Adrià Ballester: "M'he adonat que les coses no són tan importants"

Adrià Ballester s’instal·la cada setmana a l’arc de Triomf amb dues cadiretes plegables i un rètol que diu ‘Free conversations’. S’asseu en una de les cadires i espera. Diu que és una ‘performance’ al servei d’una forma d’activisme.

- Llavors, s’ofereix per xerrar.

- Exactament.

- ¿Per què?

- Perquè cada dia estem més deshumanitzats. La gent no viu en l’ara. Viuen amb la culpa del passat i la preocupació pel futur.

- ¿Conversar és viure l’ara?

- L’hi dic així: ningú que s’hagi assegut aquí ha tret el mòbil mentre conversem.

- ¿De què li parlen?

- Hi ha de tot. M’expliquen les seves històries. Històries impressionants. La setmana passada vaig publicar la d’una dona de 70 anys violada quan en tenia 13.

- ¿Va publicar?

- Publico algunes històries a l’Instagram. Quan m’ho demanen, sota anonimat, com en aquest cas.

- Diu que hi ha de tot...

- Fa poc en va venir un, es va asseure, va fer dos minuts de monòleg i se’n va anar. Jo no vaig dir res. Era finlandès, amb la qual cosa no vaig entendre res.

- ¿Diria que la tendència és a esplaiar-se?

- La tendència és a esplaiar-se, però sobretot a parar-se a pensar. La gent no té temps per pensar, i jo en certa manera poso les condicions perquè ho facin.

- ¿Hi ha descobert algun patró, o patrons?

- Doncs sí, hi he identificat patrons. M’he adonat que la gent feliç en general ho ha passat molt malament. És gent que ha tocat fons.

- ¿Diria que el que fa té alguna cosa de psicologia?

- De cap manera. Seria un insult per als psicòlegs.

- El rètol està en anglès. ¿La major part dels seus conversadors són turistes?

- Bé, soc aquí, a l’arc de Triomf... Sí, la majoria són estrangers. He mirat d’instal·lar-me en llocs més residencials, però em vaig adonar que allà la gent realment no té temps: sempre van a algun lloc a fer alguna cosa.

- ¿En quins idiomes pot conversar?

- En català, castellà, anglès i italià. I em defenso en portuguès.

- ¿Diria que està cultivant l’art de la conversa?

- Diria que amb la pràctica estic aprenent a cultivar l’art de la conversa.

- ¿Què li aporta a vostè l’experiència?

- A mi m’ha ajudat sobretot a adonar-me que les coses no són tan importants. Que el que a una persona l’ha preocupat molt durant molt temps, un dia simplement la deixa de preocupar. Bàsicament, que és una pèrdua de temps preocupar-se per les coses que un no pot controlar.

- ¿Amb quantes persones diria que ha parlat?

- Doncs miri... Ho faig 40 dies a l’any almenys... i fa dos anys que ho faig... a sis persones, diguem, per dia... Doncs com a mínim, però molt com a mínim, amb unes 500 persones.

- Digui’m, ¿això és una ‘performance’?

- És clar. Perquè convida la gent a reflexionar. Porto una història d’activisme a sobre. Miri aquesta foto. És de fa nou anys. Una protesta contra el consum excessiu de carn.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

- ¿Fa nou anys? ¿Però quants en té?

- Vint-i-cinc.