda.

M’agrada plantejar la quàntica com un dipòsit de metàfores. Una d’elles és que no som simples observadors, sinó participants. Estem interactuant contínuament amb el que és real i per tant estem conformant la realitat.

Això ens porta de nou a la pregunta: ¿Què és real?

Hi ha certs mites entorn de la quàntica. No em sembla legítim que es digui que la ciència ha demostrat que la consciència crea la realitat. Aquesta és només una interpretació entre moltes d’altres i com a metàfora és interessant, però tot és més complex. A més, potser no és el paper de la ciència demostrar segons què.

¿Ah, no?

Hi ha molts àmbits de l’experiència (l’estètic, el moral, fins i tot l’espiritual) en els quals potser la ciència no pot donar una explicació.

Notícies relacionades

Però sembla que tot el que no està legitimat científicament tingui menys valor.

Hem donat als científics el paper de detentors de la veritat que en el passat van tenir els sacerdots. Però el coneixement científic és fal·lible; segurament és el millor que tenim, però potser no dona una explicació total. La teoria de la gravetat de Newton va ser reemplaçada tres segles després per la relativitat d’Einstein. D’aquí a un segle podem tenir una física que des de la nostra perspectiva actual ens sembli increïble.